La Boqueria guanya en sabor

Hi va haver un temps en què només els carros de la compra sortien a preu fet del mercat de la Boqueria. Però cada vegada són més els que hi entren simplement (o a més a més) per satisfer in situ l'estómac. I fins i tot els cinc sentits alhora... envoltats de l'addictiu enrenou d'aquell gran soc, del paisatge de productes, l'espiral d'aromes fumejants i el festival de textures arribades des del quilòmetre zero fins a l'altra punta del món. L'oferta per menjar a peu de mercat s'ha multiplicat els últims anys, esperonada pels rius de turistes que no només volen veure, sinó tastar. I les versions per posar-se la Boqueria a la boca creixen sense treva: de la sobredosi de suc de fruiteries i les paperines de pernil i formatge per picar mentre es recorren les 260 parades, fins als infinits sabors de cassola de bars i restaurants.

El barceloní que ha renegat d'aquest territori multicolor, tantes vegades abarrotat, està ara obligat a donar-li una segona oportunitat. Disfrutarà de dos recorreguts: la majoria de bars de sempre han anat ampliat barres després d'haver adquirit parades contigües, i la varietat en les seves pissarres ha anat alhora, amb alguns horaris que s'estiraran ben aviat. El «som un bar petit amb un gran magatzem» (el mercat), ja és un lema per a la majoria, que poden permetre's el proveïment a un pas dels fogons i la creativitat a l'altura dels 20.000 mil productes d'aquest gran continent tancat.

El Pinotxo, Kiosk Universal, el Quim de la Boqueria, Bar Central, Quiosc Modern, Clemen's... treballen a preu fet en espais minúsculs perquè els incondicionals disfrutin atipant-se. Però la gran novetat d'aquest laberint multisabor és enriquir ara la ruta gastronòmica dels seus llocs, incorporant nous locals als porxos que els envolten.

Com ja va avançar aquest diari, ajuntament i operadors treballen per ressuscitar aquell perímetre, abans ple de magatzems o velles botigues sense ús. La imminent ruta de degustació permet tastar el mercat a mossegades, o esplaiar-se en algun dels seus establiments. Entre els que estan a puntet d'aixecar la persiana (aquesta setmana) destaquen el miniespai Boquini, amb un trio d'asos com són Óscar Manresa, Romain Fornell i David Moya, pares d'una nova oferta d'entrepans a la planxa per emportar (amb ingredients patris i també algun d'altres cultures), amb tota la creativitat de Fornell i preu anticrisi (de 4,5 a 6 euros). Molt a prop, Manresa i Moya també prepara per al mes de març l'Homenaje, on prometen el redescobriment del pernil de la mà de Joselito. I també en aquell tram el xef Carles Abellán obrirà a final d'aquest mes Yango, una oferta popular (des de quatre euros) basada en entrepans de botifarra catalana amb amaniments i salses de 9 països.

El president de la Boqueria, Salvador Capdevila -tan bregat en matèria comercial com en el paladar-, exerceix de perfecte cicerone en ruta per aquest mercat que es mastega in situ. «La nova oferta complementa el que hi ha i a més traurà pressió a l'interior del mercat», en risc de morir d'èxit de visitants. Al mateix tram, ja ha obert Paella Bar, el restaurant de Quim i Manel Marqués (Suquet de l'Almirall, Pepa Tomate) i el vinater Nacho Prats, cridat a dignificar ¡per fi! la paella a un pas de la Rambla. En un renovadíssim espai que inclou altell per a sopars privats a dalt, executen amb mestria fa només unes setmanes arrossos Boqueria (costella, verdura i bolets), Barceloneta, Catalana... i una divertida paella De Guiri (que al·lucina els autòctons) amb carxofa, llamàntol i xoriço Maldonado. I a la carta, de Calamars de Collons (amb pernil ibèric i ceba en tinta) a qualsevol peix del mercat a petició del comensal.

En aquell poderós flanc esquerre s'hi alinea també la pernileria Marcos, on Sergi López mira d'educar paladars amb pernils de Jabugo, Guijuelo i Extremadura. El mateix que es talla al taulell se serveix en plats per degustar a pes i només amb suplement d'un euro, per menjar sota els porxos.

Just a l'altre costat, els amants de l'oli poden fer tast també a Mas del Mercader, amb més de 200 referències. O menjar una ració o bocata de carn, acabada de tallar de la peça, a Carns Ruiz, on Manu Ruiz ha iniciat la degustació a petita escala però al març ampliarà opcions i espai. A peu de Rambla, ben aviat obrirà un primer pis que completa en format íntim (de 12) l'oferta de Casa Guinart.

Notícies relacionades

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona

Aquesta mantegueria centenària va mutar fa dos anys en restaurant amb l'aliança de Moya amb l'inquiet Manresa. Al tenir doble entrada (i per Rambla), són els únics que ara gaudeixen d'un horari més llarg, ja que els porxos es tanquen a les onze de la nit, de moment. En la seva carta arrasen hits com les vieires amb romesco i espàrrecs verds (9,90 euros), braves d'influència canària (4,90), miniburguer amb caviar d'oli (4,90) de vedella de mercat... I a un pas, el Pinotxo imposa aquell punt entranyable al mercat. L'incombustible Joan i tres generacions més segueixen donant guerra en 15 metres quadrats, on set persones serveixen mongetes amb xipirons, cigrons amb botifarró, cap i pota i el peix i marisc que arriba sempre del fons del mercat. Com imprescindible és El Quim de la Boqueria, una de les barres amb més elaboració i atenció del recinte malgrat el seu microespai. Després de 26 anys a la barra, els seus estrellats amb gambes, o xipiró, foie i altres són llegenda. Com el seu risotto de cua de toro.

També és difícil fer-se un lloc a la barra del Kiosk Universal, on els tres germans Domínguez a més de ser els reis de la planxa marinera, broden el generós assortiment de bolets (10 euros). I sí, a tots hi ha turistes. Però els barcelonins que ho tasten, s'hi enganxen.