La Vila Olímpica, la BCN que no surt a les guies

Sempre que aconsegueix titulars és per la vida nocturna frenètica o per les platges atapeïdes. Però la mala premsa no li fa justícia. Perquè, tot i que la Vila Olímpica, amagada entre dos epicentres de la massificació com la Barceloneta i el Poblenou, pugui semblar una mica buida més enllà del seu front litoral, amaga autèntiques joies. Aquí tens els essencials per enamorar-te del barri: des de la seva arquitectura olímpica fins a racons consagrats al vintage.

Avinguda d’Icària - Els edificis-pont

Els voltants de l’avinguda d’Icària tenen una peculiaritat, els edificis-pont. Qualsevol que hagi passejat per aquesta zona els ha vist. Són trams de façana continuats que trenquen radicalment amb la típica estètica de quadrícula de l’Eixample (de fet, amb gairebé 400 metres lineals, l’avinguda d’Icària té la façana ininterrompuda més llarga de la ciutat). Així mateix, aquests edificis-pont són tots dignes d’esment. Res de maó avorrit. Apunta: els tens a l’antiga Central Telefónica (avinguda d’Icària, 144), ara en renovació, la Mutua Intercomarcal (avinguda d’Icària, 133), el pont del carrer del Doctor Trueta (32-40) o els trigèmins en forma d’escala invertida que hi ha als encreuaments de Rosa Sensat amb Doctor Trueta i Icària.

No són els únics edificis olímpics de la zona. Passejar per l’avinguda d’Icària és un viatge nostàlgic al 1992. Entre les formes futuristes, les corbes abstractes, l’abundància de rajoles i les pèrgoles de Miralles i Pinós t’entraran més ganes de veure el Cobi que el teu ex després de l’enèsima reposició de La La Land. L’avinguda acaba al cementiri del Poblenou (avinguda d’Icària, 204), frontera amb el Poblenou. Una altra parada obligatòria d’aquesta ruta gràcies als seus racons plens d’art (com l’esgarrifosa El petó de mort) i, fins i tot, on es demanen miracles: la tomba del Santet. Ja que ets aquí, última recomanació olímpica, la singular parròquia Patriarca Abraham (Jaume Vincens i Vives, 6).

Avinguda del Bogatell - Una diagonal tranquil·la

Fa dècades que hi ha veïns disfrutant de la Diagonal pacificada. O, almenys, d’un carrer diagonal pacificat. Són els de l’avinguda del Bogatell, carrer perpendicular a la quadrilla barcelonina, feta per als vianants i tranquil·líssima. Un autèntic luxe urbà: compta amb zones de jocs per a nens, zones d’esport per a adults, bancs per llegir a l’ombra i, al juny, per a la floració de les tipuanes, el paviment es vesteix d’una alfombra floral groga molt fotogènica.

L’avinguda desemboca a la plaça de Tirant lo Blanc, que és una altra joia urbanística olímpica. Una plaça construïda en forma de cercle i coronada per una torre de vivendes –que marca l’skyline del barri– amb un centre enjardinat que, a través dels ponts del carrer de Salvador Espriu, comuniquen de manera directa amb els parcs de la Nova Icària i del Port Olímpic. Aquests parcs, encara que implicats en polèmiques veïnals per culpa de la degradació d’algunes zones, continuen sent, de forma majoritària, uns espais tranquils amb gespa frondosa apta per a pícnics.

A un carrer del començament de l’avinguda hi ha el pont del Jardí Berlín (Pujades, 52). Tot i que a priori no té res de peculiar, s’ha convertit en punt de peregrinació friqui: per aquí es divisen els trens que surten de l’Estació de França. En ple boom de la comunitat fan dels trens, aquest és un hot spot per a camarògrafs.

El litoral olímpic - El nou port

El 2024, els barcelonins van reprendre el litoral de la Vila Olímpica i el seu Port Olímpic després d’anys d’una lluita que explicaran a futures generacions amb un to èpic digne de Tolkien. Ara, la zona s’ha convertit en un espai de passeig i amb miradors poc coneguts amb boníssimes panoràmiques: per exemple, el Moll de Gregal té vistes des de les tres xemeneies de Sant Adrià fins a l’Hotel W. A més, aquí es troba l’instagramejable Centre Municipal de Vela de Barcelona (Moll de Gregal, 33), amb la seva façana immaculada de rajoles blanques i les 24 piràmides. Amb la recuperació del port, la zona del Moll de Mestral també s’ha convertit en un hub cultural. Aquí se celebra el mercat ambulant de vintage Port Flea, i els voltants de l’edifici de l’Aemet (una altra construcció peculiar de l’època olímpica) s’han convertit en la seu no oficial dels patinadors locals, amb tantíssima afluència que la seva presència arriba fins a l’espigó de Bac de Roda. En aquest moll cada dia va sobre rodes: s’hi fan classes per a principiants, demostracions de piruetes i fins i tot és on comencen les rutes dels divendres l’APB (Associació de Patinadors de Barcelona).

I encara que les pluges intermitents indiquin el contrari, ja ha començat la temporada de xiringuitos. I la Vila Olímpica és el place to be. Envoltant la seva platja tens el Xiroi (Nova Icària) i Ca La Nuri (Somorrostro), dos xiringuitos icònics que són aposta segura: la fama dels seus arrossos els fa justícia. A la frontera amb el Poblenou hi ha els veïns Xiringuito Escribà (avinguda del Litoral, 62) i Can Fisher (avinguda del Litoral, 64), tots dos reconeguts amb solets de la guia Repsol.

La Zona Universitària - La UPF i els jardins

La Vila Olímpica té un tresor més amagat que els d’Indiana Jones. Té l’accés ocult a ulls de vianants dins d’un laberint subterrani que transcorre a través del soterrani de la biblioteca de la UPF de Ciutadella. Però la visita val la pena. És el Dipòsit de les Aigües (Wellington, 46-48), una construcció enorme de maó amb moltíssima història: va ser dipòsit d’aigües de la Ciutadella, va formar part de l’itinerari de l’Exposició Internacional de 1888, va ser un magatzem, un hospici, un plató i ara una biblioteca, probablement de les més espectaculars de la ciutat.

A la mateixa illa hi ha la parròquia de Sant Fèlix Africà (Sardenya, 29). Igual com el Santet, aquí s’obren miracles: es venen peces Nike a un euro. El seu pati serveix de seu de diferents mercats ambulants, alguns d’ocasió, com el de Black&White, amb tot a un euro. El pròxim esdeveniment serà el 24 de maig, un Viva Vintage, una cita ineludible: és dels mercats ambulants més famosos de la ciutat.

Llocs de barri - De tota la vida

Notícies relacionades

Besalú, molt més que un pont

Castellbell recorda el seu passat de resistència

¿Tota la ruta has estat repetint "això és horrorós" davant l’arquitectura olímpica? La Vila Olímpica també té alguna cosa per a gustos més clàssics: el passatge del General Bassols. Aquí encara es conserven unes quantes cases centenàries, la típica arquitectura catalana tan present al Poblenou.

Si busques més coses de tota la vida, passa pel Bar-Restaurant Carme (Llull, 70) i l’Urretxu (Marina, 64). Entre les desenes de brunches, baretos de menjar ràpid per a universitaris i locals moderns per a expats que abunden a la zona, els menús del dia són un buf d’aire fresc carregat d’esperit.