Peatges a la sorra

Cinc noies de pell blanquíssima s’emproven biquinis en una botiga del carrer de Pelai. Parlen en anglès i estan esveradíssimes. M’imagino que van decidir deixar a casa els banyadors de temporades passades i comprar-los al destí tropical on passaran uns dies, Barcelona. Aquesta és la primera activitat del «divertidíssim» comiat de soltera que fa mesos que planegen. Amb els biquinis nous, ara es disposen a estrenar-los a les «paradisíaques» platges barcelonines.

Elles són algunes dels milions de persones que aquest estiu s’estiraran a la sorra. L’any passat en van ser 4’7 milions, un milió més que el 2014. 4’7 milions d’usuaris en 4’5 quilòmetres. Aquestes xifres fan que el comissionat d’ecologia de l’ajuntament, Frederic Ximeno, hagi advertit amb cara seriosa que les platges de Barcelona estan al límit però que no es pot ni prohibir ni regular-ne l’accés. Overbooking a les platges i un altre trencaclosques per l’administració. Barcelona va començar a mirar al mar ara fa 25 anys. Al 92, els barcelonins es van acostumar a agafar el metro amb xancletes i para-sols i durant la duresa de la crisi, la platja ha estat el refugi per als que no podien marxar de vacances. La platja, atractiu turístic i l’opció d’oci gratuïta i més democràtica per als veïns, ara també reclama límits. La culpa no és només dels turistes, ni dels xiringuitos, que l’ajuntament vol limitar, ni de les gandules . És la suma de les macroxifres que mou la ciutat en un espai, que és el que és. 

El comissionat d’ecologia també recordava que, encara que no ho sembli, el litoral és un espai natural que cal preservar, tot i que a mi estar a la platja de Barcelona em recorda més a la sensació d’estirar-se en mig de la Rambla que no pas de gaudir de la natura. El cert, però, és que a la sorra hi ha microorganismes, i a l’aigua peixos. 

Notícies relacionades

La pràctica d'esports a les platges de Barcelona es dispara

Les platges de Barcelona redueixen les gandules i alliberen 1.800 metres quadrats

Fa dies llegia la notícia que a Campdevànol, l’ajuntament ha decidit posar una ecotaxa de cinc euros als que es vulguin banyar en uns gorgs molt concorreguts. Calia posar fre i evitar carregar-se un dels atractius del poble. Casos semblants són les taxes per als que van a buscar bolets o a fer immersions a les illes Medes. De fet en algunes platges balears, les places dels pàrquings limiten l’aforament a la sorra. Quan s’omple el pàrquing es tanca l’accés i a la majoria es fa pagar. El mar, els espais verds, el camp ara també necessiten portes i barreres (encara que la frase feta digui el contrari). Aquí no tenim les cales de Menorca, ni els gorgs de Campdevànol, ni boscos amb molts bolets, però tenim una platja amb més demanda de persones, que quilòmetres en oferta. 

Limitar o fer pagar una mena d’ecotaxa per anar a la Mar Bella o a la Nova Icària em sembla surrealista. No se m’acut quin sistema funcionaria. ¿Es podria prohibir l’accés a la Barceloneta quan els pàrquings estiguin plens? ¿Es podrien posar avisos al metro i indicadors amb les platges més buides per redistribuir els banyistes? El cas és que la gestió de l’espai públic no para de plantejar-nos reptes que cal afrontar amb molta imaginació. Cada dia un nou problema. No sé què passa que tot, la platja, la muntanya, la ciutat, tot, ens queda petit.