On Catalunya
Les tendències gastronòmiques de Barcelona per al 2026
Els formats que triomfaran aquest any tenen molt d’esmorzar amb forquilla, de nova cuina catalana i de ganga. Descobreix els restaurants que manaran abans que Trump pitgi el botonet vermell
Las tortillas de Bar Casi. /
A quins llocs menjarem aquest 2026. Només Rapel ho sap amb exactitud i no em ve de gust trucar-li. De tota manera, no costa gaire aventurar quins seran els formats que triomfaran aquest any a Barcelona, abans que Donald Trump pitgi el botonet vermell. Aquí no hi trobaràs ni xocolata Dubai ni cheesecake, perquè el que ens interessa són les tendències amb fonament. Omakase, nova cuina catalana, restaurants barats, macarronades, taules compartides... ¿Què hi ha de dolent a imaginar un 2026 en què per esmorzar mengem tots cap i pota?
Esmorzar de forquillaalegria al matí
Ja n’hi ha prou de pancakes i ous Benedict. El brunch Instagram friendly cansa. I tot i que continua sent l’opció favorita de guiris, expats i influencers, vull pensar que s’ha produït una petita revolució local: els esmorzars de forquilla com a trinxera. Bar Casi (Massens, 74), a Gràcia, és un dels nous líders de la resistència i planta cara a la ximpleria amb una cuina catalana de fons que enamora. També Can Marlau (París, 161) predica la religió matutina del xup-xup: un parell d’ous seus són ideals per començar el dia ben trempat. Es pot esmorzar de veritat en molts llocs. Azul, Bo de Bernat (Urgell, 27), Olimpiada 92 (Pellaires, 1), Bullanga (Diputació, 437), Bodega Gol (Parlament, 10)... I anem a més. De fet, la recent reactivació del Veracruz (Mallorca, 321), Capella Sixtina de l’esmorzar fort de l’Eixample, ho deixa ben clar: la cuina popular com a nèmesi de les torrades d’alvocat.
Cuina catalana 3.0
‘Nouvelle Vague’
En temps de cartes uniformitzades amb steak tartar, vitello tonnato, gildes pijas, cheesecake i pop a la brasa amb una cosa que anomenen Parmentier, una nova facció de cuiners joves i altament preparats s’arma per afrontar un 2026 en què hauria de triomfar la seva proposta de cuina catalana actualitzada. El menú degustació de La Sosenga (Amargós, 1), a 38 increïbles euros, és una desfilada d’ingredients amb ressò de proximitat i de temporada, receptes amb pòsit català i bona creativitat. D’altra banda, el nou Arraval (Marquès de Barberà, 22) ha aconseguit sorprendre la crítica gastronòmica i els foodies de la mateixa manera, gràcies al gir elegant i irresistible que està donant al receptari casolà. Quina bogeria aquests macarrons que són com uns fideus a la cassola. Quina bèstia el biquini de sopa de ceba. ¿I les samosses de xai a la catalana? Ho rebentaran, si no és que ja ho han fet. I no deixis escapar la proposta de Franca (Roger de Llúria, 46). Cuina tradicional inventada, diuen ells. Tècnica, ànima i producte de temporada al servei del confort i el sabor. I un menú del dia que et permetrà menjar com un emperador per l’ajustadíssima xifra de 28 euros.
‘Omakase’ o barbàrie
‘Flow’ japonès
La bicoca dels ganduls, com un servidor. Perquè quan vas a un restaurant japonès i et lliures al format omakase, t’estàs posant en mans del xef: un salt sense xarxa en què mana el producte del dia i el que desitgi el senyor dels ganivets. Els niguiris d’alta gamma acostumen a ser els protagonistes. Al restaurant Jara (Pàdua, 108), els germans Robby i Jonathan Jara han portat aquesta filosofia al grau d’excel·lència. Per la seva banda, el restaurant Fukamura (Còrsega, 479) també es vol cruspir el 2026 després de reinventar-se i convertir-se en una de les barres omakase més celebrades de la ciutat. I a la zona alta acaba d’apujar la persiana Ryushio Omakase (Santaló, 88), un sumptuós restaurant japonès amb una opció omakase que el xef Ben materialitza amb una depurada tècnica als teus morros.
Fer la figa a la inflació
El preu just
Les estocades del supermercat ens estan deixant més secs que el tupè de Donald Trump. I en aquest oceà de butxaques buides, no costa gaire endevinar que les bicoques gastronòmiques també seran una de les constants del 2026. A La Leggenda di Napoli (Bruc, 55) es passen la inflació pel forat d’allà sota. Acaben d’obrir un nou local a l’Eixample i, compte, perquè els surt una pizza napolitana que és boníssima. I els preus encara són més saborosos. La margarida a 5,50 euros i la marinera a 4,80 euros. T’has de pessigar. Parlant de pizzes contra la inflació, a la Barceloneta la pizzeria napolitana 081 (Andrea Dòria, 2) tira la casa per la finestra. Ajusten la mida de la pizza i els surten uns preus bojos: margarida a 3,5 euros, marinera a 3 euros i quatre estacions... ¡a 5 euros! Ma che cos’è questa follia?
Pluja de macarrons
Nits de blanc gratinat
Sí, el 2026 serà l’any dels macarrons de grat o per força. És una allau gratinada i imparable: no s’havien vist mai tants macarrons de la iaia, la nonna, la sogra i la rebesàvia plegats. Restaurants de moda, com Casa Fiero (Londres, 89), han perfeccionat aquest art tan nostrat: els seus macarrons d’infinites carns, cremosos, apoteòsics, són (al costat dels fideus) la patum de la casa. Més macarrons: els del nou Xatu (Rogent, 50), al Clot, espectaculars i carregats de galta. O els que proposa l’Aüc (plaça del Camp, 7), ni més ni menys que els macarrons de l’exsogra, amb salsitxa i costella, al podi dels millors de Barcelona. Un podi en què el primer calaix és per al Monocrom, un bistró meravellós que va apostar pels macarrons gratinats de qualitat quan ningú en feia cas.
Taula per a molts
Experiències compartides
La rigidesa de molts restaurants fa que una experiència compartida tingui molt més valor. Penso en restaurants com l’Umo (Reus, 25), una taverna catalanojaponesa que reuneix els comensals en una barra des d’on poden veure i degustar el mos nipó que materialitza el cuiner Àlex Vall. Un sol torn i tots mengen al mateix ritme. En la mateixa freqüència d’ona opera el nou Taula Puntal (Carders, 17), un espai que ajunta els comensals en una taula comunitària i els alimenta amb un menú degustació de temporada, elaborat amb ingredients de productors locals. Costa uns raonables 48 euros.
Clàssics que tornen
Notícies relacionadesRetorn a la vida
El llegendari Can Lluís (Cera, 49), un clàssic del segle XX, torna. Els nous propietaris han rehabilitat el local sense tocar ni un pèl de la seva essència i volen recuperar els seus dies de glòria. Al Born hi ha passat si fa no fa el mateix amb el Bar Mundial (plaça de Sant Agustí Vell, 1), una marisqueria de barri mítica que torna a respirar i acollir un nombre important de clientela local.
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Rodalies, una bretxa social
- Cas Alvia L’Audiència de la Corunya absol l’exdirector de seguretat en la circulació d’Adif per l’accident d’Angrois
- Caos a la xarxa ferroviària Els catalans es passen al bus i al cotxe davant la incertesa de Rodalies: «Jo ja no me’n fio»
- Crisi ferroviària La por puja al tren després d’una setmana negra: «Sempre fa cosa pensar que pot passar alguna cosa, però això és la vida, ¿no?»
- Crisi ferroviària Confusió entre els passatgers de Barcelona davant la represa de Rodalies: «Hi ha pocs trens»
