Miguel Ángel Álvarez Alperi: "Disfruto cada dia com si no hi hagués demà"

S’autodenomina platjòleg de professió, i és que es dedica a això: a buscar els millors enclavaments del Mediterrani català i balear. I des de fa sis anys, Miguel Ángel Álvarez Alperi plasma els seus descobriments en les seves guies d’autor Todas las playas de…, llibres fets amb cura en què recull espais íntims del litoral allunyats –encara que sembli mentida– del turisme massiu i de masses.

–¿Com és ser platjòleg? 

La meva feina consisteix a recórrer i disfrutar de totes i cadascuna de les platges, cales, fars, caps, ports i pobles mariners del litoral. Això i fotografiar, prendre dades i documentar-me sobre la seva història. En els meus 20 anys de carrera professional ja he pogut explorar a fons tot el litoral d’Espanya, Portugal, França, Itàlia, Croàcia, Uruguai... Durant les meves expedicions viatjo, visc i treballo al meu veler o a la meva autocaravana. Quasi cada dia recorro el litoral navegant en vaixell, llanxa o caiac, caminant, en bicicleta de muntanya o volant. És molt dur físicament, però és el que més disfruto de la vida de platjòleg.

–En el seu blog posa que no és un bloguer, que és platjòleg. 

–Soc platjòleg perquè he estat tota la meva carrera professional disfrutant del mar. Explorant, fotografiant, escrivint i parlant professionalment del mar. I m’ha tocat la loteria, perquè he creat la meva pròpia professió per viure, en majúscules. I poder afirmar que ho faig millor que ningú fent el que més m’agrada. Jo elegeixo el destí. I el destí m’elegeix a mi. Però també soc un somiador, perquè he estat tota una vida complint els meus somnis: vaig publicar el meu primer best-seller amb 21 anys. ¡I ja són set! Soc autor i editor de les guies de platges més venudes, els meus articles surten en revistes i diaris, col·laboro a la ràdio i la televisió, assessoro agències oficials de turisme, ofereixo ponències inspiradores, fotografio, escric, xerro... I comparteixo la meva energia positiva amb tothom. Tinc sort, en soc conscient: la meva vida de platjòleg em permet disfrutar cada dia com si no hi hagués demà.

–Deu haver tingut un munt d’anècdotes.

–La meva professió pinta molt bé, però no està exempta de molts riscos. A més de viure en un vaixell navegant i/o fondejant durant diversos mesos –fet que implica estar pendent sempre del comunicat meteorològic les 24 hores del dia–, a vegades he de descendir pels penya-segats carregat amb l’equip fotogràfic, explorar coves i caminar sota el sol abrasador hores i hores. Però el més perillós és el que faig quan volo: per aconseguir les imatges he de volar molt baix i molt lentament, a punt d’entrar en pèrdua. Una fortuïta parada del motor només et permet uns minuts de reacció abans de precipitar-te contra el terra (o contra el mar). En la meva vida ja he experimentat dos aterratges forçosos i un amaratge, que no és plat de bon gust. Però no canvio la meva vida per res.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

–¿Què és el que més li agrada de ser platjòleg?

–Explorar. No saber què em trobaré a l’altre costat. Sortir a navegar a l’alba i sentir la brisa càlida a la cara. Capturar aquelles llums de l’ocàs tan meravelloses. Sentir l’adrenalina de l’enlairament. No saber què passarà el dia de demà. Recórrer el meu dia mentalment abans d’adormir-me esgotat. Conèixer gent nova. Viure amb ells els seus oficis. Veure el món sota el seu prisma. Compartir les meves experiències amb els meus lectors. I fer amics. Però el que més m’agrada, el millor de tot, és poder anar-me’n a dormir orgullós de la meva feina, de la meva persona i de les decisions que he pres en la meva vida. Això és, sense cap dubte, el millor de la meva vida com a platjòleg.