L’elegància del llop

El 2017, els seus excompanys de feina no s’ho podien creure. Alice Weidel s’havia imposat contra tot pronòstic en la carrera per liderar Alternativa per a Alemanya (AfD). ¿Què se n’havia fet de la dona que coneixien? Per a ells, Weidel (Alemanya, 1979) era la doctora en Economia que havia treballat per a Goldman Sachs i altres start-ups. Que havia viscut a la Xina i els Estats Units. La dona de vestits elegants i impecables bruses blanques. La feminista i lesbiana declarada que vivia amb la seva parella –una directora de cine i televisió nascuda a Sri Lanka– i els seus dos fills adoptats a prop del llac Constança. ¿Com casava la seva història personal amb la ideologia d’un partit que agitava la consciència d’Alemanya?

La paraula contradicció sol acompanyar els retrats de Weidel. La primera paradoxa és aquesta beca de la Fundació Konrad Adenauer gràcies a la qual va estudiar el doctorat. Adenauer va ser el primer canceller de la flamant República Federal d’Alemanya, entre el 1949 i el 1963. Un dels pares fundadors de la Unió Europea, el que va liderar el seu país des de les ruïnes fins a la prosperitat, la democràcia i el respecte internacional. ¿Què diria el fervent europeista d’haver ajudat en la formació de la dona que avui qüestiona la Unió Europea i que es mostra a favor del Dexit, un Brexit a l’alemanya?

L’oberta homosexualitat de Weidel tampoc sembla gaire alineada amb la defensa de la família tradicional del seu partit, però ella té respostes per a tot. Com a cristiana, concedeix primacia al matrimoni heterosexual. Com a liberal, emmarca la seva unió homosexual en la llibertat personal. Es declara monògama i compromesa amb la idea de la família.

Weidel és el rostre amable de la ultradretana AfD. Però la seva imatge de cordialitat s’esvaeix tan aviat com s’atén al seu discurs. Fins a tres querelles va presentar el seu partit contra Angela Merkel per la seva política migratòria. El Tribunal Constitucional alemany ja les ha considerat improcedents, però l’AfD ha aconseguit consolidar una mica més el seu discurs antiimmigració. I no és la primera vegada que s’alimenta a compte de Merkel.

El 2015, Alemanya va acollir la xifra de rècord d’1,1 milió de refugiats. El desafiament en la seva integració va ser ingent, i l’AfD va aprofitar les dificultats per colar el catecisme xenòfob: relacionar immigració amb criminalitat, assenyalar els immigrants com a paràsits del sistema social i els musulmans com a amenaça per a la cultura alemanya. Alguns membres del partit van arribar a proposar obrir foc contra els migrants. "Donald Trump va dir que Merkel estava boja i jo hi estic totalment d’acord", va afirmar Weidel llavors. L’AfD va saber treure rèdit de la campanya. Van passar de no aconseguir cap escó el 2013 a sumar-ne 94 (de 709) el 2017, i liderar l’oposició. Per primera vegada des del 1945, l’extrema dreta irrompia al Bundestag.

Ecos macabres

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Si llavors la democràcia alemanya va contenir l’alè, ara s’està reivindicant als carrers. El cap de setmana passat va ser el tercer de manifestacions massives. Una mobilització sense precedents esperonada per la recent revelació d’un pla de l’extrema dreta per fer deportacions massives de migrants. El projecte es va concretar en una reunió secreta feta al novembre passat a la qual van acudir representants neonazis, empresaris i polítics d’extrema dreta. Entre ells, l’assistent personal de Weidel. El pla estudiava incloure en l’expulsió ciutadans alemanys amb arrels estrangeres que, segons la seva consideració, no s’haguessin integrat al país. La idea era deportar més de dos milions de migrants al nord de l’Àfrica. La trobada es va celebrar a pocs quilòmetres de l’hotel que va acollir la Conferència de Wannsee, on els nazis van sistematitzar el genocidi de jueus el 1942. Un eco macabre.

El colíder dels socialdemòcrates alemanys (SPD) ha acusat Weidel de ser un "llop amb pell d’ovella". El terror s’ha estès entre milions de persones arreu del país. Amplis sectors de la societat –el futbol alemany n’és un– animen la ciutadania a plantar cara a l’amenaça ultradretana. A les enquestes, l’AfD ja ocupa el segon lloc en intenció de vot. Weidel somia ser la nova cancellera. El llop ronda el Bundestag.