El PSOE s’estavella i fracassa en el seu intent de fer trontollar Feijóo

Instal·lats sense gairebé remei al tercer lloc, amb un candidat que va arribar tard a la competició i no va aconseguir assentar-se com a alternativa, els socialistes tenien poques esperances dipositades en els seus propis resultats i moltes en les conseqüències de les eleccions gallegues d’aquest diumenge. Sobretot, arran del gir d’Alberto Núñez Feijóo sobre els seus tractes amb Junts per Catalunya, al reconèixer el PP que estava disposat a concedir un indult a Carles Puigdemont. El PSOE va redoblar llavors els esforços, amb Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero protagonitzant mítings durant el tram final i insistint en les "mentides" del seu principal adversari, confiats que les enquestes s’equivocarien com en les generals del juliol i la dreta no aconseguiria tenir majoria absoluta, i empenyeria Feijóo cap a la dimissió. Però no va funcionar. La patacada va ser històrica.

Amb el 97,5% escrutat, els socialistes, amb José Ramón Gómez Besteiro com a aspirant, van soscavar el seu mínim electoral, a l’aconseguir 202.164 vots i nou escons, per sota de la seva xifra de fa quatre anys, quan van obtenir 253.750 paperetes i 14 diputats al Parlament gallec. Una suma amb els nacionalistes gallecs de 38 escons, el llistó de la majoria absoluta, hauria enfosquit aquest mal resultat. Però el BNG, malgrat l’acceptació de la seva aspirant, Ana Pontón, es va quedar en 25 diputats, una xifra insuficient. "El nostre vot se’n va al BNG, però no serveix de res", van assenyalar en la direcció del PSOE. El PP, amb Alfonso Rueda com a cap de llista en substitució de Feijóo, va aconseguir 40 escons, a falta de conèixer el vot exterior, que a Galícia representa el 17,7% del cens (476.514 votants) i sol beneficiar els conservadors.

"No ha sigut suficient. No ha sigut un bon resultat", va reconèixer a Madrid la portaveu del PSOE, Esther Peña, durant una breu compareixença dissenyada, sobretot, per donar suport al seu aspirant malgrat la debacle. "Confiem plenament en Besteiro. És el millor líder per recuperar la confiança dels gallecs", va afegir.

L’anomalia autonòmica

Els socialistes tenen un greu problema amb les eleccions autonòmiques de Galícia. L’última vegada que van governar la Xunta va ser entre el 2005 i el 2009, i des d’aleshores tot han sigut majories absolutes del PP. Fins aquest diumenge, liderades pel mateix Núñez Feijóo, que va deixar la presidència autonòmica fa un parell d’anys per intentar arribar, sense èxit, a la Moncloa. Però els resultats del PSOE són en aquest territori molt millors quan es convoquen altres cites amb les urnes. El partit va obtenir el 28 de maig passat, en els comicis municipals gallecs, 420.377 vots. Dos mesos després, en les generals del 23 de juliol, el suport va ascendir a 486.832 paperetes.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

En el daltabaix, admeten fonts del PSOE i del PSdeG, influeixen diferents factors. Un candidat que no va ser designat fins a l’octubre. La fortalesa del BNG, sobretot entre l’electorat jove i urbà. Una alta participació que en contra del que s’esperava va acabar beneficiant el PP. Malgrat comptar amb un aspirant d’escàs carisma, els populars van tornar a plasmar la seva hegemonia a Galícia, on Vox va continuar sent extraparlamentari.

Però hi ha un altre possible motiu: la conveniència d’haver nacionalitzat tant aquesta campanya. El desembarcament de membres del Govern en l’autonomia ha pogut desdibuixar encara més Gómez Besteiro, tot i que aquí les opinions en el partit es mostren dividides. En qualsevol cas, tant a Ferraz com a la Moncloa es van esforçar passades les deu de la nit, quan la derrota ja estava confirmada, a remarcar que el full de ruta del Govern de coalició (començant per l’amnistia) no es veuria alterat, malgrat la patacada dels seus dos integrants: el PSOE, que va obtenir el seu pitjor resultat històric, i Sumar, que ni tan sols va aconseguir un escó.