De meduses n'hi ha, però menys

Van i vénen, i apareixen com cada estiu aquí, allà o més enllà. Alguna, aquest és el cas de la luminescent i perillosa pelagia noctiluca, la més freqüent de llarg a la costa barcelonina, hi és tot l'any. Però l'impacte de les meduses mesurat en assistències sanitàries baixa i l'alarma de les proliferacions explosives d'algun any enrere, com el 2012, per ara no es repeteix.

Fins a la primera setmana d'agost la Creu Roja va fer un 20,8% menys d'assistències a banyistes lesionats que l'any 2014. El risc, no obstant, hi és com bé expliquen alguns afectats banyistes d'aigües immediates o nedadors amb nota de metres endins que ho han patit en pròpia epidermis en les seves solitàries singladures. I també les causes ecològiques globals que apunten a un possible creixement d'aquests éssers molt primitius que tenen en un únic orifici la boca i l'anus.

La realitat, en canvi, sembla que està en treva, i els científics aprofiten el que potser és un recés en una història probablement cíclica per intentar comprendre el complex fenomen i ultimar mecanismes de predicció afinats. Ho fan perquè la prevenció, l'avís, com una previsió meteorològica a l'ús, és el millor camí per evitar els possibles efectes personals i socials perjudicials dels celenterats.

Les fonts d'informació, socorristes, gent del mar, observadors voluntaris, agents de les administracions i estudiosos, coincideixen en l'apreciació que aquest any es veuen menys meduses a la costa catalana i a la metropolitana. L'Institut de Ciències del Mar (ICM), que desenvolupa un programa europeu sobre meduses i concentra un potent grup d'investigadors amb recollida de dades des de l'any 1994, donarà xifres i analitzarà causes només a final de temporada, explica Laura López.

La disminució d'assistències sanitàries de la Creu Roja per contacte amb meduses va ser, sempre respecte de l'any anterior, del 41,7% el 2014, i del 5,6% el 2013. El 2012 els lesionats sí que van augmentar fins a un 26,8%, i van tornar a baixar el 2011, amb un 38% a Barcelona. A falta de les dades directes de l'ICM sobre els albiraments, les xifres perfilen un cicle a la baixa: 30% de mitjana els últims cinc anys.

TRES ESPÈCIES / En relació amb la present temporada, el succint resum que en fa fins ara l'institut és aquest. Aparicions esporàdiques de pelagia nocticluca, la de més poder urticant entre les més freqüents a Catalunya. Albiraments des del juliol en diferents punts de la costa, més freqüents a Castell-

defels i Gavà, de la rhizostoma pulmo també de perillositat alta, però sense grans quantitats que hagin causat alertes. Finalment, es va començar a veure la setmana passada a Barcelona i a Sitges en colònies mitjanes i grans la cotylorhiza tuberculata, de nom comú ou ferrat perquè s'hi assembla molt. No obstant, el reduït efecte urticant d'aquesta espècie li resta perillositat. Els experts insisteixen que la incidència de les meduses és tan diferent com variades són les característiques de les moltes modalitats que n'hi ha.

Sobre el terreny del litoral metropolità, la setmana passada es van hissar fins a cinc banderes grogues d'alerta a les platges barcelonines de Sant Sebastià, Barceloneta i Somorrostro (dimarts per pelagia i cotylorhiza amb 10 persones ateses per la Creu Roja) i les de Gavà i Viladecans (dijous i divendres per rhizostoma). L'ensenya groga va tornar ahir a onejar per aquesta mateixa espècie a les tres platges de Castelldefels: Baixador, Lluminetes i La Pineda.

Sobre la sorra, les vivències per aquest fenomen són diverses. Les conseqüències d'una possible picada inquieten el Sergi i la Mireia, que prenen el sol al Somorrostro l'endemà de l'episodi d'alerta. Diuen que no entren gaire al mar i que desconeixien que allà hi hagués meduses. Reconeixen que ara «posaran més atenció» en el seu entorn cada vegada que es banyin. Jack i Robert, una altra parella en aquest cas de joves escocesos, asseguren estirats a la seva tovallola estesa a Sant Sebastià que veuen poc probable que en un espai «tan esplèndid i urbà» les meduses siguin un perill. Consideren com una vacuna davant de possibles riscos del «molt amistós Mediterrani» la seva familiaritat amb la «duresa física i climàtica» de la costa, les platges i fins i tot els llacs del nord d'Europa.

MED JELLYRISK / El programa europeu Med Jellyrisk en què participa l'ICM juntament amb centres de biologia marina d'Itàlia, Malta i Tunísia estudia científicament el fenomen de les meduses i el seu impacte socioeconòmic. En aquest marc s'ha creat el primer model de proliferació de pelagia a les costes. En el futur, l'actuació s'ampliarà a altres espècies. Verónica Fuentes, coordinadora del projecte a l'ICM, diu que les prediccions ja es difonen per diversos canals, entre aquests la web del programa mateix i, per primera vegada aquest any 2015, la de Protecció Civil en el seu visor de l'estat de les platges.

Notícies relacionades

Busseig i ‘snorkel’ a Catalunya: 12 animals i plantes que pots veure al litoral català

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

A partir d'aquest model, l'anàlisi de les condicions ambientals concretes de corrents i direcció del vent sobre un primer avís de meduses permet fixar la probabilitat que hi hagi en 24 o 48 hores una proliferació massiva o bloom.

«En general, no es pot dir que en aquest moment hi hagi moltes més meduses. S'han d'analitzar dades de períodes llargs per veure tendències. De vegades hi ha alarmisme», diu Elisabeta Broglio, un altre membre de l'ICM. Afegeix, no obstant, que factors com la sobrepesca que delma depredadors com les tonyines i tortugues, l'escalfament global o la proliferació d'espigons n'afavoreixen la proliferació.