Mar de plàstic

Ja ha arribat la primera calor i, com cada estiu, molta gent corre a les nostres platges, centenars d’elles amb la bandera blava atorgada per l’ADEAC per la seva qualitat, seguretat i gestió ambiental. Encara que una cosa és la seguretat de l’aigua per a la nostra salut i una altra de diferent la seva puresa. El sentit comú em diu que quan els índexs de contaminació són prou baixos perquè no afecti el nostre organisme, aquesta organització atorga una bandera blava. Igual que els aliments que, encara que alguns siguin considerats de consum públic, això no significa que no continguin substàncies tòxiques, ja que, com sabem, molts porten fertilitzants, pesticides i conservants, però que al situar-se aquests components dins d’uns paràmetres que són considerats aptes per al consum, Sanitat hi dona el vistiplau.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

No obstant, llegeixo la notícia que cada dia es constata que aquest mar cristal·lí on ens banyem és ple de micropartícules de plàstic contaminant. Són tan petites que són ingerides pels peixos, i aquests, a l’entrar a la cadena alimentària, els consumim amb el seu plàstic corresponent. És un plàstic difícil de notar i no és el que estem acostumats a veure en els reportatges de televisió, com són les xarxes de pesca, ampolles d’aigua, llinyes, etcètera, sinó que es tracta d’un de molt més petit i que s’ha degradat i pràcticament diluït a l’oceà després d’una llarga exposició al sol. No ho obviem: molta cosa de la que llancem al mar acaba al nostre estómac. Quan una rentadora renta un gènere sintètic aquest desprèn una infinitat de partícules de plàstic que del desaigüe van al mar. Les depuradores són incapaces de filtrar aquestes partícules i tornen a nosaltres a través de l’aigua que consumim.

Vivim en un planeta meravellós que emmalalteix dia rere dia. ¿Es busca amb prou afany una solució perquè el plàstic sigui de mica en mica substituït per altres materials? Sé que s’intenta; però potser hi ha massa interessos i massa costos perquè això vagi més de pressa.