La bellaombra del passeig marítim de Pineda

Algunes classificacions botàniques massa estrictes consideren que les bellaombres no són exactament arbres, sinó plantes llenyoses sense els característics anells de creixement en la fusta, però en un ambient favorable en pocs anys poden arribar a tenir un aspecte plenament arbori.

Destaquen sobretot pels troncs, molt gruixuts en la base i per les arrels capaces d’aixecar paviments, motiu pel qual els peus se solen plantar aïllats i lluny de murs, així com per les seves boniques flors primaverals que pengen en forma de carràs.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Al litoral mediterrani, on són una espècie comuna, les bellaombres estan molt associades a les mansions creades per indians que tornaven d’Amèrica. Aquest és el cas, per exemple, de l’enorme exemplar que creix al passeig marítim de Pineda, que és el més gruixut de Catalunya (5,70 metres de perímetre de tronc a 1,30), segons el registre de la Generalitat. La tradició local explica que la bellaombra, coneguda a Pineda com l’Arbre Verd, va ser portada de l’Argentina a finals del segle XIX i plantada en un jardí familiar per Joan Llorens Horta durant una visita. Tot i que el vell arbre es troba ara al mig d’una rotonda, envoltat de cotxes, manté una bona salut. 

Localitzador Google Maps de arbres singulars Fer Arrels-On Barcelona