On Catalunya
La vida com a millor llegat
La fortalesa d'Alvin
Bayona crearà una fundació per ajudar a discapacitats a fer esport
Les instal·lacions adaptades de Cabrera de Mar que ha impulsat Bayona. /
Que la teva vida sigui el missatge que quedi com a llegat. Així es podria resumir l'actitud d'Álvaro Ba-yona, o Alvin, amb què prefereix ser recordat. Aquest jove de vitalitat insaciable accelera les pulsacions de qualsevol que se senti al seu costat, acompanyant-lo, encara que sigui durant poc temps, en el seu camí sobre rodes. El 15 de gener del 2010, una allau mentre esquiava fora pista a Masella el va deixar assegut en una cadira de rodes i, encara que el mateix Bayona admeti que «el món està fet per anar a peu», la seva vida també pot servir d'exemple per als caminants. No mirar enrere, seguir fent el que més li agrada (els esports de risc), treballar perquè aquest país sigui un lloc millor per a les persones minusvàlides com ell i crear la seva pròpia fundació. Aquests són els principals objectius de l'infatigable Alvin, l'impulsor del projecte d'adaptació de la platja de Cabrera de Mar.
El reportatge Camí d'Alaska recull els primers mesos d'Álvaro en cadira de rodes i com va tornar al dia a dia. «El graponerisme és un dels elements que més vaig notar. Abans no era gens maldestre però amb les rodes i només valent-me dels braços algun cop em cauen coses. A més, abans era molt hiperactiu però després de l'accident estic més calmat. Has de tenir més paciència», diu.
Però el passat allà queda. Seguirem el seu mantra i viurem el moment. Un present que, malgrat la cadira, segueix sent molt semblant al seu passat. «Abans practicava surf, wakesurf o kitesurf, i no era tampoc qüestió de deixar-ho», sentencia l'esportista. Segons Bayona, aquests esports tenen una bona adaptació i pot fer el mateix que abans, «però assegut. Són esports que em donen la vida i no em veig tancat en un despatx; la platja és la meva vida».
Aquest noi de 31 anys s'ha convertit en l'únic practicant espanyol de wakesurf adaptat de competició però té l'esperança que la gent s'animi a provar aquesta classe d'activitats més arriscades. «Quan vaig viatjar a Tailàndia, vaig conèixer els francesos i italians que practiquen aquest esport. Sens dubte, ells han sigut els meus referents», comenta en relació amb la seva actitud abans i després de conèixer-los. «Aquí, a Espanya encara estem molt endarrerits per culpa de les nostres pors», explica.
Per això Bayona aspira ara a alguna cosa més. Vol crear la seva pròpia fundació, per acollir un espai on persones discapacitades i apassionades com ell es puguin informar i practicar els esports que més els agradin, sense cap mena de limitació. «Em vull convertir en el referent a Espanya, i si passés res em temo que tot això moriria amb mi, per això crec en la utilitat del meu llegat», proclama convençut.
PRESSA PER PROGRESSAR / El seu discurs no és de retret, però sí que denota certa pressa per progressar. «Aquest país no està fet per a les persones com jo, no se'ns hauria de posar traves, sinó tot al contrari». Quan va viatjar a Cantàbria i va veure les platges adaptades, recorda que va pensar: «Com pot ser que a Catalunya no tinguem això, tant rics com ens creiem». Ell volia una cosa semblant i va començar a negociar amb el seu ajuntament. Finalment, el 26 de juny va inaugurar la platja adaptada de Cabrera de Mar, al Maresme. La primera de Catalunya juntament con la de la Barceloneta.
- El nou paradigma de l’ocupació Un estudi del Deutsche Bank afirma que el títol universitari “ja no és garantia d’èxit laboral” després de la irrupció de la IA
- Descans nocturn Els otorrinos coincideixen: "Dormir amb la boca oberta pot afectar seriosament la teva salut respiratòria"
- Universitat d’Alacant Investigadors d’Alacant aconsegueixen detectar indicis d’Alzheimer en una conversa de només quatre minuts
- Art La Casa Natal de Dalí exposa un quadre inèdit que va regalar al seu amic, el fotògraf Meli, a canvi d’un retrat del seu casament
- Entrevista Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"
