Un cafè per aparcar (una estona) la moto

Quan la història va començar a rodar, el 1938, ningú s'imaginava que la ruta seria tan llarga i que, enmig d'uns quants accidents, aquella cafeteria es mantindria dempeus i seguiria fent olor de goma i de gasolina, convertida en un temple de pelegrinatge per a una secta indestructible que només té un manament: estimaràs la teva moto sobre totes les coses.

L'Ace Cafe London té aires de catedral en aquest món que viu sobre dues rodes i que en el seu cas va acompanyat per un altre amor irrenunciable: el rock and roll.

Ha sobreviscut a gairebé tot, encara que ha patit dues caigudes duríssimes. La primera sota les bombes de la segona guerra mundial, però es va tornar a aixecar com tants i tants dels seus clients que acabaven per terra entre apostes cerveseres. Expliquen que el ritual començava posant una moneda al ­'jukebox' i el que feia una volta (posats a imaginar, que sigui en una Triumph) abans que s'acabés la cançó guanyava.

Aquest còctel de motos i rock va servir de plataforma per a molts pilots i unes quantes bandes de música. A finals dels 60 va arribar una altra rebolcada. Va trigar més de tres dècades a recuperar-se, encara que els seus feligresos sempre el van tenir present en les seves oracions.

El 1994, més de 7.000 motos i 12.000 persones es van citar per honrar aquesta catedral el dia que feia 25 anys que estava tancada. Però l'Ace Cafe de Londres es va tornar a posar en marxa. I aquell rugit acaba d'arribar a Barcelona.

PUNT DE TROBADA

És diumenge al matí i el silenci de la Zona Franca queda interromput per un so inconfusible. Les Harley tenen llenguatge propi i hi ha qui està convençut que parlen entre elles. I aquí les tenim, en una desfilada des de primera hora, encantades d'exhibir-se les unes al costat de les altres, en l'enorme aparcament de l'Ace Cafe Barcelona (en total són més de 4.700 m2), mentre els seus amos xerren amb els col·legues entre birres (n'hi ha una àmplia selecció en amb una carta mediterrània amb alguna referència a la cuina tradicional anglesa) i vermuts. Gairebé tots es coneixen, agermanats pel que més que una afició és una forma de vida.

Apareix en Salva, amb la caçadora de cuir del seu club, els Jaguars, del qual forma part des de fa 28 anys. La ruta d'avui és a Tarragona i han decidit passar abans per l'Ace Cafe, del qual tant es parla en aquest món. "Les motos són la meva vida", diu, mentre va explicant els seus records d'un dia que té fresc en la memòria i que avui reviu: "Quan vaig entrar a l'Ace Cafe de Londres se'm van posar els pèls de punta. Era la meca dels 'motards ­rockers' i notes que allà dins hi ha molta història. Això no és el mateix, però pot ser un bon punt de trobada per quedar".

A més de la desfilada de motos, avui hi ha concentració de cotxes clàssics, una altra de les seves debilitats. I després hi ha carrera, el Gran Premi de Le Mans, que seguiran en dues grans pantalles.

GASOLINA PER LES VENES

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El camí fins aquí no ha sigut fàcil per als que s'han embarcat en aquesta aventura, un grup de socis catalans, convençuts que Barcelona mereixia entrar al reduït cercle dels Ace Cafe. "Ens vam posar en contacte amb els propietaris de la marca a Londres i, després de mesos de converses, plans de negoci i estudis de mercat, vam aconseguir la llicència per a Espanya i Andorra", explica Fernando Sánchez-Crespo, que reforça la idea que el local està dirigit a tots aquells que "porten la gasolina a les venes".

I són molts. Barcelona té el títol de ser la ciutat europea amb més motos per habitant: 203.000 en total. Moltes estaran encantades que les deixin una estona aparcades a l'Ace Cafe. I que les mirin. I que no deixin de parlar d'elles mentre expliquen batalletes entre cerveses.