Objectiu: platges vives

L'Àrea Metropolitana de Barcelona és l'ens encarregat del manteniment de les 41 platges del territori, que registren 10 milions d'usuaris a l'any i ocupen una superfície de sorra de 2,5 milions de m². Les platges són un ecosistema viu i dinàmic que, amb les condicions adequades, és capaç d'autoregular-se i suportar les inclemències del temps.

El litoral metropolità té una longitud de 42 quilòmetres, dels quals 30 són platges. No obstant, des de fa uns anys, l'ecosistema costaner ha anat perdent les seves defenses naturals. Les causes principals són l'empremta humana, a causa de la pressió urbanística i de la gran activitat socioeconòmica que es genera en aquestes zones; i els efectes del canvi climàtic, que podrien arribar a ser devastadors per al territori.

«Es calcula que el 2100 el nivell del mar haurà pujat entre 60 i 100 centímetres», explica Mariano de Gracia, el cap de la secció de Platges de l'AMB. «Això significa que les platges metropolitanes podrien veure's reduïdes a la meitat», afegeix. Així mateix, el canvi climàtic també podria provocar temporals marítims més freqüents i violents durant l'hivern. Com ja ha succeït aquest any a les platges del territori. «Per aquest motiu, l'AMB centra els seus esforços a preservar i recuperar els paisatges dunars», afirma el gerent de l'Àrea Metropolitana, Ramon Torra.

Dunes artificials

El projecte metropolità Dunes híbrides s'ha centrat en la recuperació del paisatge dunar característic de les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans, perquè, «a diferència de la zona del Maresme, les platges del sud tenen més amplada i un tipus de gra de sorra que les fa més adequades per aplicar aquestes mesures», aclareix Mariano de Gracia. El projecte, que va finalitzar la setmana passada, consisteix a preservar i fomentar la creació de sistemes dunars com a defensa natural contra la pèrdua de sorra que causen els temporals i el canvi climàtic.

Per crear una duna artificial s'aprofita la sorra que envaeix les entrades i les sortides de les platges, i que ha sigut desplaçada pels efectes d'una tempesta. «Agafem el sobrant de sorra, amb una maquinària generem una duna artificial i la plantem -explica el cap de la secció de Platges-. La duna arrela en la flora autòctona i es queda ben subjecta». Posteriorment, els vents dominants de la zona s'encarreguen de donar-li la forma adequada i de fer-la créixer.

«Part del nostre treball també consisteix a arrencar la vegetació invasora que impedeix que les dunes arrelin», descriu Ramon Torra. En aquest sentit, l'AMB ha completat la retirada de més de 25 tones d'espècies invasores. «Les plantes beneficioses per a les dunes són aquelles que tenen unes arrels molt profundes, que ajuden a fixar la sorra de les platges -matisa Mariano de Gracia- espècies com l'Ammophila arenaria, coneguda com a barró».

Altres mesures

Aquest any, a l'habitual posada a punt de les platges metropolitanes se li ha afegit la complexitat dels temporals marítims que van arrasar el litoral català durant l'hivern. Les tasques, finalitzades a l'abril, han consistit en la neteja, llaurada i cribratge de la sorra així com la substitució del mobiliari que ha quedat destruït.

La llaurada es realitza amb uns tractors que remouen i capgiren la sorra per facilitar que s'airegi i que hi penetri el sol per potenciar al màxim la seva acció desinfectant; també es retiren restes de materials enterrats durant l'hivern, amb la qual cosa s'aconsegueix un grau òptim de salubritat. Posteriorment, els tractors realitzen el cribratge per regularitzar la sorra i deixar-la a punt.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

També ha sigut necessari substituir el mobiliari fet malbé, com els 500 metres de passarel·les, dutxes i altres infraestructures, que han costat 200.000 euros. «Des de l'AMB anem adaptant-nos als canvis provocats pels temporals  -matisa Torra-. Hem desplaçat serveis, com les dutxes, passarel·les i papereres, col·locant-les al més lluny possible perquè no se les mengi el mar».

Reunió d'expertsEls pròxims 29 i 30 de juny, l'AMB organitzarà el congrés LitoMet, unes jornades de reflexió per a una gestió pública coordinada de la preservació del litoral metropolità, en què participaran experts, científics, polítics i tècnics implicats en la protecció d'aquest espai. Els objectius consistiran a reflexionar sobre el canvi climàtic i els seus efectes en el territori; debatre sobre el marc competencial i els actors que hi intervenen: ministeri, Generalitat, ajuntaments i AMB, i presentar les actuacions que ja s'estan portant a terme. El resum d'aquestes conclusions s'integrarà en la introducció de la Declaració sobre el Litoral i les Platges Metropolitanes.