BCN, capital tecnològica

L’MWC del futur

Els experts indiquen que durant els pròxims anys es parlarà d’IA i de camps com ara la computació quàntica

El Mobile World Congress va arrencar com una fira de telefonia mòbil, però l’avenç de la digitalització l’ha obert a nous sectors 

Fins al 53% dels assistents provenen ara de la logística, les finances i la biomedicina

L’MWC del futur
4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

3GSM World Congress. A ningú li sona aquest nom, però era el que tenia el Mobile World Congress quan va aterrar a Barcelona el 2006. Va ser dos anys després, i després del naixement de l’iPhone i els Android, que la fira tecnològica va canviar la seva denominació per donar més protagonisme a l’emergent indústria de la telefonia mòbil.

L’MWC del futur /

A finals del 2022 es va optar per rebatejar-la de nou com a MWC Barcelona. El canvi tenia la seva raó de ser. «L’esdeveniment està ampliant el seu abast per atraure tots els actors fonamentals per a la digitalització», va explicar GSMA, l’organitzadora. La fira s’ha diversificat i ja no pertany només al sector de les telecomunicacions. Fins al 53% dels assistents a l’última edició formen part d’altres àmbits com el transport, les finances, la biomedicina, els videojocs o la logística.

L’MWC del futur /

L’evolució dels mòbils

L’MWC del futur /

Amb l’MWC com a escenari privilegiat, Barcelona ha assistit de ple a la revolució del mòbil, accelerada amb l’arribada de l’iPhone. «Fa anys que el mòbil no és un telèfon, sinó un ordinador», explica Eduard Martín, cap tecnològic de MWCapital.

L’MWC del futur /

El sector podria presenciar un altre canvi de paradigma amb més integració de la intel·ligència artificial en els seus sistemes. Samsung i Google Píxel ja ho han fet i d’altres grans companyies com ara Apple, Xiaomi o Motorola apunten també cap a aquesta direcció. La normalització de la IA generativa en els nostres telèfons pot dotar-los de millors capacitats per escoltar i processar les peticions dels usuaris. «La generació d’assistents virtuals com Siri o Alexa ja la podem donar per morta», assenyala l’analista Antonio Ortiz.

El mòbil també podria metamorfosar cap a formats menys convencionals. És el que proposa R1, un dispositiu de butxaca de l’empresa Rabbit que se serviria de la IA per interactuar de manera personalitzada amb l’usuari. Es va presentar al gener a Las Vegas i des d’aleshores ha venut més de 50.000 unitats. Una cosa similar planteja Humane, una altra start-up que ha creat un petit dispositiu amb IA que s’enganxa a la roba com un pin i que utilitza un làser que projecta una interfície visual al palmell de la mà de l’usuari.

Els dos projectes apunten a un mòbil del futur que sigui més intel·ligent, sense pantalles ni aplicacions. Fins ara aquesta visió havia quedat relegada a obres de ciència-ficció com la pel·lícula Her (Spike Jonze, 2013). Qui prosperarà al mercat és una altra història. «Crec que evolucionarem cap a un dispositiu que ens alliberi les mans, però fins i tot així els mòbils seguiran existint perquè el negoci que generen és crucial», augura Martín.

Realitat virtual

El futur de la computació també pot passar per altres dispositius que aposten per la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA). És el cas de les Meta Quest, les ulleres immersives del gegant tecnològic abans conegut com a Facebook, o de les noves Apple Vision Pro.

Els dos productes es venen com la solució que traslladarà la pantalla del teu mòbil a la teva retina i que obrirà la nova porta a entorns virtuals, tant per al treball com per a l’entreteniment. Tot i això, la seva adopció generalitzada és una tasca titànica. Altres intents com les Google Glass, llançades el 2013, ja van fracassar abans.

Diversos experts assenyalen que la RA pot tenir més usabilitat en camps com la medicina, l’enginyeria o el turisme, ja que permet sobreposar tota mena d’objectes digitals a l’entorn físic.

Del 5G al 6G

Tot i que no el puguem palpar, internet se sustenta en unes infraestructures capaces d’emmagatzemar i transferir constantment milers de milions de dades. Avui, la connexió sense fil és possible gràcies al 4G i al 5G, encara en fase de desplegament. Per als usuaris, aquestes sigles volen dir més velocitat i menys latència a l’hora d’accedir a la xarxa. A mesura que s’aprofundeix en la digitalització del món amb tecnologies intensives en l’ús de dades —com la IA, l’anomenat metavers o el núvol— farà falta augmentar la potència i la capacitat de la xarxa per suportar aquest flux. Per això, al sector apunta al 6G com una promesa de cara al futur. Martín creu que, a més de la fibra òptica, la connectivitat via satèl·lit guanyarà presència.

A més, les companyies de telecomunicacions «lluitaran per no ser una canonada tonta per on passen les dades sense aportar res més», diu Ortiz. Per això s’han aliat per posar en marxa Open Gateway, un projecte que obrirà les seves xarxes per crear apps i convertir-les en un servei digital.

El futur del sector tecnològic i de l’MWC passa per una penetració més transversal cap a tots els racons de la societat.

Notícies relacionades

Els experts consultats asseguren que al llarg la pròxima dècada es parlarà més d’IA i de camps avantguardistes com ara la computació quàntica. Moltes promeses empresarials fracassaran i d’altres poden marcar el rumb.

No obstant, la creixent hiperconnexió social també podria comporta una altra sèrie de riscos. «Portar el digital a l’analògic pot fer que les relacions humanes siguin encara més intermediades per pantalles que volen distreure’ns i estimular-nos tota l’estona», adverteix Ortiz.