Localitzacions de por de ‘Los sin nombre’

El director artístic Joan Sabaté s’ha tret una espina participant en l’adaptació televisiva de Los sin nombre (Movistar Plus+), la novel·la de 1981 de Ramsey Campbell que ja va donar peu al debut en el llarg cinematogràfic de Jaume Balagueró el 1999. "En algun moment de les moltes arrencades que va tenir aquella pel·lícula, Patrick Salvador, director artístic d’un munt de coses, i jo mateix havíem d’encarregar-nos de la direcció artística", ens explica. "Però la producció va tenir alguns imprevistos i al tornar a començar ja no van comptar amb nosaltres. Havia de ser la nostra primera pel·lícula com a directors artístics. De manera que em fa molta il·lusió haver pogut participar en la sèrie", que arriba creada per Pau Freixas i Pol Cortecans, amb qui Sabaté ja va col·laborar en Sé quién eres o Todos mienten.

En aquesta nova versió d’una història memorable, Miren Ibarguren interpreta el paper brodat per Emma Vilarasau al cine, el d’aquella dona que perd la seva filla Ángela (Valentina Soleil Gaya) de la manera més inquietant. I que un dia qualsevol, molts anys després, rep una trucada capaç d’alimentar l’esperança. L’ajuden en la inesperada recerca l’inspector Salazar (Rodrigo de la Serna) i Laura Rey (Milena Smit), a qui l’Ángela havia salvat anys enrere de la mort clínica amb un petó, o almenys això van voler creure molts.

A l’hora de buscar espais, no es van tenir especialment en compte la novel·la ("encara que sigui la font de la història") ni la pel·lícula ("encara que sigui un gran referent"); segons Sabaté, l’únic important és que fossin "els que necessitaven els guions de Pol Cortecans". Feia falta, per exemple, un hospital on la protagonista, Ibarguren, treballa com a ginecòloga. Els exteriors són de l’Hospital Clínic, "així com un parell de passadissos, però altres passadissos estan fets a l’hospital de Terrassa", explica el nostre entrevistat. "Les urgències i les habitacions estan construïdes en un espai de Lliçà d’Amunt on també vam construir la comissaria dels Mossos". També a Terrassa, molt a prop de l’hospital, van trobar aquesta cort on passa, en aparença, allò que no es pot anomenar. "El tema de rodar amb animals és delicat. Vam adaptar una cort en desús per assegurar-nos que complíem els requisits per tenir animals vius", diu Sabaté. Los sin nombre habiten "un espai en la frontera de la societat: fàbriques, esglésies abandonades...". La trucada que desencadena la intriga es fa des d’una nau industrial; en concret, l’antiga fàbrica de Mercedes-Benz de Sant Andreu.

Una antiga masia i granja

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

I tampoc van haver de sortir de Terrassa per trobar aquest orfenat tan important en l’acció. És el Mas Viver de Torrebonica, una antiga masia i granja agrícola que va servir de sanatori durant el segle XX. "Teníem molt pocs dies per transformar un espai molt gran i, a més, per crear dos moments diferents. En un veiem com entra la policia, però encara no entenem gaire bé què passa. En l’altre entrem amb Salazar i llavors hem de descobrir un lloc aterridor". La casa on la Claudia i la seva filla Ángela viuen una bona vida, tot i que per poc temps, va aparèixer a Vidrà (Osona). "És molt important en l’arc dramàtic del personatge de la Claudia; va costar molt trobar-lo perquè havíem de rodar prop d’un bosc i que interiors i exterior poguessin dialogar", diu Sabaté. "També necessitàvem un lloc on el canvi d’època es pogués lligar al canvi d’estació del rodatge. Des de principis de setembre a principis de novembre, l’entorn va canviar, i l’entrada de la tardor ens va ajudar en aquest canvi en la percepció que tenim de l’espai".

De Barcelona es poden reconèixer l’escola privada La Salle Bonanova, on el fill de Salazar fa la comunió, o Ca l’Alier, centre d’innovació sobre smart cities on s’escenifica la presentació del llibre de la Laura. "Volíem donar aquest aire de presentació en un centre cívic i no una llibreria per situar el personatge fora del mercat editorial en aquest moment de la trama", quan hem de desconfiar del seu punt de vista. Quan tot és ambigüitat.