Passejada gurmet per l’acabada d’estrenar Via Laietana

La nova Via Laietana no té arbres, però almenys s’hi pot menjar bé, si saps on vas. Han acabat per fi les obres d’aquesta travessia que es reivindica ara en una de les àrees més tensionades pel turisme. En aquesta línia recta que connecta l’Eixample amb el port hi ha restaurants que podrien ser un estímul perquè els barcelonins facin seu el carrer. Ja sigui en la mateixa Via Laietana o als carrerons adjacents, menjarem fricandó, esqueixada, wagyu, pasta i cansalada viada. De postres, encasada. I per brindar, vins naturals.

1. Vaig néixer al Mediterrani - Laietana gurmet

Als baixos del Grand Hotel Central es troba Can Bo (Via Laietana, 30), un restaurant que es recolza amb valentia en la cuina mediterrània i catalana, en una zona d’alta gradació turística. Els xefs Oliver Peña i Lorenzo Cavazzoni han parit un interessant mostrari de tapes i platets patris amb dos factors per remarcar: producte de qualitat i preparacions minucioses. Es nota la bona mà, per exemple, a l’ensaladilla russa amb llenques de ventresca, de les millors que he provat a Barcelona. Les coccions dels ingredients, la temperatura, la cremositat..., voreja la perfecció. Es nota també en l’esqueixada de bacallà Perelló, amb pil-pil d’alfàbrega, adobats, entranyes de tomàquet madur i oliva, a la meva manera de veure un dels plats estiuencs més recomanables del planeta Laietana. Per cert, se me’n va l’olla amb la gamba vermella amb gaspatxo de síndria i stracciatella i, sobretot, amb l’anguila del Delta fregida amb base d’escabetx i rodanxa de piparra. Dos plats frescos i suculents que cal disfrutar en companyia de Bacus: el celler compta amb més de 150 referències de vi. En el rooftop de l’hotel hi ha una piscineta miraculosa, per si tens un esvaniment.

2. Canal Història - Dolços vintage

La millor pastisseria de Barcelona, per al que això firma. La Colmena (Pl. de l’Àngel, 12) és una finestra a la Barcelona de principis del segle XX. L’entrada de fusta, les vitrines, els pots de caramels artesans embolicats a mà, tot apunta amb orgull cap al passat; és una de les polaroids més boniques i evocadores del Gòtic. Però no només triomfa en l’apartat estètic, ja que La Colmena compleix a ulls clucs el seu compromís amb la tradició pastissera catalana, desplegant una artilleria de productes artesans que la meva difunta àvia beneiria sense parpellejar. Un d’ells és l’encasada, un dolç típicament barceloní que voreja l’extinció i no ha caigut derrotat gràcies a l’afany d’aquesta casa. Em torna boig també el búlgar, un rotllo de pa de pessic amb una cobertura crocant de xocolata i trufa en els plecs. És només la punta de l’iceberg, perquè tot el que surt de l’obrador de La Colmena està fet amb sobredosi d’amor i respecte: croissants, torrons (premiats), xuixos, bombons, coques... Aquest era el gust dels dolços que entusiasmaven els nostres ancestres.

3. Bona cuina - Coses de casa

Aquesta institució de la cuina catalana viu una nova etapa que, afortunadament, és fidel a l’esperit de la primera. Bar Agullers (Agullers, 8) és història de Barcelona, un illot al Born més fronterer, a 20 segons de la Via Laietana. La cuina catalana de tooota la vida segueix regnant en una proposta aliena a les modes i els orígens de la qual es remunten a 1991. ¿Gambeta vermella saltejada? ¡Senyor, sí, senyor! ¿Un fricandó acadèmic per combatre la calor? Té, és clar. Russa per llepar-se els dits, botifarra amb mongetes atòmica, bombes impecables, un flam amb nata irresistible... ¡Sí a tot, diantre, que aquesta vida són quatre dies mal comptats! Per cert, Agullers té un vincle amb Vila Viniteca (Agullers, 7-9), vinateria, formatgeria i colmado gurmet que no necessita presentació i és just al costat. Allà podràs comprar el teu vi o cava preferit, i l’equip d’Agullers s’encarregarà gustós del destapament. No és tan difícil fer-ho fàcil, ¿oi?

4. Ciències naturals - La vinya dels teus ulls

L’Ànima del Vi (Vigatans, 8) continua encapçalant la résistance vinícola de Barcelona des de les tenebres de la desviació de Vigatans, a dos passos de Via Laietana. Sembla mentida que aquest bar à vins tan especial es trobi tan a prop del tumult; ben mirat, és un salvavides, una meravellosa manera d’abstreure’s de l’esvalot turístic i perdre’s al seu celler de vins naturals, per als que saben d’això, un dels més recomanables de Barcelona. No debades, L’Ànima del Vi va ser un dels primers espais a apostar pels naturals quan no eren una moda, sinó una revolució de què molts desconfiaven. A més, cuiden amb carinyo francès l’apartat de sòlids, plats pensats per escortar les copes: burrata, embotits, formatges, patés, rillettes, tot esplèndid i en una vaixella que tornaria boja Maria Antonieta. Per cert, els instagramers tenen al menjador un mural del Guernica, tot i que avisats queden: L’Ànima del Vi és un regne al·lèrgic al postureig.

5. Menú de mercat - Menjar-se el palau

A deu gambades del cim de la Via Laietana, a l’incomparable marc del Palau de la Música, hi ha una joieta anomenada Pizzicato (Palau de la Música, 4-6), un restaurant que recoore a una carta plena de caramels per als sopars (no deixis escapar el biquini de milanesa de pollastre) i juga amb menús de mercat a l’hora de dinar els divendres, dissabtes i diumenges. S’està bé al menjador elevat, amb vista al pati i l’entrada del Palau. El servei de sala funciona, l’aire condicionat no et desintegra la laringe i l’atmosfera és relaxada.

6. Bahía cochinos - Porc absolut

Si el porc és el teu menjar favorit, no entris a Pork... Boig Per Tu (Consolat de Mar, 15) sense un desfibril·lador a la mà. Síndrome de Stendhal en format porcí. El restaurant es troba a la part més baixa de la Via Laietana, de fet, té una àmplia terrassa a la plaça Idrissa Diallo. Amb l’eximi porc Duroc ibèric de Cal Rovira com a bandera, Pork... Boig Per Tu aprofita totes les possibilitats del bitxo i el treballa en un forn de llenya miraculós. Si vas a la guerra, la meva recomanació és el combo de cansalada viada, cap de llom, orella i costella: pa’ habernos matao. Si et va la marxa, la careta amb amanida em sembla obligatòria. I hi ha porc per avorrir un regiment famèlic: en arrossos i guisats, en format embotit, en mode garró. Per cert, no podràs resistir-te a fotografiar l’enorme porc que penja del sostre, obra de l’artista Mikel Urmeneta.

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

7. Lost in translation - Bitllet a Tòquio

Des de la Via Laietana fins a Ikoya Izakaya (Av. Francesc Cambó, 23) només hauràs de caminar mig minut. En aquesta superproducció del xef Hideki Matsuhisha i GrupoSagardi s’estila una cuina japonesa moderna, atractiva, apta per a tota mena de comensals, des dels radicals del sushi fins als bojos de la brasa. Perquè la robata és l’element clau d’aquesta taverna nipona 2.0. El wagyu, la ploma ibèrica, el pop o l’hamachi són, doncs, mos obligatori si el cos et demana foc i fum. En els crus, els nigiris superen amb escreix els més alts controls de qualitat i l’apartat de sashimi és una altra festa.