El Parlament va tombar la transferència migratòria que va proposar Junts
El plantejament pactat ara amb el PSOE va rebre al setembre l’abstenció dels Comuns i el rebuig de la resta de grups de la Cambra
Dels set punts acordats entre Junts i el PSOE, que van permetre finalment salvar els primers decrets de Pedro Sánchez d’aquesta legislatura, el que més crida l’atenció i el que fa sentir més orgull als postconvergents és el traspàs de competències en immigració. No obstant, es tracta d’una demanda que no té l’aval del Parlament. JxCat va sotmetre a votació aquesta proposta durant el debat de política general del setembre passat i només va aconseguir el sí dels seus 32 diputats. Els Comuns es van abstenir –a l’estar d’acord amb la idea de tenir "més autogovern", però no amb l’"enfocament" de la proposta–, i la resta de partits hi va votar en contra. Malgrat tenir motius diferents, el PSC, ERC, la CUP, Vox, Cs i el PP van rebutjar la petició.
Concretament, el text dels postconvergents "exigia" al Govern espanyol la transferència d’aquestes competències i dels "recursos necessaris" amb l’argument que calia "gestionar eficaçment" l’"auge" de la immigració i "garantir la millor integració possible de totes les persones davant el repte demogràfic" actual. En aquest sentit, recordaven que la taxa d’immigració a Catalunya és la més alta de tot l’Estat, amb un 16,2%, i denunciaven que aquest fet resultava un "sobreesforç econòmic i humà per a l’Administració catalana", sense tenir els "recursos corresponents per afrontar-lo".
Notícies relacionadesEl resultat negatiu d’aquesta votació contrasta amb un dels punts de l’acord assolit entre els socialistes i els postconvergents per recolzar la investidura de Pedro Sánchez, en el qual les dues formacions es comprometien que els pactes responguessin "a les demandes majoritàries del Parlament", al qual es referien com a representant "legítim del poble de Catalunya". A més, l’anunci d’aquest traspàs de competències no ha agradat gens ni mica a la Generalitat, especialment per les formes. El Govern català considera que és un pacte que els incumbeix, en el qual no només no han tingut veu, sinó del qual ni tan sols van ser informats.
De moment, no obstant, no es coneixen els detalls de l’abast d’aquest acord, que s’haurà de concretar en una nova llei que aprovi el Congrés, mentre sobrevola el dubte de si realment tindria encaix constitucional. Els postconvergents van a màxims i demanen que la Generalitat tingui les competències "que té qualsevol estat". Segons el seu parer, això inclou aspectes relacionats amb els permisos de residència o de treball, el control sobre els "fluxos" –a través de la fixació de quotes entre comunitats autònomes– o fins i tot la possibilitat d’"expulsar" immigrants multireincidents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El tauler polític Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya
- Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs
- Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense
- ‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat