Temples de cuina per als barcelonins a Ciutat Vella

Arriba la primavera i a Ciutat Vella els turistes es fan forts al seu districte fetitxe. No obstant, el barri té encara amagatalls de cuina tradicional amb uns menús i unes cartes que semblen impermeables a la menjussa memètica que tant agrada al guiri. Cuina casolana, plats tradicionals, guisats immortals, menús del dia, hi ha una mica de tot i per a tots (els barcelonins).

Menú incombustible / Furor al mercat

Dimarts. 15.00 hores. Moltes parades del mercat de Santa Caterina recullen els estris. Recorro passadissos buits fins a arribar a una acumulació de penya en vívid contrast amb la letargia de final de la jornada del recinte. És el Bar Joan (av. de Francesc Cambó, 16), perillosament a prop d’un punt calent com la catedral. A la barra no hi cap ni un espagueti. Al menjador, cua. Estrèpit de bar en ebullició. Un miracle al cor del Born, en un dels mercats més famosos de la ciutat, i no cedeix davant la puixança de la ximpleria gastro. Cuina catalana, casolana, de l’àvia, tapes, xup-xup, plats de sempre fets com abans i a preus de riure. El menú del dia a 16 euros, en una vella pissarra a la paret: ho passes pitjor que quan has de triar sèrie a Netflix. El seu famós arròs negre. Mongeta tendra amb patata. Remenat de botifarra negra. Galta de porc. Xurrasco. Conill. Bacallà. Tot passadet per una planxa que obra més miracles que el Carlos Jesús dels 90.

Finor al Gòtic / Galta estel·lar

Un dels millors restaurants de cuina tradicional, per dir-ho així, que he provat en els últims mesos. Cuina tradicional elevada, actualitzada. El que fan a Finorri (Boqueria, 23) no és cap broma. El restaurant es desplega als baixos de l’Hotel Condal, en una bulliciosa artèria turística del Gòtic. L’interiorisme art déco de Finorri és l’abraçada estètica que necessites per desintoxicar-te. I la seva carta, un no parar de plats perfectament enrajolats que deixen ben clara l’enorme qualitat d’aquesta cuina. Parlo de la millor gilda que he tastat. D’una truita oberta de carxofes i cansalada viada perfecta. D’unes tripes amb capipota que es desintegren a la boca. D’unes de les galtes més tendres i més ben cuinades que he tastat.

Senyoriu innegociable / Bacallà increïble

Tradició. Elegància. Serietat. Professionalitat. Podria estar minuts lloant un restaurant de pelegrinatge obligat com La Estrella (Ocata, 6), molt a prop del parc de la Ciutadella i de la parada de la Barceloneta. Aquí s’estila una cuina de mercat amb arrels catalanes que sempre marca el mateix nivell d’excel·lència. És una experiència que s’ha de viure, perquè tot ho fan bé: des de l’exquisida atenció en sala del senyor Jordi fins als detalls de la vaixella, sense oblidar el seu excels celler i, és clar, la màgia a la cuina amb el millor producte fresc de temporada. Poden ser uns calçots, uns bolets, unes carxofes, el que sigui, perquè saps que els fogons d’aquest negoci familiar –nascut el 1924– van molt seriosament, sobretot amb el bacallà, un peix que dominen com pocs i que cuinen perfectament en diferents formats.

Dia del menú / Sense mentides

Al carrer esperen unes 20 persones. Mentre fan cua, observen amb deteniment el full escrit a mà de la porta. És el menú del dia de Transatlàntic (plaça de Víctor Balaguer, 3), una bombolla de cuina casolana al cor turístic del Born. Per 15 euros, et poses les botes. I el catàleg desconcerta: 8 primers i 16 segons per triar. Pa, beguda i postres incloses. Per Déu, que pots començar amb uns macarrons i continuar amb unes manetes de porc a la planxa sense donar explicacions. Hi ha carn de poltre, llangardaix ibèric, patates de pobre, seitons, tripes, i tota l’artilleria tradicional que es pot esperar d’un santuari del menú que no enganya la seva parròquia. En una galàxia molt, molt llunyana encara fa olor de llenties.

El mètode Quim / Boqueria per a locals

Si els ous ferrats amb gambes amb allada tinguessin royalties, el cuiner Quim Márquez tindria diverses mansions pel món i es mouria per Barcelona amb un Lambo. Juntament amb el seu fill, el Yuri, i un equip perfectament greixat, lidera El Quim de la Boqueria (la Rambla, 91), història de Barcelona i del malparat mercat de la Boqueria, un espai que manté les seves constants vitals gràcies a trinxeres com aquesta o Kiosko Universal. Famosa internacionalment, la barra del Quim mai baixa el nivell per molt sex appeal que tingui entre els turistes, que comparteixen espai a cops de colze amb un bon nombre de clients locals. Les incomoditats i la bullícia acaben sent valors a l’alça en aquest restaurant/barra de mercat que marca gol cada vegada que toca plats reconfortants i reconeixibles, com els increïbles ous ferrats amb xipirons o les croquetes de cua de toro amb pipeta de suc. Forever Quim.

Tripes a Urquinaona / La joia de Jonqueres

El carrer de Jonqueres és un flux constant de turistes que s’acosten al Palau de la Música o pugen cap a plaça d’Urquinaona. En aquest vas sanguini tan cabalós s’amaga a la seva vista un dels bars de menú més recomanables de les fronteres de Ciutat Vella. És el Bar Timón (Jonqueres, 18), una basílica de barri que ret culte a la cuina casolana a través d’un menú del dia que causa sensació entre els treballadors de la zona. Costa 15,95 euros i inclou beguda i postres. I té munició per alimentar tota la plantilla dels New York Yankees. Sardines, canelons, espinacs ofegats, fideuà, tripes de vedella, escalopa de porc, i a viure, que són dos dies i ja n’hem consumit un.

Notícies relacionades

Tobogans espectaculars i llits elàstics: els parcs infantils de Barcelona on al·lucinaran els teus fills

El Tren Petit, avui a pas lent

Menú miraculós / Com una catedral

És a dues passes de la catedral, en una àrea amb una densitat de tres turistes per panot. I el 95% de la seva clientela és local. Hi ha més gent de Barcelona a La Sosenga (N’Amargós, 1) que al carrer que li dona empara. Es comprèn l’èxit de seguida. La seva proposta es basa en el que per a mi és el menú de degustació amb millor relació qualitat-preu de Barcelona: 38 euros per 9 plats. Producte de proximitat, ecològic i de temporada, això és innegociable. Arrels ancorades en el receptari català, una altra clàusula tancada de la casa. I creativitat continguda, racional, equilibrada, sense la menor traça d’ego en cada nova creació. Especial fervor per una galera amb manetes de porc i nap i unes faves tendres amb calamar i papada. Aquí es respecta la història, el producte i el comensal. Es cuina amb tècnica i candor. I els vins són inqüestionables. No té gaire sentit parlar de plats, perquè el menú canvia cada mes i s’aferra amb dents i ungles als productes de temporada. Un dels millors restaurants de Ciutat Vella.