Espanya és el tercer país de la UE que menys ha reformat la Constitució

Quinze anys és el temps mitjà que triga a reformar-se la Constitució a Espanya. La substitució del terme "disminuït" per "persones amb discapacitat" és la tercera modificació de la Carta Magna des de 1978. Tres reformes en 45 anys, i les dues primeres (1992 i 2011) van ser per canviar dos articles en compliment de dues exigències de la Unió Europea (UE): regular el dret dels estrangers a presentar-se a les eleccions municipals després de la firma del Tractat de la UE i garantir l’equilibri pressupostari i el límit de dèficit en plena crisi econòmica. Aquest tercer canvi respon a una històrica reivindicació per part dels col·lectius de discapacitats.

Però si aquí reformar la Constitució sembla una missió gairebé impossible, en la majoria de països de la UE és una pràctica comuna i habitual. Espanya és el tercer Estat membre que menys canvis ha introduït en la seva llei fonamental, només per darrere de Dinamarca i Romania. En el segon cas, la seva Carta Magna és bastant més jove, de 1991, i només l’han canviat una vegada en 33 anys. Els danesos tenen una de les constitucions més antigues d’Europa, de 1849, i només l’han modificat quatre vegades en 175 anys.

La mitjana de Dinamarca seria d’un retoc cada 44 anys, però l’última modificació es va portar a terme fa set dècades, el 1953, i no n’hi ha hagut cap més des d’aleshores. La web del Parlament danès explica que el text és molt general i inconcret, per la qual cosa, malgrat la seva antiguitat, no xoca amb els canvis de la realitat social. De fet, una de les crítiques a la Constitució espanyola és la seva excessiva rigidesa, ja que exigeix eleccions i referèndum en cas de reformes substancials.

Si busquem constitucions amb edats similars a l’espanyola, el contrapunt més gran al nostre país és Suècia, la norma fonamental del qual complirà aquest any mig segle de vida i s’ha reformat en 36 ocasions. La mitjana és d’una modificació cada any i mig, cosa que situa la sueca com la segona llei de lleis més retocada de la UE, superada només per la d’Alemanya. La carta magna germànica, que data de 1949, complirà al novembre 45 anys i ja té 62 reformes a l’esquena. I la d’Àustria, de 1945, atresora 56 canvis en 79 anys.

A més d’Espanya i Suècia, dos països més van aprovar constitucions en la dècada de 1970, en tots dos casos després d’anys de sengles dictadures. Grècia va ratificar la seva el 1975 i un any després va fer el mateix Portugal.

Però mentre els grecs només l’han canviat quatre vegades en 49 anys, a una mitjana de 12 anys entre reforma i reforma, els portuguesos l’han retocat set vegades en 48 anys, pràcticament una vegada cada set anys.

Més enllà de les mitjanes, l’afany reformador de cada país depèn molt més de la conjuntura política i històrica que de l’antiguitat de la constitució. La d’Hongria, del 2011, és la més jove de la UE i ja ha sigut modificada sis vegades en 13 anys. Una mitjana de poc més de dos anys entre canvis que es repeteix a Irlanda, malgrat que la seva carta magna té 87 anys i ja ha passat per 34 reformes. Es va aprovar el 1937, en els primers quatre anys es va canviar dues vegades, fins als anys 70 no es va tornar a tocar i en aquella dècada hi va haver cinc modificacions. En les següents dues dècades hi va haver 12 reformes més, i des de l’any 2000 se n’han produït 13 més.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Del segle XIX

Tres constitucions de la UE daten del segle XIX i en totes elles els ritmes de reforma dels textos milloren la mitjana espanyola. La més antiga és la dels Països Baixos, de 1814, a la qual s’han introduït 25 canvis en 210 anys, a una mitjana d’un cada vuit anys. El 1831 Bèlgica va sancionar una carta magna que s’ha modificat en 34 ocasions en 193 anys, a un canvi cada cinc anys. I el 1868 va promulgar la seva llei fonamental Luxemburg, que ha sigut retocada 24 vegades en 156 anys, cosa que surt a una reforma cada sis anys.