Treball planteja revisar les multes per incomplir els registres de jornada

Díaz ja ha citat patronal i sindicats per començar a abordar una de les normes cridades a ser clau en la legislatura i que, de moment, està agafant la davantera quant a agenda en altres negociacions, com la reforma dels subsidis d’atur. Sobre aquesta no hi ha encara cita programada amb els agents socials, si bé els contactes continuen.

Més de 40 hores setmanals

La reducció de jornada s’erigeix com a clau per la seva incidència, ja que malgrat que molts assalariats a Espanya ja tenen pactades menys de 40 hores a la setmana, en sectors com el comerç, la indústria manufacturera i l’hostaleria l’habitual és treballar per sobre fins i tot d’aquesta xifra. També per la seva complexitat, ja que hi ha gremis en què les hores de treball obeeixen a pics de feina i les companyies solen organitzar-se entorn d’una jornada anual, que es tradueix en setmanes de més de 40 hores i altres de menys càrrega.

"De la mateixa manera que el Govern s’ha enfocat a aparellar l’edat legal de jubilació amb l’efectiva, ara hem d’aconseguir el mateix amb la jornada laboral", assenyala un dels negociadors citats el pròxim 25 de gener. I seguint el principi que diu que "el que no es mesura, no existeix", Díaz ja ha avançat que pretén reformular l’actual normativa de registre de jornada, que després de quatre anys en vigor deixa un balanç qüestionable, atesos els incompliments massius per part de les companyies.

Segons les últimes dades facilitades per Inspecció de Treball, entre maig del 2019 (quan va entrar en vigor la norma) i maig del 2023, la meitat de les empreses investigades per la "policia laboral" no va superar una revisió. I durant aquells quatre anys, Treball ha imposat requeriments i sancions per valor de 6,1 milions d’euros.

Multes poc dissuasòries

Des del departament dirigit per Díaz reconeixen que la normativa té dèficits i diferents inspectors de Treball consultats per aquest mitjà critiquen els "forats" a què s’agafen les empreses per esquivar multes per hores extraordinàries. I és que la normativa es limita a descriure que el registre ha de ser "objectiu" i "fiable", però no concreta més enllà ni estableix pautes comunes per a totes les empreses.

Notícies relacionades

Multiculturalitat a barres i cuines

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

Aquesta situació permet a moltes empreses falsejar els registres i moltes inspeccions han acabat estant una flamarada per aquesta raó. I és que els testimonis verbals dels treballadors denunciants tenen poc pes en comparació amb les proves documentals.

Un altre dèficit és la quantia i el format de les multes. El fet de no tenir registre de jornada té un cost d’entre 751 i 7.500 euros, independentment del que facturi la companyia o el nombre d’empleats en plantilla. Això per a companyies mitjanes o grans té escàs efecte dissuasori i pot suposar un torpede a la lliure competència entre empreses.