"Des de fa anys només segueixo el Girona"

NÚria Navarro

El seu pare, Jaume Roures, va començar a treballar als 12 anys, als 20 va estar a la presó per militar en Comissions Obreres i als 44 va fundar el gegant audiovisual Mediapro. Difícil marca a batre. Max Roures, el segon dels seus tres fills, apunta a ser la versió chill del magnat. Als 33, és el patró de Mas Sorrer (Gualta), la central de l’oci empordanès –domicili del Delírium Festival–, i és al pont de comandament de Brothapps, una desenvolupadora d’aplicacions de telefonia. L’última és Dinder, una mica més que un Tinder de cites i plans per a persones amb discapacitat.

¿Li va inspirar algun cas pròxim?

Durant la pandèmia vaig haver de tancar Mas Sorrer i en un dinar, Marc, el fill de Mònica Terribas, em va explicar que tenia dificultats amb les apps de cites. El meu germà, Jan, va dissenyar el projecte; el meu pare el paga i jo faig que les coses passin. La idea inicial era un Tinder, però estem treballant en un edifici a prop del Mercat de Les Corts que serà el primer club social dedicat a les persones amb discapacitat.

No és un negoci gaire lucratiu.

Era un problema que calia solucionar. El meu focus no són els diners, és intentar fer una cosa útil per a la comunitat. L’única pressió que hem rebut del meu pare és la de crear coses que ajudin a la societat. No pots no fer-ho si tens el temps i els diners.

Que els té.

Jo no. I no vaig ser conscient del que teníem a casa fins als 18 o 19 anys.

¿Seriosament?

Vaig anar a escoles públiques i les converses a casa anaven sobre progrés social, igualtat d’oportunitats, ajuda als altres. Per tenir el meu primer mòbil, als 13 anys, vaig haver de treballar tres setmanes ordenant factures de [les pel·lícules] Barrio y Princesas. I entre els 13 i els 16 anys vaig ser un rebel sense causa.

¿Com de rebel?

Als 15 vaig deixar els estudis i el meu pare em va dir "perfecte, però a treballar". Em va ficar a l’obra, però li va sortir el tret per la culata perquè, com a peó, guanyava 1.800 euros al mes i no vaig tornar a l’institut. Després, tirant cable a La Sexta, em vaig treure tercer i quart de l’ESO en sis mesos i, ja a Dubai, el batxillerat.

¿Què feia a Dubai?

Treballar perquè els jugadors de futbol guanyessin més diners. Era un obsés. Arribava a veure sis partits al dia. I si perdia el Barça, em posava de mal humor. La meva parella de llavors estava en una oenagé. La vaig acompanyar al Vietnam a fer classes de fotografia a nens orfes, i al veure la seva emoció, vaig entendre que la meva feina no em feia feliç. Vaig deixar la feina i el futbol. Des de fa anys només segueixo el Girona.

Dràstic.

Me’n vaig anar a Grècia, molest pel tracte que donava la UE a Turquia: pagar-lo per contenir l’èxode de refugiats. Em vaig unir a l’oenagé Open Cultural Center per tres setmanes i em vaig quedar dos anys. Vam muntar una escola a Polikastro, al costat d’un camp de refugiats de Nea Kavala, i un esdeveniment per veure el Barça-Madrid per a mil refugiats. Després vaig saltar a Lesbos i, amb Better Days, vam muntar lligues per a adults i menors de 16 anys patrocinades per la Johan Cruyff Foundation, La Liga i Mediapro.

¿A la tornada era un altre?

Després de 10 anys fora, sabia que no volia ser en una oficina. El 2018 vaig aconseguir que em venguessin Mas Sorrer, un lloc al qual solia anar d’adolescent amb els meus pares i, més tard, amb els amics.

Vida rural, fora del focus.

Soc un tio tranquil. Intento passar el més desapercebut possible. No m’interessa la fama. El meu objectiu és poder criar els meus fills sense que la feina els pertorbi. He vist com treballava el meu pare i quan em va dir que deixava Mediapro, em va produir tristesa, perquè era de la família, però me’n vaig alegrar que pogués descansar. Per a mi, l’èxit és passar temps amb els teus, no tenir un imperi.

¿Què li aconsella el seu pare?

És el meu mentor més bèstia, però no és la persona més emocional del món. Agafo amb pinces els seus consells de vida perquè sempre em dona la mateixa resposta: "El teu poder és al teu cap". Per als assumptes emocionals acudeixo a la meva mare. Crec que soc el Roures més social, el que més parlava a les festes que feien a casa.ç

En les que es van fer amb Woody Allen, m’imagino.

Ens vam fer especialment amics perquè el meu pare no parlava anglès i jo els vaig fer d’intèrpret. Woody em va donar feina en Midnight in Paris perquè li vaig prometre que, si me la donava, deixava de fumar.

¿Va deixar de fumar?

Notícies relacionades

Vaig aguantar 10 dies.

Ai. ¿Què diria que el defineix?

Ser un solucionador de problemes. I intentar ser trampolí per a les persones que treballen a les meves empreses..

Temes:

Festival Girona Focus

Inicia sessió 0 Comentaris