Política, ¿problema o conflicte?

Mentrestant, sense sortir del seu camí, el líder del PSC ha intentat continuar tranquil·litzant els ànims dels catalans negociant i avalant els pressupostos de la Generalitat. Donant un baló d’oxigen a Pere Aragonès, ell emergeix com el polític responsable que no busca aparentment uns comicis avançats, sinó la manera de trobar solucions als problemes latents. I en destaca dos: sequera i educació. Preocupacions socials contra les quals el Govern no sembla trobar la clau presoner, en part, del seu discurs partidista d’ahir.

Aquest pacte central visualitza una entesa d’esquerres amb extensions a l’Ajuntament de Barcelona i al Congrés. A través seu, i més enllà de la retòrica, Esquerra Republicana s’allunya de l’emoció per centrar-se en la raó que per a ella ja és governar a Catalunya i permetre-ho a Espanya. Pujolisme reviscut que els hereus naturals han malgastat per no saber diferenciar entre conflicte i problema.

Aquest és un dels eixos de l’última anàlisi de José Antonio Marina (Toledo, 1 de juliol del 1939). En el seu llibre Historia universal de las soluciones, l’assagista parteix del dubte: ¿on aprenen els polítics a complir la seva comesa? O el que és el mateix, a saber solucionar els problemes de la societat. I, davant l’evidència que només es formen per accedir al poder sense més pretensió que assolir-lo, el filòsof conclou que la conseqüència lògica és la desafecció, perquè la política està fracassant en la mesura que no es dedica a la seva noble obligació: identificar, anticipar i resoldre els problemes.

Talent

El professor Marina insisteix que buscar talent polític s’ha convertit en una necessitat per revertir el que la política encara no és, tot i que ho donem per descomptat: un niu de persones sense escrúpols que, a força de semblar-ho i repetir-ho, es converteixi en la profecia autocomplerta.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Sabem que el futur és incert, però també acceptem que ens plantejarà tal quantitat de dilemes com mai fins ara havíem sigut capaços d’albirar. Per això cal aprendre a resoldre’ls sense esperar que ens els resolguin. I això també passa per diferenciar-los dels conflictes, ja que aquests no tenen solució. És més, simplificant-los a la dualitat "jo i el meu enemic" i buscant només la victòria, s’allunyen de qualsevol final, perquè el conflicte l’únic que persegueix és mantenir-se.

Seguint qualsevol sessió de control parlamentari, veient els comportaments i escoltant arguments com els d’aquesta setmana, un es pregunta si ses senyories tindran algun interès a donar-se per al·ludits amb el llibre de José Antonio Marina. Per cert, subtitulat En busca del talento político.