"Espanya ha de dimensionar el perill que l’amenaça"
La nit que Javier Milei es va alçar amb la victòria a l’Argentina, la del 10 de desembre de 2023, la periodista i referent del feminisme Luciana Peker va decidir exiliar-se a Espanya. Havia estat rebent amenaces per la defensa de la llei de l’avortament, la denúncia dels feminicidis i el posicionament a favor de Thelma Fardin, actriu que va denunciar un company de la telenovel·la Patito feo per abús sexual quan ella tenia 16 anys i ell, 45. Va saber que la seva seguretat empitjoraria. A les portes del 8M, dimecres participa a l’acte Aliances feministes contra l’extrema dreta, juntament amb l’exalcaldessa Ada Colau, a Barcelona.
¿No va tenir cap mena de dubte?
Al fòrum de Davos, Milei va dir que el seu enemic és el feminisme "radical", amb la seva "agenda sagnant de l’avortament". La persecució, a diferència de la dels anys 70, té les dones amb veu pública a la primera línia. I jo estic entre aquestes dones fustigades.
La persecució va començar molt abans de la nit electoral.
He provat davant la Justícia argentina –amb un dictamen de juliol de 2023– que hi ha un pla orquestrat per castigar-me. Quan vaig explicar la història de Thelma Fardin, per exemple, em va aparèixer un telèfon amb la seva identitat que venia de l’edifici de la Força Aèria, la mateixa que va ser capaç de fer vols de la mort, en què llençaven persones vives al riu de la Plata. Està provat que molts dels que avui formen part de la funció pública van ser part d’aquesta orquestració denunciada.
¿Qui són?
Integrants de La Libertad Avanza, els seus ideòlegs culturals, referents llibertaris violents. No en dic els noms per precaució.
¿Alguna amenaça més insuportable?
Les cames em van fer figa quan vaig llegir un missatge que deia "et mereixes ser la pròxima" després de publicar a Instagram un article sobre feminicidis, en contra del discurs d’un dels candidats. Jo vaig créixer en democràcia i, fins i tot amb amenaces, sempre vaig creure que escrivia en llibertat. En aquell moment vaig tenir por.
Exiliar-se, amb dos fills, no ha de ser fàcil.
El meu pla és sobreviure i escriure. A l’Argentina hi ha un acorralament intolerable. S’han dissolt el Ministeri de les Dones i l’Institut Nacional contra la Discriminació, s’està prohibint el llenguatge inclusiu a l’administració pública, no hi ha polítiques eficaces contra la violència de gènere. Gairebé no veiem Twitch ni articles al respecte. Les dones s’han silenciat. És important que no callem, no només per l’Argentina, sinó per Llatinoamèrica i Espanya.
¿Per Espanya?
Espanya ha de dimensionar el perill que l’amenaça. Quan la setmana passada Santiago Abascal va defensar a la Conferència Política d’Acció Conservadora, a Washington, "la vida des del seu principi fins al seu final natural", deia a Espanya i a la UE que entre els seus plans hi ha derogar l’avortament. El que va passar als EUA i passa a l’Argentina és una tornada a la foscor que no crèiem que passaria.
Vox va punxar a les últimes eleccions.
Si Espanya tingués el sistema electoral de l’Argentina, hauria pogut guanyar. En tot cas, sentir Abascal defensar els valors de la família, quan no parla de les famílies diverses i democràtiques, ja no es pot prendre com a una cosa extravagant. Milei, Trump i Abascal estan units i organitzats, i els tallafocs no s’aconsegueixen en cinc minuts. Es requereix la unitat als feminismes, a l’acadèmia i a la política per frenar el retrocés dels drets.
Un de cada cinc nois de 15 a 19 anys considera que el feminisme és un "invent ideològic". ¿Com ho veu?
És una realitat que cal afrontar. Davant els sectors que han imposat aquesta batalla cultural, és urgent fer una pedagogia amable, que sigui inclusiva i intenti arribar a aquests homes. Però hi ha d’haver un compromís de la UE: el que fa que aquests discursos arribin als joves no és la lliure circulació a les xarxes socials –màquines de fake news–, són interessos comercials.
¿Se sent finalment segura?
Notícies relacionadesSento més llibertat que por. Tot i que em continuen enviant stickers del revòlver, m’han atacat diputats com Fernando Iglesias, vaig publicar una columna a The Guardian i dels 100 comentaris, 100 van ser violents. Però sento la solidaritat de periodistes i escriptores com Ana Requena, Lucía Lijtmaer, Isa Calderón, Isa Valdés, Inma Alonso, Gabriela Wiener, Isa Muntané, Brigitte Vasallo.
Arriba el 8M. ¿Què posa a la seva pancarta?
Les feministes d’Espanya han de sortir de l’eurocentrisme i recordar que la quarta onada feminista va començar a Llatinoamèrica, amb Rita Segato, Las tesi [que van viralitzar l’himne Un violador en tu camino], Ni Una Menos, Marea Verde. Faig una forta crida a la unitat en suport a les periodistes, escriptores, actrius i directores argentines. I demano a la política espanyola que obrin beques o llocs de residència temporal per a elles. Per tornar a l’esperança i a la transformació social.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- El Malecón El Barça es fa trampes
- Política i moda ¿Val la pena?
- Actualització de la declaració de béns Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- Sorprenent La raó per la qual es posa llorer en una ampolla a sota del llit: allunya múltiples éssers vius
- Trucs El sorprenent efecte de ficar un imant al rentaplats
- Campanya de la renda ¿Com fer la declaració de la renda d’una persona morta?
- Calendari La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>
- ¿Com modificar l’esborrany de la renda 2021?