Tapes fresques per combatre la canícula de BCN

La canícula ja socarrima les closques i fa tornar ben vermell el cutis dels turistes. Sembla que l’astre rei tampoc tindrà pietat de nosaltres aquest estiu. És evident que ens tocarà patir de valent i, davant aquesta apocalipsi climàtica, podem resignar-nos i donar el partit per perdut o podem patir amb un somriure a la cara. Si ets dels segons, t’esperen les tapes més fresques i estiuenques de Barcelona perquè, durant una estona, deixis de moure el ventall com si tinguessis una molla al colze.

Anxoves galàctiques

La reina del mar

Cosa seriosa, això de l’anxova a l’estiu. Tant és que sigui un producte salat. Si la llengua s’asseca, es demanen més canyes i en paus, però l’anxova ha de ser present a cada terrassa, llepant sol, alegrant moltes vides. La ciutat compta amb grans catedrals d’aquest producte: El Xampanyet (Montcada, 22), si no t’importa fer-te amb turistes, o el celler J. Cala (Pere IV, 460), si vols fugir dels turistes, són dues icones. Tot i això, prefereixo centrar-me en una de les joies històriques de Barcelona més reivindicables i combregar en una de les taules de bota del celler Lluís (Pinar del riu, 74), que continua preparant les seves celebèrrimes anxoves amb afecte des de fa anys, a dos minuts de la parada de metro de Maragall. Les unitats arriben en format papallona, esteses en una safata metàl·lica, intensificades per una salsa de vermut esplèndida: lloms grossos, carnosos, amb un gust vigoritzant que faria ballar trap a Las Chicas d’Oro.

Gaspatxo i sardines

L’horta al món

De tant en tant s’ha de plantar cara al gaspatxo d’autor. Cirera, mango, síndria… És igual la fruita, perquè segur que te’n trobes a tot arreu, com si el gaspatxo de tota la vida no fos prou cool. Afortunadament, a La Font del Gat (passeig de Santa Madrona, 28) ja fa un temps que uns vasos cigonya carregats de gaspatxo andalús sobrevolen els tendals. Te’n farà falta si decideixes visitar aquest emplaçament a l’aire lliure quan piqui el sol. És un gaspatxo dels de tota la vida, sense ornaments innecessaris, una sopa freda de textura perfecta i amb l’all contingut i el punt d’equilibri que a mi m’agrada entre els diversos ingredients. El millor acompanyament possible són les sardines brasejades de la casa: gustoses i perfectes per a tothom a qui li agradi empastifar-se els dits.

Amanida i bomba

Barceloneta ‘vintage’

La tapa més llegendària d’un dels locals més llegendaris de la Barceloneta. Es diu aviat. Al mític bar celler Electricitat (Sant Carles, 15), en dansa des de principis del segle passat, patrimoni viu d’una Barcelona perduda en el temps, s’hi fabrica una de les amanides més populars, misterioses i desacomplexades de Barcelona. Es tracta de l’amanida de cranc amb ou, una massa cremosa i lleugerament rosada, amb tots els ingredients trossejats en trossos minúsculs, un núvol mariner travessat per uns fragments de pa que t’ajudaran a fer-la tirar coll avall. Continua sent tan bona com el dia que la vas tastar ara fa deu anys. I que no hi falti la inevitable bomba de la casa per acabar d’arrodonir la jornada i uns bons glops de vermut per fer baixar el bol alimentari. ¡S’ha sentit xooof!

Amanida i adobats

Freds molt ‘hot’

Soc al nou Ultrapaninos Marín (Balmes, 189), el germà petit d’Ultramarinos Marín, per a un servidor el millor restaurant de Barcelona. En aquest deli 2.0 amb alta presència d’entrepans, el 99% dels productes s’han elaborat de manera artesanal. Embotits, escabetxos, adobats, fleca, dolços... Fins i tot les patates rosses les elaboren amb les seves pròpies mans. Una fantasia per a l’amant del menjar salvatge. I un recurs infal·lible a la seva pissarra per fer la figa a la calor: l’amanida. Però no és una amanida qualsevol, ja que no porta marisc sinó únicament productes de l’hort: cirerols acompanyats de pebrot verd, ceballot, cogombre, pastanaga i xili. La salsa és una cosa colossal: no goso dir-ne vinagreta; és una altra cosa, i m’estimo més que es mantingui el misteri. Pots acompanyar-ho tot plegat amb la coca d’escalivada i amb un vas de gaspatxo. Per cert, els adobats també són per a l’estiu i, si te’ls vols emportar cap a casa, aquest és el lloc on els has de comprar.

Esqueixada de bacallà

Els frescos del barri

Al celler Gol (Parlament, 10) t’encasquetaran una esqueixada de bacallà tan antològica que engegaràs a dida el teu restaurant nikkei favorit. Bacallà dessalat, esqueixat amb tacte, banyat en oli d’oliva i ratlladura de tomàquet madur, assaonat amb el toc màgic de la casa, olives arbequines et voilà: una tapa fresca, reconeixible i de les que no passen mai de moda. Si ets un sibarita d’aquest plat tan nostrat, al celler Sepúlveda (Sepúlveda, 173) en trobaràs una de les versions més celebrades de Barcelona: el bacallà no té secrets per a aquesta casa.

Amanida amb tomàquet

Vermell com un titot

El Fish Bar (Balmes, 240) rep l’estiu amb una proposta de tapes amb fons mariner que es vol desmarcar de tota mena de tòpics. I ho aconsegueix gràcies a platets tan frescos com la magnífica orada curada amb tomàquet i compota de llimona o pecats de xiringuito com les croquetes de sípia o gamba vermella. Això sí, no hi ha gaires coses més estiuenques que una bona amanida de tomàquet de temporada, un plat que es prenen molt seriosament. La base són rodanxes de tomàquet rosa d’Altea, un producte majestuós que entra com la mel i que acompanyen d’una pluja de meteorits de bitxo d’Ibarra i escalunya. I tot plegat sobre un lluent bassal d’oli d’oliva.

Tapa de truita

Notícies relacionades

Puig-reig reviu el seu passat templer

Girona, territori gravel

Taverna

Diuen que el qui no corre vola. Doncs ja pots ben volar, ocellet, perquè quan s’acaba, s’acaba, i la truita de patates dels bars de tapes Txibirita (Comtes de Bell-lloc, 118 / Vilardell, 23) és un must que no has de deixar passar, sobretot si ets de l’equip ceba. Perquè de ceba no n’hi falta, a la bestiota. És una truita sense màcula, cremosa, tenyida amb el to de coure de les tones de ceba escalfadíssima que hi escampen. És un àpat dolç i perillosament addictiu que pots fer acompanyar amb algunes de les tapes fredes que han popularitzat aquestes exitoses tavernes, com la de seitó en vinagre o la de pastís de cap-roig. També hi ha guisats, per als que no tinguin por de les migdiades de quatre hores. n