Llegenda i violador

Prepotència

Però també resulta revelador de la classe de prepotència il·luminada que adorna alguns esportistes milionaris des de l’adolescència, acostumats a agafar el que volen sense demanar permís, que se senten intocables i invulnerables, protegits i mimats per tots els poders, habituats que se’ls escolti i se’ls adori, i sobretot a sortir-se amb la seva. Per sobre del bé i del mal. Déu, pàtria i jo, príncep de l’esport rei.

Entre el cel i el terra, el vertigen de caure a tota velocitat. Un dia defenses la samarreta nacional al Mundial de Qatar i al cap de poques setmanes dorms a la presó acusat d’un crim sexual perquè ets el teu pitjor enemic i no tens límits. Dani Alves no era una criatura quan va delinquir, va complir els 40 a presó provisional. Un aniversari trist per al pare de dos fills d’un primer matrimoni, casat en l’actualitat amb una model; per al carismàtic futbolista amb 22 anys de carrera professional al Barça, el Sevilla o el PSG, una llegenda amb 43 títols en el seu historial, el segon més premiat de la història, per darrere de Leo Messi. És més que probable que sumi una altra volta al sol sent a l’ombra perquè acaba de ser condemnat a quatre anys i mig anys de tancament per agressió sexual, en una sentència que estima l’atenuant que ha rescabalat econòmicament la seva víctima amb 150.000 euros.

De les diferents versions que va oferir durant la investigació (va ser sexe casual, no va passar res, va ser només sexe oral, va ser sexe de mutu acord, estava borratxo) es va quedar amb la millor per a la seva defensa, basada que hi va haver consentiment i en el descrèdit de la denunciant. En aquest propòsit difamador ha comptat amb la col·laboració de la seva pròpia mare, que va revelar dades personals de la jove i va fer públics vídeos que la mostraven en la seva vida quotidiana.

La resolució judicial recurrible, no obstant, deixa ben patent que no existeix cap raó per no creure la dona i que l’al·ludit consentiment mai es va tenir lloc. Amb tot, li ha caigut la pena mínima.

Decadent

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Qui recordarà les gestes d’Alves sobre la gespa, el seu somriure permanent, el seu joc provocador, el seu esperit lliure, el seu exhibicionisme; i qui recordarà l’acusat capbaix que va relatar davant el tribunal una nit nefasta d’alcohol i infidelitat. Qui li agrairà les bones estones passades en l’espectacle de masses del qual va formar part, i s’alegrarà que, gairebé alhora i al revés del seu cas penal, s’hagi resolt a favor seu un altre plet per possible frau fiscal que obliga Hisenda a tornar-li 1,2 milions d’euros, una quantitat suficient per refer la seva vida ben aviat. Qui el veurà per sempre com un personatge decadent, un depredador i un perill per a la integritat de les dones, incapaç de controlar-se, que s’ha deslliurat d’una condemna major per ser ric.

S’ha escrit aquests dies que el Barça ha eliminat el seu nom de la llista de jugadors històrics que apareix a la web del club, tot i que sense un pronunciament oficial, però que després s’ho ha repensat i l’ha tornat a inscriure. Ser-hi, hi va ser, no es pot esborrar la història, com tampoc els antecedents penals.