Pionera en consentiment i polèmica per la pena

Però Alves ha sigut condemnat a la pena mínima (la fiscalia demanava nou anys i la víctima, 12). És una pena que ha sorprès, tenint en compte que el tribunal considera provat que va fer servir la violència per forçar la denunciant. L’escàs càstig respon a la forquilla de penes que marcava la primera llei del només sí és sí, per la qual cosa bona part de les crítiques s’han tornat a dirigir a la norma que va impulsar Irene Montero. Més enllà d’això, la sentència també s’ha vist atenuada per la indemnització de 150.000 euros, i algunes veus consideren que obre la porta a una justícia per a rics i una altra per a pobres.

¿Els quatre anys de condemna són culpa de la primera llei del només sí és sí?

Sí i no. Efectivament, s’ha aplicat la llei del només sí és sí original, la que va impulsar el ministeri de Montero, perquè era la que estava en vigor quan es va cometre la violació. Aquesta norma establia una forquilla d’entre quatre i 12 anys per al delicte d’agressió sexual amb penetració, que suposava una rebaixa en el tipus mínim que va provocar que centenars de violadors veiessin disminuïdes les seves condemnes. El PSOE va reaccionar impulsant una reforma que endureix les penes i que està ara en vigor. Amb la correcció a l’alça, la pena mínima per a aquest delicte és ara de sis anys.

Però la imposició concreta de quatre anys i sis mesos dins de la forquilla de fins a 12 anys és una decisió del tribunal, que ha apreciat l’atenuant de reparació del mal perquè Alves va dipositar els 150.000 euros que reclamava la víctima en concepte d’una eventual indemnització que finalment ha sigut imposada per la sentència. L’apreciació d’un atenuant obliga a imposar la pena situada en la meitat inferior de la forquilla, entre quatre i vuit anys. "Però és el tribunal, i no la llei del només sí és sí, el que ha triat condemnar-lo a quatre anys i sis mesos, i no a vuit anys", remarca Victoria Rosell, magistrada i exdelegada del Govern central contra la violència de gènere.

¿Quin paper hi juga l’atenuant?

Segons el parer de Júlia Humet, advocada especialitzada en violències masclistes, el tribunal ha donat a l’atenuant "molt pes". "Els fets provats són greus, hi va haver violència i la víctima té molta afectació, però pràcticament se li imposa la pena més baixa", cosa que és "inadequada". A més, és una sentència "confusa" perquè indica que la violència sexual fa un mal irreparable i valora la capacitat econòmica de l’acusat i, alhora, dona valor a l’atenuant de reparació del mal. Hi ha, per tant, segons la lletrada, una contradicció entre els arguments i la sentència. Per la seva banda, l’experta en violències masclistes Ana Bernal-Triviño apunta que els 150.000 euros que han servit d’atenuant donen el missatge que "la fama i els diners encara serveixen per pagar un camí més fàcil i curt a la llibertat".

Amb la llei anterior al només sí és sí, ¿Alves hauria sigut condemnat?

És impossible saber-ho amb certesa. La reforma penal del només sí és sí es va impulsar, entre molts altres motius, per acabar amb la impunitat entorn dels delictes sexuals menys greus i perquè no s’hagi de demostrar violència o la resistència de la denunciant perquè hi hagi una condemna. Però com que en aquest cas els jutges consideren provat que Alves va exercir violència, creuen el testimoni de la víctima i hi va haver una lesió acreditada al seu genoll, "podria haver sigut condemnat amb el Codi Penal anterior, tot i que potser a menys pena", segons Humet.

També Susana Gisbert, fiscal especialitzada en violència de gènere, veu possible aquesta condemna anterior, però recorda que en la primera sentència contra La manada el tribunal va apreciar abús i no violació i un magistrat va demanar l’absolució. "Amb la llei del només sí és sí es deixa menys marge a la interpretació", apunta, ja que desapareix el delicte d’abús i tot acte contra la llibertat sexual és considerat agressió. Però també hi influeix "la conscienciació social", segons Humet. "Potser fa uns anys, una víctima que entrés voluntàriament al lavabo amb l’acusat i aquest fos famós, no hauria posat una denúncia, però ara s’hi ha atrevit i se li ha donat credibilitat".

¿La sentència obrirà noves portes o aquesta pena mínima suposarà una pedra més al camí?

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Segons el parer de les expertes, la sentència serà útil en la lluita contra les violències masclistes. "És una bona sentència, perquè dona credibilitat a la víctima, quan la sensació era que Alves, per ser famós, no seria condemnat. I quatre anys i mig són molts anys, tenint en compte que no es presenta cap agreujant i sí un atenuant, i no és reincident. Vull pensar que també tindrà influència en els violadors perquè, tot i que siguin rics i famosos, es demostra que poden ser condemnats", opina la fiscal.

Mentrestant, Rosell considera que les frases de la sentència sobre el consentiment marcaran un abans i un després. Especialment el paràgraf que indica que el consentiment "ha de ser prestat per cada una de les varietats de relacions sexuals, ja que algú pot estar disposat a fer tocaments sense que suposi que accedeix a la penetració, o sexe oral però no vaginal, o sexe vaginal però no anal, o sexe únicament amb preservatiu i no sense". Segons l’exdelegada del Govern contra la violència de gènere, també són importants l’allunyament de la víctima durant 9,6 anys i la inhabilitació per treballar amb menors cinc anys. "Això és nou, ho va introduir la llei del només sí és sí".