La curiosa platja d’Espolla

Espolla no té platja. Ni el municipi empordanès del mateix nom ni la zona de la comarca del Pla de l’Estany de què parlem avui. És impossible que aquesta plana situada a l’interior tingui mar, però és cert que és coneguda com la platja d’Espolla. El nom es deu al fet que es tracta d’un estany temporal. És considerat un fenomen sorprenent. S’omple d’aigua durant algunes èpoques de primavera o a la tardor, coincidint amb períodes d’intenses pluges. Fins i tot es pot donar el cas que, durant èpoques de sequera –com va passar recentment–, la platja d’Espolla no tingui aigua. Per conèixer més bé aquest fenomen, s’ha dissenyat una ruta fàcil de fer a peu que ens portarà des de la platja fins al jaciment paleolític de Roca Foradada per tornar posteriorment al punt de partida.

Es tracta d’una ruta amb ben poca dificultat, pensada també per a la canalla. Segons assenyalen els autors de la ruta, l’aigua que de vegades presenta la zona de platja flueix a través d’una séquia que desemboca al riu Fluvià, que també passa per la comarca de la Garrotxa. Una altra curiositat molt destacable és que, respecte a la fauna, s’hi poden trobar restes d’un crustaci molt primitiu: el Triops cancriformis. L’espècie està protegida, igual com també tot l’espai natural que conforma el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) de l’Estany de Banyoles.

Notícies relacionades

Montserrat, cultura i tradició en la seva diada

Una gran cuina entre Àsia i Cambrils

Per tal de facilitar l’observació de tot el recinte natural i l’estany, hi ha un mirador on habitualment es concentren molts visitants. Els dies que l’estany i la platja s’omplen d’aigua, es poden contemplar fins i tot petites bombolles que brollen de manera subterrània.

Respecte al jaciment paleolític de Roca Foradada, l’espai està situat dins del municipi de Fontcoberta. Va ser descobert l’any 1982, però les excavacions no van començar fins al 2014. Es calcula que pertany al paleolític mitjà, entre 80.000 i 40.000 anys abans de Crist, i té la particularitat de ser l’únic de tota la comarca que és a l’aire lliure. Es pensa que va ser una zona en què va viure una població neandertal, que habitava en cabanes i en algunes èpoques de l’any també veia el terreny cobert d’aigua. Durant les excavacions s’han trobat elements de gran interès. La ruta, d’1,38 quilòmetres, es pot completar en tan sols 20 minuts, i tot l’itinerari està perfectament senyalitzat.