Restaurants amb jardins secrets a BCN

La primavera ha caigut com un martell de felicitat sobre les nostres coronetes. Ja es veuen les primeres bermudes i xancletes, ha arribat aquella època de l’any en què tenir una terrasseta cuqui plena de vegetació descontrolada és tenir tot un tresor. I en aquests dies de flors i violins, els jardins secrets estan més a l’alça que el barril de petroli. Barcelona és una jungla de ciment i panots, però encara té la capacitat d’amagar illots de verdor i mansedat a les seves entranyes. En aquests restaurants podràs menjar, prendre el sol i, el més important, respirar profundament.

La font de la vida - Macarrons i canyes

Quan vaig visitar La Barcelonesa (passeig de Sant Joan, 77) pocs dies després de la seva obertura tot van ser green flags i bona vibra. No li faltava (ni li falta) res per triomfar. La proposta gastronòmica, la localització i l’espai juguen sempre a favor del client. Als fogons, Karel Schroder, el pare de Gyoza Bistró, insufla vida a una carta plena de picades d’ullet a la cuina catalana i en la qual conviuen tapes de tota la vida, receptes tradicionals i plats amb algun esclat d’autoria. A La Barcelonesa pinten uns macarrons del cardenal estratosfèrics, uns canelons irreprotxables. Cal estar atent a la paella dels dijous al migdia (per 14,90 €). I hi ha més novetats: la truita catalana (amb mongetes i botifarra del Perol) i el flamant apartat de coques amb base de massa de gyoza fregida: flipants. I si el menjar compleix amb escreix, també ho fa la seva cobejada i amplíssima terrassa interior, amb plantes al pis i plantes enfiladisses a les parets, un illot assolellat que aporta clorofil·la a l’assumpte i té una de les vacil·lades més divertides de Barcelona: una font de cervesa. No és cap broma. Pots anar a la font, servir-te tu mateix la birra i, si és dimarts a la nit, continuar disfrutant d’una altra de les seves oportunitats: un tros d’entrecot amb salsa Café de París i patates fregides il·limitades a 24,90 €. Boom.

Barcelona eterna - Gat a l’aigua

Des que Grup Confiteria s’hi va posar al capdavant, la Font del Gat (passeig de Santa Madrona, 28) ocupa de nou un lloc destacat en la iconografia sagrada de la ciutat. Torna a ser aquell berenador de la vella Barcelona, un reducte selvàtic, daurat pel sol, envoltat per la frondosa vegetació dels jardins Laribal de Montjuïc. S’està tan a gust a la seva enorme terrassa-jardí que costa abandonar les instal·lacions. Del restaurant, ubicat en una construcció de Puig i Cadafalch de principis del segle XX, en surten safates i plats de cuina catalana popular sense filtres. Carns i sardines a la brasa, embotits, formatges, arrossos, tapes, tot ben fet, tot agradable i amb preus raonables. És com estar en una pícnic muntanyenc sense perdre de vista la gran ciutat, un valor que pocs espais barcelonins poden enarborar. A sobre, la Font té música en directe per amenitzar els berenars, cosa que confereix a l’invent un halo atemporal d’agresta bohèmia. Triomf segur.

‘Brunch’ amb Alicia - Jardí al·lucinant

Si descobreixes aquest jardí, és possible que es converteixi en el teu lloc de fugida favorit. Des de fora, Alice Secret Garden (Pau Claris, 90) sembla un negoci més de brunch, pastisseria o plats per compartir, res que no hàgim vist ja per l’Eixample. Però si saps anglès, el nom t’hauria de fer sospitar. Perquè el gran actiu d’aquest espai és un jardí interior secret que sembla tret d’un viatge lisèrgic a mig camí entre Lewis Carroll, Timothy Leary i David el Gnomo. Plantes per tot arreu. Flors de colors. Arbres totxos. Bolets gegants. Objectes màgics. És com flotar en un món de verdor i lisergia en el qual no t’estranyaria trobar-te un parell d’elfs bevent canyes o un grup de fades demanant pancakes. Pastisseria americana, torrades d’alvocat, hummus, amanides, sandvitxos, patates braves, amanida russa, el pupurri gastronòmic és tan o més caleidoscòpic que el seu jardí, un dels meus racons predilectes quan em ve de gust respirar, aïllar-me de tota la marabunta i parlar de xorrades amb el gat de Cheshire.

Vegetació purificadora- Bombolla a l’Eixample

L’Hotel Alma té un pulmó interior que bomba felicitat sense demanar permís. Quan accedeixes al seu jardí-terrassa interior et sobrevé una onada de calma que elimina de cop totes les traces d’ansietat del teu organisme. Mobiliari de disseny, espai respirable, ocellets piant i una cura espiritual en verd, cortesia dels seus incomptables arbres i plantes. Així se les gasta el jardí de l’Alma (Mallorca, 269-271), una massa de clorofil·la puntejada per fanalets màgics, una trinxera beneïda amb una màgia molt difícil de trobar en un territori tan agitat com l’Eixample. El jardí té servei de bar i cocteleria, per si et ve de gust una copa informal sota les estrelles o matar el cuquet amb unes croquetes o un sandvitx furtiu. Si la cosa va més seriosa, sempre pots sopar sense presses i apostar pel seu servei de restaurant a la terrassa. I per a tanta naturalesa en flor, cuina fresca, mediterrània, amb peixos a la brasa, arrossos i temptacions elaborades amb un bon producte. Mediterràniament.

Tot ÉS Alsllibres - Vegetació o barbàrie

Atenció, literats, el Déu de les lletres té per a vosaltres un racó al cel, i no fa falta que estireu la pota. Es diu Decameron (Elisabets, 6) i és una de les terrasses enjardinades més boniques de Barcelona, la millor del Raval sens dubte. És el "bar de llibres" que la llibreria La Central amaga a les seves entranyes, un racó tel·lúric que supura història per totes les seves pedres i rajoles antigues, i t’acull en un festival de llum natural, arbres, plantes, palmeres i molsa. El negoci del bar ha viscut diferents etapes, però la màgia d’aquest oasi interior no només continua intacta, sinó que s’ha accentuat. No busquis coses estranyes, a Decameró pots llegir a dos queixos mentre et prens un cafè o una matxa i cedeixes a la temptació d’alguna peça de brioixeria o pastisseria. També pots explorar la carta d’entrepans (focaccias, biquinis, torrada d’alvocat, etcètera) i fer-te un petit homenatge entre capítol i capítol. Un consell: emporta’t Guerra i pau, perquè t’acabaràs passant tot el sant dia allà.

Notícies relacionades

Montserrat, cultura i tradició en la seva diada

Una gran cuina entre Àsia i Cambrils

Ritme de la nit - HI Estem tan a gust

Quan cau la nit, es produeix la màgia a la terrassa enjardinada de Les Filles (Minerva, 2). Mare meva els sopars a la fresca en aquest preciós restaurant, amb el cosmos titilant al cel de Barcelona, amb les plantes cirpant-se sobre els comensals. Les Filles és un conte amb final feliç, que bonic que és viure... especialment a la primavera. I guanya la partida a dos flancs: el bon gust i la seva cuina reconfortant. La terrassa jardí està gairebé tocant a la Diagonal, territori comanxe, però es troba prou protegida al carrer de Minerva com per no menjar-se l’atrafegament i, el que és pitjor, la gran pudor que surt d’un McDonald’s pròxim. I a la cuina, el predomini de l’horta i les receptes saludables denota una preocupació genuïna per la digestió dels acòlits. Hi ha proteïna animal, sí, però no és la partitura principal, tot i que està molt ben tocada. Poden ser unes pastanagues de colors al forn amb anacards, una vedella de Girona, una bavaganush, un cebiche, una coliflor rostida o un bacallà negre al miso. Sí, això de la nit és molt bucòlic, però vaja, si ja vas deixar enrere la teva època d’au nocturna, la terrassa-jardí també està oberta durant el dia per a brunch i menjars. La migdiada, això sí, hauràs de fer-la a casa.