"El meu fill serà més feliç fent una altra cosa"

Els fills d’Agustí Camarasa, copropietari –junt amb el seu germà– d’una petita empresa agrícola familiar, ja li han dit que no volen ser agricultors. Amb ells acabarà una llarga tradició familiar que es remunta a diverses generacions de pagesos. "La noia, que és la gran, treballa ja de mestra, i al noi el tinc estudiant per a músic a Barcelona", explica aquest productor de fruita d’Alcarràs (Lleida), que el 6 de febrer passat també va participar en les protestes que el camp ha protagonitzat a Catalunya. "¿I saps què? –explica l’Agustí– El dia en què el xaval em va dir papa, jo no vull ser pagès, que ell ja no pujaria al tractor, jo ni li vaig insistir ni em vaig enfadar. Vaig pensar que ell seria més feliç fent una altra cosa", explica.

Com la família protagonista de la pel·lícula Alcarràs, guanyadora de l’Os d’Or a Berlín el 2022, els Camarasa ni tenen vacances ni coneixen els horaris en la seva jornada laboral. "I si no hi ha relleu generacional és, entre altres raons, perquè s’ha de tenir una implicació absoluta i perquè s’ha de fer, cada vegada més, unes inversions altíssimes", prossegueix l’home, que és també regidor d’Agricultura i Urbanisme a l’ajuntament del poble. L’Agustí, que va començar a treballar molt jove junt amb el seu pare, ha fet més formació en els últims anys que en la resta de la seva vida anterior. "Tinc permisos i carnets per a tot: de manipulador d’aliments, per a la gestió dels fertilitzants... He hagut de treure’m títol rere títol perquè si no t’acredites, la Unió Europea no fa més que posar-te pegues", protesta.