La llibreria que inspira Amaia Miranda

Nascuda a Bilbao el 1993, la cantautora Amaia Miranda es va formar a Barcelona (a l’ESMUC i al Taller de Músics) i aquí s’ha establert. En el seu tercer disc, l’esplèndid Cada vez que te veo lo entiendo, s’aprecia la nostàlgia de la família i del llenguatge: hi ha una picada d’ullet a l’eusquera en Amak dio. Quan la gent que se l’estima la ve a veure, l’artista els ho agraeix portant-los a la llibreria Terranova (Comte de Borrell, 99, on hi havia Calzados Lluch): "M’agrada per la selecció de llibres que han fet, o perquè estan ordenats per colors, però també per l’espai en si mateix. És una llibreria especialment màgica".

D’aquest "especialment" se’n dedueix que, segons Amaia Miranda, la màgia és una cosa inherent a les llibreries. Té raó: quan entres en una, sembla que el temps s’aturi. "Els llibres sempre han sigut el meu refugi", ens explica. "Quan trobo un llibre que m’agrada, des de petita m’he quedat llegint-lo fins a la matinada. De nena volia ser escriptora i escrivia a l’estiu durant hores i hores. De manera que les llibreries són casa meva. M’hi puc perdre una bona estona i sempre em generen una sensació infinita de benestar. Quan soc en una ciutat que no conec, és el primer que busco".

La nostra entrevistada va descobrir Terranova per casualitat, passejant pel barri. Li queda a prop d’on viu, però en realitat hi entra menys del que voldria: "M’agrada massa tot el que tenen". El primer llibre que els va comprar va ser una edició de Lola Josa del Cántico espiritual de Sant Joan de la Creu. "Hi vaig anar unes quantes vegades a veure’l, i sempre que obria el llibre hi trobava versos que m’inspiraven. La tercera vegada vaig decidir que me l’havia d’emportar". L’últim ha sigut la "preciosa" edició d’Alianza de Sobre el amor, la selecció de textos de Rilke, "que va en una capseta de cartró i que el vaig regalar al meu xicot pel seu aniversari".

A l’hora de comprar llibres, Miranda es deixa aconsellar per les amigues, però també li agrada jugar-se-la: "Provar-ho amb els que no conec de res, guiant-me de vegades simplement per les edicions, els colors i les portades. Així hi he descobert molts llibres que m’encanten".

Sota l’influx de Fuertes

Notícies relacionades

Una festa d’altura amb gegants a Montserrat

Cassà de la Selva, capital del suro

Si en el disc hi ha una influència literària clara, és Gloria Fuertes, a qui sentim recitar versos del seu poema Pienso mesa y digo silla en Entre mi sangre y el llanto, títol agafat precisament d’aquesta obra. "M’encanta la manera que té d’abordar l’amor en totes les seves formes, que és el tema principal del disc. D’abordar-lo no com un tema menor, sinó amb la importància que penso que té. Com un motor transformador i polític". En la mateixa cançó, van tenir molta importància el poema El puente, d’Amalia Bautista ("que em va recomanar la Mariana, una amiga cantautora que té un projecte preciós"), i el camp per on corren els personatges d’El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, de Tatiana Țibuleac ( "un dels meus llibres preferits de l’any passat").

No seria estrany ni incòmode que Amaia Miranda ens presentés aquest nou disc en una llibreria o biblioteca, on cançons tan delicades com aquestes no molestarien ningú, però on podrem veure-li lluir el repertori serà a El Molino, el 30 de novembre, per a més senyals. "Hi aniré en format duo amb el Nacho [Mur, el seu ajudant en la producció del nou disc i guitarrista de La M. O. D. A.] i amb una posada en escena d’Emilio Manzano. Estic molt emocionada i tinc moltes ganes de començar a rodar-ho. L’estrena que vam fer al setembre a Gasteiz va ser preciosa i va tenir una acollida molt bonica de la gent que va venir a veure-ho".