El Parlament va tombar la transferència migratòria que va proposar Junts
El plantejament pactat ara amb el PSOE va rebre al setembre l’abstenció dels Comuns i el rebuig de la resta de grups de la Cambra

Dels set punts acordats entre Junts i el PSOE, que van permetre finalment salvar els primers decrets de Pedro Sánchez d’aquesta legislatura, el que més crida l’atenció i el que fa sentir més orgull als postconvergents és el traspàs de competències en immigració. No obstant, es tracta d’una demanda que no té l’aval del Parlament. JxCat va sotmetre a votació aquesta proposta durant el debat de política general del setembre passat i només va aconseguir el sí dels seus 32 diputats. Els Comuns es van abstenir –a l’estar d’acord amb la idea de tenir "més autogovern", però no amb l’"enfocament" de la proposta–, i la resta de partits hi va votar en contra. Malgrat tenir motius diferents, el PSC, ERC, la CUP, Vox, Cs i el PP van rebutjar la petició.
Concretament, el text dels postconvergents "exigia" al Govern espanyol la transferència d’aquestes competències i dels "recursos necessaris" amb l’argument que calia "gestionar eficaçment" l’"auge" de la immigració i "garantir la millor integració possible de totes les persones davant el repte demogràfic" actual. En aquest sentit, recordaven que la taxa d’immigració a Catalunya és la més alta de tot l’Estat, amb un 16,2%, i denunciaven que aquest fet resultava un "sobreesforç econòmic i humà per a l’Administració catalana", sense tenir els "recursos corresponents per afrontar-lo".
Notícies relacionadesEl resultat negatiu d’aquesta votació contrasta amb un dels punts de l’acord assolit entre els socialistes i els postconvergents per recolzar la investidura de Pedro Sánchez, en el qual les dues formacions es comprometien que els pactes responguessin "a les demandes majoritàries del Parlament", al qual es referien com a representant "legítim del poble de Catalunya". A més, l’anunci d’aquest traspàs de competències no ha agradat gens ni mica a la Generalitat, especialment per les formes. El Govern català considera que és un pacte que els incumbeix, en el qual no només no han tingut veu, sinó del qual ni tan sols van ser informats.
De moment, no obstant, no es coneixen els detalls de l’abast d’aquest acord, que s’haurà de concretar en una nova llei que aprovi el Congrés, mentre sobrevola el dubte de si realment tindria encaix constitucional. Els postconvergents van a màxims i demanen que la Generalitat tingui les competències "que té qualsevol estat". Segons el seu parer, això inclou aspectes relacionats amb els permisos de residència o de treball, el control sobre els "fluxos" –a través de la fixació de quotes entre comunitats autònomes– o fins i tot la possibilitat d’"expulsar" immigrants multireincidents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Universitat Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual
- Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"
- Despullar un sant
- ¿Violència gratuïta o esport noble?
- Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid
- Alcaraz, a ritme de rècord a tercera ronda a Wimbledon