Els racons del litoral de Mallorca que m'agrada més ensenyar

Aquests són algun dels llocs que escullo quan vull sorprendre els meus amics: cinc cales i ports naturals de Mallorca tan singulars, diferents entre si i poc coneguts que es recorden de per vida. Perquè Mallorca, l'illa dels contrastos, és molt més que totes les platges plenes de gent on va tothom. T'ho dic jo, que tinc per "feina" disfrutar del les seves 284 platges i cales any rere any. És el que té l'ofici de platjòleg platjòleg... que te les saps totes.

A uns 20 minuts en cotxe de Palma hi ha unes cales realment curioses que viuen aliene al turisme de masses, amb un 'beach club' -amb piscina i tot– per rematar la tarda de platja disfrutant del 'sunset' amb els col·legues més 'chic'. ¡És clar que sí, guapi! No pot faltar la posta de sol de mojito en mà i postureig. ¿T'hi apuntes?

El Delta, pedreres que es van tornar platges

Diminutes, precioses, coquetes, com de butxaca... ¡i anàrquiques!, així són les caletes del Delta. Nudistes, famílies amb les seves mascotes, parelles d'enamorats... aquí es veu de tot, com en aquesta cala, la de la imatge, que va aparèixer del no-res gràcies a la mà de l'home. Els antics picapedrers van venir a serrar la pedra marès i el forat que van deixar es va anar omplint de sorra amb les onades i van deixar unes piscines i uns solàrium naturals, des dels quals m'encanta esperar al final del dia per disfrutar de la posta de sol sobre la badia de Palma. Des de la platja o des de les terrasses de l'exclusiu 'beach club'. Segons ganes (i pressupost).

Al nord de Mallorca hi ha la badia de Pollença, la d'Alcúdia, el parc natural de Llevant... tot són llocs del nord de Mallorca que m'agrada ensenyar a qui més estimo. I precisament aquí és on hi ha la cala Matzoc, al cor del parc natural, una de les cales salvatges que més disfruto de Mallorca. Anima't -encara que s'hagi de caminar 15 minuts- perquè val molt la pena.

Matzoc, la cala dels talaiers

La costa de Mallorca va estar protegida per una garlanda de talaies de defensa intercomunicades entre si visualment, i una d'elles, una de les més boniques i més ben conservades, és la de Matzoc, al parc Natural de Llevant. Recordo haver passat aquí dalt una nit com un d'aquells talaiers, custodiant les estrelles i les espurnes de plata que llançava la mar i, al fer-se de dia, el primer que vaig fer va ser submergir-me en les aigües d'aquesta meravellosa platja desitjant que tot seguís estant tal qual durant 500 anys més. O més. Vés-hi qualsevol dia d'aquests, puja les escales, treu el cap, i intenta imaginar com va ser la vida dels primers talaiers… Sent la soledat austera d'aquestes terres. Redescobreix amb mi aquesta meravellosa illa.

A la Serra de Tramuntana s'hi ha d'anar no només perquè hagi sigut declarada Patrimoni Mundial per la Unesco (que no és poc) sinó perquè amaga tres petits ports ancestrals que semblen haver sobreviscut al turisme de masses gairebé de miracle. Aquí és on m'agrada venir a veure el sol precipitar-se a l'horitzó mentre em dilueixo en les seves aigües aliè al bullici d'aquelles altres platges, les que Google selecciona quan busques el lloc equivocat. Perquè no tot surt a internet, com molts afirmen...

Sa Galera, la cala i port prehistòrica

Banyalbufar és un poblet de la Serra de Tramuntana d'aquells de postal. Preciós, sí, però a vegades ple a vessar de turistes fins a la sacietat. Procura no coincidir amb les excursions programades i els seus autocars, ni amb els cotxes de lloguer que pugen i baixen. Alguns turistes prefereixen arribar-hi caminant fins al seu port/cala, i fan bé, perquè el 'selfie' val la pena, però si prefereixes fer-te un bany en soledat, o asseure't simplement a pensar, a mirar, admirar o riure, però sol, vine a Sa Galera. ¡Miracle! Aquesta caleta de roca i pedretes -amb les seves humils casetes de pescadors i els seus penya-segats en evident risc geològic- segueix estant igual de sola i bonica que sempre. Per aquí només venen a veure-la els pescadors i els platjòlegs com jo. Uns per treballar i els altres per disfrutar. Beneïda Serra.

Port de sa Pedra de s’Ase i Port de s’Estaca, el somni de marins i sirenes

Tots dos són dels pocs llocs que encara queden a Mallorca amb l'encant dels poblets mariners d'antaño. Menuda estampa: les casetes aferrades al penya-segat superposant-se les unes sobre les altres, amb un únic carreró que serpenteja i s'estreny al final baixant per un passadís empinado que llisca pel vessant de Tots dos són dels pocs llocs que encara queden a Mallorca amb l'encant dels poblets mariners d'abans. Quina estampa: les casetes aferrades al penya-segat superposant-se les unes sobre les altres, amb un únic carreró que serpenteja i s'estreny al final baixant per un passadís empinat que llisca pel vessant de forma precipitada fins a caure al mar. Aquesta és la condemna dels seus veïns: pujar i baixar eternament. I tu, allà, absort, absorbint la brisa marina impregnada amb els seus perfums i escoltant l'únic murmuri de les onades en la seva eterna tasca erosiva. Aquest és el pla que et proposo: un somni de marins i sirenes. I aquesta, la Mallorca que ja gairebé ningú s'espera.

Notícies relacionades

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

 

Los textos i fotos d'aquesta setmana es troben a 'Todas las playas de Mallorca', d'Ediciones Laluzenpapel. Si vols veure més fotografies o saber com arribar a aquestes platges i cales, entra a la web del 'platjatòleg'.