Carnaval t’estimo

Explica Joan Amades al Costumari català (fascicles 98-101, 1950-1956) que l’origen etimològic del carnaval procedeix bé del "carro naval", és a dir, desfilada de carrosses, bé de les carns tallades, privades per la immediata quaresma. Els mercats catalans escenifiquen per tradició aquesta lluita entre el dejuni i la gola, l’austeritat i la carnalitat, entre Apol·lo i Dionís en una celebració festiva de l’origen de la tragicomèdia.

Afortunadament, el carnaval ja no és l’única festa insurrecta del calendari. Gràcies a una saludable relaxació dels costums, aquest país ha trastocat el santoral, de Pilar a Fermí en acolorit almanac. No oblidem tampoc el 28 de juny, la festa LGTBI que des del 1977 celebra cada any, davant Espanya i el món sencer, l’inici dels 364 dies d’orgull hetero.

–D’acord, i ¿fa falta tot aquesta disbauxa, els tangues i les mamelles?

–Sens dubte.

–¿I per què us caseu?

–Hi ha sis països on et maten i 60 on et fiquen a la presó.

–¿Però no us fa vergonya que ho vegin els nens?

–A nosaltres sí, però a ells no.

No és l’única, però és la millor. El carnaval no envelleix. Al revés, floreix cada temporada sumant versions i significats sense permís ni pudor. Ajuda el dubte de la data, que canvia d’any en any i només coneixen els capellans i els gestors culturals, guardians d’arcanes calendes. Per carnaval tot s’hi val. A diferència de la nit de Cap d’Any o de Sant Joan, la gent surt menys ansiosa, més despresa i més ben disposada al que vingui. Per carnaval guanyem intrascendència i perdem la por de fer el ridícul perquè el fem junts. Menys per menys, més.

Saltar a un tren aquests dies, si la vaga ofereix treva, permet redescobrir fisonomies urbanes sota el filtre d’expressions cíviques que sovint les contradiuen. Sitges, per exemple, ciutat delicada, primmirada i elegant, es posa travesti, punky i underground. Vilanova, continguda en forma i fons, aquests dies ho dona tot. I atenció també al cartell de Molins, el corretapa de Santaco, les màscares de Rubí i el nombrós programa de l’Ajuntafems, com es rebateja el consistori de Terrassa. Lluny de casa, per fer el ruc amb careta i sense morrió. Que no et conegui ningú, que la vida és un carnaval. Si no tens temps o ànim per a l’excursió, el mínim és acostar-te al mercat del barri.

–¿Ni això? Doncs baixo a treure la gossa.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

–¿Quina gossa?

–La gossa que porto dins.