Robin Hood a la platja del Castell

El Castell és una platja pròxima a Palamós, promocionada com un dels últims paratges verges de la Costa Brava, quan en realitat hauria de ser estudiada com a cas paradigmàtic d'abús públic i d'arqueologia administrativa. Des de fa uns anys, seguint una pèssima tendència internacional, aparcar en l'únic accés motoritzat a la platja té una tarifa única diària de cinc euros. La finca del Castell va ser expropiada a finals del segle passat a petició popular. La Generalitat va haver de desemborsar uns diners i ara intenta recuperar-los a la salut dels visitants. Normal. Ho vam reclamar els d'aquí i que ho paguin els pijos de Barcelona. El Departament d'Agricultura deu ingressar uns 120.000 euros mensuals durant l'estiu.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

El dèficit català no trontollarà per aquesta operació, sigui quin sigui el seu resultat econòmic. No és una qüestió de diners, sinó de mètode. Té un punt de ridícul que en l'apogeu de les smart cities no hi hagi smart beach, almenys al cosmopolita regne de l'Empordà. M'imagino que els assessors paisatgístics del conseller desaconsellarien la instal·lació d'uns vulgars parquímetres de zona blava perquè l'usuari pagui pel temps d'ocupació de la plaça d'aparcament. Sens dubte, una caseta de fusta al costat de la barrera de la carretera per cobrar la tarifa obligatòria als banyistes, atrapats per un sistema clarament injust, hi aporta un look molt més ruralista.

El mètode directe de Robin Hood deu ser molt més rendible que els sofisticats sistemes que la tecnologia moderna permet a l'Administració. Des que es va instal·lar el peatge obligatori al bosc de Sherwood, mentre Ricard Cor de Lleó s'entretenia a les croades, el servei de recaptació ha guanyat molt en precisió i exactitud de les tarifes. Excepte al Castell, la platja verge.