El Gaudí menys conegut brilla al Berguedà

Els admiradors d’Antoni Gaudí han de saber que una part significativa del seu llegat arquitectònic s’estén més enllà de Barcelona. A les portes del Pirineu oriental, a la comarca del Berguedà, es conserven algunes de les seves obres més singulars, com els Jardins Artigas o el Xalet del Catllaràs, a la Pobla de Lillet, una construcció incorporada recentment de manera oficial al catàleg del cèlebre arquitecte. Durant anys, l’autoria gaudiniana del xalet ha sigut només una creença popular dels veïns del territori. No obstant, aquesta setmana l’atribució ha quedat ratificada per un estudi impulsat per la Generalitat amb motiu de l’Any Gaudí. L’edifici destaca per la seva forma triangular, que recorda una piràmide i configura una silueta inconfusible al paisatge. La seva construcció va ser un encàrrec d’Eusebi Güell l’any 1901 i es va concebre com una residència temporal per als treballadors de les mines que subministraven carbó a la fàbrica de ciment Asland, ubicada al Clot del Moro, a Castellar de n’Hug.

El progressiu abandonament de la seva funció inicial va provocar que només se’n preservés l’estructura principal. En els últims anys, diverses intervencions i projectes de restauració han permès salvaguardar i posar en valor aquesta joia arquitectònica, exemple excepcional del modernisme en plena muntanya.

Notícies relacionades

Rere la cuina festiva de les mares ie-ie

La cuina casolana és tendència a Barcelona

Al costat del xalet, una altra de les empremtes més notables que Gaudí va deixar al Berguedà són els Jardins Artigas. L’arquitecte els va concebre com un gest de gratitud cap a la família Artigas, que eren els propietaris d’una de les fàbriques tèxtils més pròsperes de la zona, els quals li van oferir hospitalitat durant la seva estada.

La influència del parc Güell resulta innegable, si bé les diferències entre les dues obres són evidents. Es tracta d’un espai construït aprofitant les formacions naturals i dissenyat amb un estil modernista que integra elements propis de l’univers gaudinià. La visita pot completar-se en el Clot del Moro, on es va alçar la primera fàbrica de ciment de Catalunya, Asland, que actualment acull el Museu del Ciment de Catalunya.