La còlera del camp frena la UE

L’ambició climàtica i la recerca d’un entorn mediambiental més sostenible han arribat per quedar-se, però des que la còlera del camp es va manifestar, ara fa algunes setmanes, el cor de les institucions europees, amb milers de tractors inundant les carreteres europees, a la Comissió i als Vint-i-set no els ha quedat més remei que escoltar el descontentament d’agricultors i ramaders i respondre amb una bateria de concessions a l’enuig que generen les exigències mediambientals de la Política Agrícola Comú (PAC) i el Pacte Verd Europeu, que el sector agrari veu, en part, com l’origen del seu empobriment.

Les queixes no són noves i la llista de retrets és llarga. Des de la caiguda d’ingressos per l’impacte de la inflació fins a la competència deslleial de tercers països que exporten a la Unió Europea (UE) a preus més competitius però sense respectar l’exigent regulació en matèria de benestar animal o de pesticides que sí que se’ls exigeix als agricultors europeus. I també l’embolic de burocràcia que estan obligats a complir per rebre els subsidis.

No obstant, no ha sigut fins ara, quatre mesos abans d’unes eleccions europees en què l’extrema dreta podria donar la campanada i col·locar-se com a tercera força política al Parlament Europeu, quan l’Executiu comunitari ha respost a algunes de les demandes del camp i de la dreta que fa temps que reclama una "pausa regulatòria" en el marc de la PAC i de tota la política relacionada amb el pacte verd i la biodiversitat, totes dues aprovades amb l’aval dels governs dels Vint-i-set.

Pagaments directes de la PAC

El primer que va fer Brussel·les, fa dues setmanes, va ser anunciar la derogació de l’obligació de mantenir un 4% de les terres cultivables en repòs. Per rebre els pagaments directes de la PAC –l’última reforma va entrar en vigor l’1 de gener del 2023 i durarà fins al 2027–, els agricultors estan obligats a aplicar i respectar alguns criteris beneficiosos per al clima i el medi ambient. Aquest principi de condicionalitat, que es va introduir amb una reforma que inclou objectius mediambientals més ambiciosos que mai, s’aplica a prop del 90% de la superfície agrícola utilitzada a la UE.

Un d’aquests criteris obliga a deixar una petita porció de les terres cultivables en repòs o de zones no productives (tanques, arbredes, estanys...), una condició de la qual només estan exemptes les explotacions amb menys de 10 hectàrees de terres de cultiu. A partir d’ara, els agricultors podran seguir rebent els subsidis si arriben almenys al 4%, afegint-hi no només els guarets i les zones no productives, sinó també els cultius intermedis sense productes fitosanitaris o fixadors de nitrogen, com les lleguminoses (llenties, pèsols...). Una mesura de flexibilitat que serà vigent (almenys de moment) aquest any i que respon a les peticions de molts governs i, sobretot, a la pressió dels agricultors.

"Reflecteix les circumstàncies extraordinàries a les quals s’enfronta la nostra comunitat agrícola i demostra que la Comissió està escoltant i responent a aquestes necessitats en temps real", ha afirmat, durant els últims dies, el comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, de qui diverses organitzacions, com Asaja, han demanat la dimissió.

Segons dades de la Comissió Europea, el 32% del finançament total de la PAC està destinada, després de la reforma aprovada el 2021 i que va entrar en vigor el 2023, a generar beneficis per al clima, l’aigua, el terra, l’aire, la biodiversitat i el benestar animal, i a fomentar pràctiques que vagin més enllà de la condicionalitat obligatòria.

Polítiques mediambientals

La derogació del 4% de guaret no ha sigut l’únic gest que ha sortit dels passadissos de la Comissió en els últims dies. L’Executiu comunitari també ha decidit fer marxa enrere en una altra polèmica proposta destinada a reduir a la meitat l’ús de pesticides. Es tracta d’un dels elements estrella del Pacte Verd Europeu, el conjunt de mesures amb què la UE aspira a avançar cap a la sostenibilitat, i que ha topat amb un mur tant en el sector agrícola com al Parlament Europeu, que la va rebutjar a finals de novembre. La pressió del camp també ha fet que Brussel·les, en els últims dies, hagi renunciat a demanar retallades d’emissions per al sector agrícola. Petites grans victòries que al sector agrícola europeu encara li semblen poc. Volen molt més: posar en repòs qualsevol legislació europea que afecti els agricultors, inclosa la contestada llei de restauració de la naturalesa –la tramitació de la qual continua en marxa amb vista que s’aprovi aquesta legislatura–, clàusules mirall en els futurs acords comercials amb tercers països (com el que es negocia amb Mercosur), de manera que se’ls exigeixi el compliment de les mateixes normes, i més controls a les importacions.

Govern central i autonòmic

Mentrestant, ja en l’esfera espanyola, el Govern central no ha parat de recordar, des que van començar les mobilitzacions, els 4.000 milions d’euros que en els dos últims anys ha destinat al camp i els 1.300 milions que es van distribuir en ajudes directes als agricultors el 2023.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Després de dues setmanes de tractors a les carreteres i davant la possibilitat que passin dues setmanes amb més mobilitzacions, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha sortit aquesta setmana amb una proposta de 18 punts de millora, entre els quals destaca la creació d’una nova agència per controlar els preus dels aliments i el caràcter voluntari del polèmic quadern digital.

La Generalitat, per la seva banda, ha anunciat també aquesta setmana que ajornarà la posada en marxa de qualsevol nou tràmit que depengui de la seva Administració perquè no suposi una sobrecàrrega per als camperols i mentre no s’activi la finestreta única que haurà de rebaixar la pressió burocràtica sobre aquest sector.