'Botellon' al Somorrostro

L'encant de les nits estivals a la vora del Mare Nostrum és irresistible. És clar que fa molts segles que ho és. A 26 graus a les tres de la matinada, la vida forçosament és bella sobre una sorra, o fins i tot en zones de gespa, que a més està cuidada i ben il·luminada. Si a més l'horitzó terrestre el formen una cadena de locals nocturns de moda que llancen generosament les seves músiques al vent, el còctel pot ser perfecte. És la platja del Somorrostro, la mateixa que fa mig segle ocupava paradoxalment un terrible, encara que solidari per sobreviure, barri de barraques en ple franquisme. Allà s'hi concentren ara cada matinada centenars de joves de la mateixa manera que passa en altres punts del litoral barceloní, com ja ha explicat aquest diari en la seva crònica del llarg estiu del 15. Però en aquesta mitja lluna, filla de la recuperació olímpica i ciutadana de la costa i del mar mateix, el fenomen té una especial intensitat. I també la seva cara fosca.

L'ambient es va caldejant, com va passar ahir, passada la mitjanit i en paral·lel a l'hora de penetrar en el grapat de grans discoteques que gairebé en fila tenen les entrades, tot i que no les sales, que se situen en el nivell inferior, en grans cubicles a l'ombra del gratacel de l'Hotel Arts. La zona zero són els 400 metres de passeig Marítim que van del carrer de Ramon Trias Fargas fins al del Gas, al costat del parc de la Barceloneta, passant pel de Trelawny. Dues multituds, una a dalt, a la balconada que forma el passeig i que inclou les cues a les discos, i una altra a baix, a la sorra, es concentren diàriament solcades per una autèntica legió de llauners que increpen sense parar el potencial client.

Organització

L'avituallament no només és líquid i alcohòlic sinó també proteic. N'hi ha que branden caixes plenes d'entrepans elaborats qui sap on i, per descomptat, qui sap com i amb què. Tampoc hi falten els que reparteixen, sempre amb preus que intenten ser tan rodons com les monedes de curs legal per abreujar les transaccions, flors i fins i tot aquells objectes tan freqüents entre voladors i luminescents. Una ràpida ullada permet veure l'organització i jerarquia dels que porten les bosses de mercaderia i caminen pel terreny i els que gestionen aquest tripijoc a distància.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Una prolongada presència al lloc dels fets permet comprovar, com ahir mateix, que cap rastre d'autoritat ciutadana pertorba aquest negoci irregular. L'únic vestigi municipal és una patrulla de la Guàrdia Urbana que en un vehicle especial per circular a prop del mar recorre la platja per facilitar el moviment de les màquines que durant una estona remouen la sorra. Quan aquesta tasca s'acaba, el petit tot terreny es perd a la llunyania i els grups de joves i els que són els seus proveïdors es tornen a escampar fins a les mateixes onades.

En l'únic accés motoritzat a aquests dos ambients del gran espai lúdic es produeix una allau constant de taxis. Són tantíssims que arriben a bloquejar la cruïlla de Trias Fargas i el passeig Marítim. Tampoc aquí en les primeres dues hores d'aquestes matinades a cel obert, les més àlgides, hi ha presència municipal. Els embussos enerven més d'un conductor, tant de taxi com dels pocs turismes que, merament per lluir-se, entren en aquesta ratera. Les accelerades aleshores són freqüents i no causen cap atropellament gairebé podríem dir que de miracle. La nit bull.