On Catalunya
PARETS QUE PARLEN
9 obres d'art urbà a Barcelona
Et mostrem 9 obres d'art urbà perquè presumeixis de ciutat i guanyis molts 'likes' a Instagram
Deixa de caminar mirant el mòbil i alça la vista. Si no ho fas, corres el risc de perdre’t autèntiques obres d’art urbanes de gran format. Originals, divertides, belles... A Barcelona n’hi ha de tota mena, i firmades per artistes de renom internacional. I quan les vegis, aleshores sí: treu el mòbil, fes una foto i comparteix-la a les xarxes. Segur que aconseguiràs més 'likes' dels que t’imagines. I, ja de passada, presumiràs de ciutat. A nosaltres ens agraden aquestes nou obres. ¿I a tu?
1. 'EL MÓN NEIX EN CADA BESADA', DE JOAN FONTCUBERTA
Plaça d'Isidre Nonell
Voler-se fer un selfie amb el mural fotogràfic de Joan Fontcuberta en solitari és com pretendre tenir un moment d’intimitat amb 'La Gioconda' al Louvre. Amb tota probabilitat 'El món neix en cada besada' (2014) és una de les parets més instagramejades de la ciutat. ¡I és ben normal! 'El petó més famós de Barcelona' es localitza a l’amagada plaça d’Isidre Nonell, a pocs metres de la catedral i perillosament a l’abast de guiris assedegats de 'likes'. El fotomosaic, inaugurat per commemorar el tricentenari de 1714, està compost per més de mil fotografies reproduïdes en material ceràmic, que els lectors d’EL PERIÓDICO van enviar per il·lustrar què era un moment de llibertat per a ells. L’artista visual Joan Fontcuberta va agrupar els originals píxels segons el color i la densitat per crear aquesta inspiradora obra feta a partir de la col·laboració ciutadana. Val la pena acostar-s’hi per tafanejar les fotos individuals, que són molt variades. Això sí, tingues en compte que apareixeràs al 'feed' d’instagramers de mig món.

2. 'MURAL G-333', D'EDUARDO CHILLIDA
Plaça dels Àngels
Entre 'skaters' que presumeixen de les seves habilitats amb el monopatí i universitaris que beuen cervesa després de (o durant) les hores de classe, l’obra d’Eduardo Chillida 'Mural G-333' (1998) forma part del cosmos urbà i artístic que caracteritza la plaça dels Àngels. Al costat de l’edifici del Macba, aquest mural de formigó és una mostra de l’obra pública de l’escultor donostiarra que contribueix a garantir l’accés universal a l’art. Aquesta és una de les seves últimes creacions en què experimenta amb l’ocupació de l’espai i convida l’espectador a deixar volar la imaginació per interpretar les formes. La plaça dels Àngels i els seus carrers contigus reuneixen diverses obres d’art urbà que reclamen l’atenció dels transeünts. Si passeges amb la cara enganxada al mòbil, el més probable és que acabis discutint amb algun 'skater' sobre qui en té la culpa d’haver-te tirat a terra o, encara pitjor, que abandonis aquest bulliciós punt de la ciutat sense adonar-te del mural de Chillida, la intervenció de Keith Haring o les escultures lineals camuflades en una de les parets mitgeres del carrer d’Elisabets.

3. 'LES FORMIGUES', DE JOSÉ MANUEL PINILLO
Passeig del Born amb carrrer dels Calderers
Una filera de formigues baixen per una de les parets mitgeres del concorregut passeig del Born. Ja no cal que vagis a la biblioteca a llegir poesia: els versos són al carrer. L’obra 'Les formigues', de José Manuel Pinillo, basada en el cal·ligrama que va publicar Joan Salvat-Papasseit el 1921, inspirat en els haikus japonesos, està tan ben integrada en l’espai que corre el risc de passar desapercebuda entre bars de copes i botigues de disseny. Aquest és un dels pocs secrets que queden encara en aquest transitat punt de la ciutat, meca de hipsters i instagramers, i que té doble valor: artístic i literari. La recreació de Pinillo, elaborada en el marc del Fòrum Universal de les Cultures del 2004, és, a la vegada, un reconeixement a la carrera del poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit i un homenatge a un art minoritari però en absolut menys important: la poesia.

4. 'TRIBUT A JOAN MIRÓ', DE SIXE PAREDES
Carrer de Sant Pau, 88
Fomentar els valors de la convivència i el civisme a través de l’acció creativa era el propòsit del projecte Ciutat Bella, en què muralistes de Barcelona van rendir tribut a personatges històrics de la ciutat, com va fer l’artista Sixe Paredes amb el seu 'Tribut a Joan Miró' (2014). Una obra que apareix de forma totalment inesperada en una paret mitgera entre els carrers de la Riereta i de Sant Pau i que obliga els observadors a retrocedir uns passos per poder-la contemplar en la seva totalitat. Amb aquesta creació, Sixe Paredes homenatja Miró i contribueix a dinamitzar una de les zones amb més contrastos del Raval, que reivindica el seu potencial com a espai artístic.

5. 'BALCONS DE BARCELONA', DEL GRUP CITÉ DE LA CRÉATION
Carrer dels Enamorats, 3 amb la plaça de Pablo Neruda
Rodoreda, Gaudí i Rusiñol fa més de dues dècades que observen la ciutat des del balcó d’un dels edificis de la plaça de Pablo Neruda. La pintura mural Balcons de Barcelona és un clàssic de l’art urbà que es va inaugurar en l’any olímpic en el marc d’una campanya municipal, 'Barcelona, posa’t guapa', per restaurar les façanes i la imatge de la ciutat. En aquesta obra, el grup francès Cité de la Création va usar la tècnica del 'trompe-l’oeil' per aconseguir un efecte òptic molt realista que representa personatges il·lustres de la ciutat que des de l’any 1992 miren pel balcó i assisteixen a les transformacions del barri de la Sagrada Família. Des del mural, Gaudí podrà veure acabada la seva gran obra mestra, que es construeix a dues cantonades d’allà.

6. 'TOTS JUNTS PODEM PARAR LA SIDA', DE KEITH HARING
Plaça dels Àngels, 1 amb el carrer de Ferlandina
Concebuda com una obra efímera per l’artista i activista americà Keith Haring, aquest dibuix en vermell –el color de la sang– va ser un dels primers exemples de conscienciació sobre la sida a la ciutat. Haring va pintar el grafiti el 1989 al llavors Barri Xino de forma desinteressada, en una de les places on hi havia més xeringues de tot Barcelona. Anys més tard, l’Ajuntament, l’artista i el Macba van arribar a un acord per fer un calc de l’obra i tornar-lo a reproduir. Des del 2014, Tots junts podem parar la sida llueix en un dels murs exteriors del museu. Una obra combativa i una declaració d’intencions de l’artista, en què una gegantina serp ofega una xeringa. Obra viva i reivindicativa a l’abast de tothom: pur Keith Haring.

7. 'MURAL DEL CÒMIC', DE DANIEL TORRES
Carrer de Fluvià, 89
Hi ha una zona del barri del Poblenou on la febre hipster encara no ha inundat els carrers amb cafeteries ecològiques ni restaurants vegans. En aquesta part del barri persisteixen les naus industrials, els tallers mecànics i els magatzems de tota la vida, com el de Norma Editorial, que compta amb una façana inconfusible. 'Mural del còmic', obra de l’il·lustrador Daniel Torres, pare del popular Roco Vargas, és tot un homenatge al procés de creació de les historietes i al treball que l’editorial desenvolupa des de fa més de 40 anys. Il·lustradors, editors i transportistes apareixen representats en una façana que recorda les vinyetes d’un personatge tan emblemàtic com Tintín, ja que Torres pertany a l’estil de la línia clara, que és hereu de la tradició francobelga i que es caracteritza per la delimitació dels personatges per una línia clara i depurada i per l’ús de colors plans.

8. 'PANORAMA', DE JORGE RODRÍGUEZ
Carrer de Selva de Mar, 215
Aquest retrat femení de grans dimensions situat en una paret lateral del Centre Cívic Sant Martí és obra de l’artista cubà Jorge Rodríguez i forma part d’una de les intervencions realitzades en el marc del festival d’art urbà Open Walls Conference. Amb l’objectiu d’acostar aquesta modalitat a la ciutadania, aquesta iniciativa pretén integrar l’art en la comunitat i en l’espai, com és el cas de 'Panorama' (2015). ¡I mai una obra havia estat tan íntimament vinculada als veïns del barri! L’enorme retrat femení, de 280 metres quadrats, està elaborat a partir de la juxtaposició de la cara de 10 veïnes del barri usuàries del centre cívic. Un gran homenatge al paper que desenvolupen les dones en la comunitat local.

9. 'ELS GATS', D'ARNAL BALLESTER
Notícies relacionadesCarrer d’en Xuclà, 7
A la petita plaça que es forma entre els carrers d’en Xuclà i del pintor Fortuny no s’hi sent cap ronc, encara que està plena de gats. L’il·lustrador Arnal Ballester va decidir rendir homenatge a aquests felins que es passejaven pels terrats i els va dedicar tota una paret mitgera que, avui dia, ha rebatejat l’espai com 'la plaça dels gats'. S’ha convertit en un lloc imprescindible per als amants d’aquestes adorables boles de pèl que compten amb el restaurant Gats per disfrutar de les delicioses vistes moixines que ofereix la façana i els irrebutjables còctels que preparen a les nits. El mural 'Els gats', obra d’Arnal Ballester realitzada l’any 1998, va comptar més tard amb la col·laboració dels artistes Xavier Mas i Illo Tatxé per restaurar els felins i donar-li a la pintura l’aspecte que té avui. Quedar per prendre unes canyes a la plaça dels gats ja és un acció molt comuna al Raval.
El súmmum: exposicions d'art urbà en galeries
- Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge
- La nadinemania conquereix el món de l’òpera
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Electricitat Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya
- Els vàpers tornen a les platges de BCN després d’un revés judicial