Les millors taules del passeig de moda a BCN

El passeig de Sant Joan és la travessia amb majúscules, la rue barcelonina que està de moda. Un marasme d’otakus, ciclistes, friquis, runners, turistes i famílies que veuen jugar els seus fills a les zones infantils. Tots units per l’atmosfera gairebé utòpica que es respira a tot el passeig, un caldo de bon rotllo alimentat pels molts restaurants de qualitat que s’omplen cada cap de setmana. Aquests són els millors menjadors d’un dels millors carrers del món, que es diu aviat. Sense trampes per a turistes.

Mar obert

Arrossos i petxines

No n’hi ha dos sense tres. El tercer restaurant de Lluritu (passeig de Sant Joan, 72) va aterrar al passeig i va fer que ens replantegéssim allò de: segones o terceres parts mai van ser bones. Vaja, que ha sigut un triomf des que va apujar la persiana. I no és estrany, donada la reputació que s’ha guanyat l’escuderia amb els seus dos restaurants de Gràcia. La marisqueria urbana per excel·lència desplega les ales i es deixa anar en una carta 100% Lluritu, però compte, amb personalitat pròpia. Hi ha presència de marisc, per descomptat, plats creatius d’interès i uns arrossos inapel·lables, a la meva manera de veure els més formidables de tot el passeig. Els plats es mouen, i sempre cal estar alerta amb el fora de carta. Peix, marisc, planxa, paella i algun mar i muntanya per al record. Un festival en què m’enamoro de marisc, la parpatana de tonyina, el ravioli de peus de porc i gamba, el pedrer amb cocotxes i, per descomptat, l’apoteòsic arròs sec de marisc: si no el demanes, tornar amb el teu ex deixarà de ser el més gran error de la teva vida.

¿Pati o terrassa?

Tan a Gust

Set mesos després de la seva inauguració, La Barcelonesa (passeig de Sant Joan, 77) passa per un moment ben dolç de forma. Diversos factors ho expliquen: la seva ubicació privilegiada dins del passeig, la cuina plaent del cap de cuina Karel Schroder i un pati interior absolutament al·lucinant (un dels secrets més ben guardats del passeig de Sant Joan). Té fins i tot una font de cervesa. Les hores volen en aquest espai ampli i lluminós que sap com seduir la seva variada clientela sense renunciar per això a la qualitat. Cuina tradicional, amb un twist, sense exhibicions ni concessions al turista xancler. Macarrons del cardenal, caneló de rostit, xatonada, galta a baixa temperatura, costelles de cabrit arrebossades..., els clàssics arriben amb un lífting gairebé imperceptible. També les tapes, com l’amanida amb tàperes i pa sard, els musclos a l’estil Cafè de París o el salmorejo amb síndria i escuma de mató, presenten retocs de bon cirurgià. Per visites de curt abast, hi ha barquetes i artilleria vermutera. Per cert, al pati interior cal sumar-li una freqüentada terrassa en ple passeig de Sant Joan. Està ben garantida l’acumulació de trucades perdudes de la teva parella.

Capità rosta

Taverna cosmopolita

Per a tots els públics. En el sentit més ampli del concepte. Al Viti Taverna (passeig de Sant Joan, 62) no s’estila la innovació. Prefereixen les apostes sense risc, per això fan feliç una àmplia franja de comensals, brandant tota mena de hits. L’inevitable timbal de tonyina, amb la seva base d’alvocat, adobats, algues i pinyons, per a les víctimes de les modes. I és bo. No falten les tapes i aperitius nacionals. Gildes, anxoves, braves, ensaladilla russa, calamars a l’andalusa, croquetes..., l’11 inicial de confiança del teu pare, que et felicitarà per la qualitat dels platets. Com a mesura desesperada, pots demanar un bao, uns tacos de cua o un curri vermell. Però és que també hi ha carns de qualitat, guisats tradicionals, ah!, i el meu plat favorit: uns rostes de Sòria gairebé perfectes que et claven la mateixa hòstia que tres llaunes de Monster.

‘Street good’

Pita Hayworth

Quan em ve de gust una pita, soc lleial al Parking Pita (passeig de Sant Joan, 56), per a mi el seu paradís barceloní. Si bé és un restaurant dedicat a una icona del food, el seu interiorisme convida a quedar-se una bona estona. És un racó elegant, càlid i sobri que es desplega en taules comunitàries, sempre plenes. Es mastega el gaudi en l’ambient. Perquè les pites són espectaculars. Fan ells el pa, utilitzen matèria primera de qualitat, sotmeten la carn al carbó (es nota), fan servir salses casolanes, i recorren sense por als adobats, hortalisses i herbes aromàtiques. La pita de pollastre eco tandori és orgàsmica, però la de xai és tan bona que voreja el delicte. I no tot són pites. La selecció d’entrants mediterranis libanesos és una oda a la suculència: patates fregides amb salsa harissa i maionesa d’alls negres, i el labneh amb pistatxos i tàperes faran que lamentis haver-los demanat per compartir. Però ja se sap: el que es dona no es treu.

Biquinis amb firma

Més que sandvitxos

Els divertits biquinis de Joan Gurguí són cosa seriosa. Hi ha moltes provatures i moltes anàlisis darrere dels seus planxats. El pa tramezzino, la mantega, els ingredients, els tempos de la planxa, tot està mil·limetrat per produir els rectangles més viciosos i cruixents del passeig de Sant Joan. A La Bikineria (passeig de Sant Joan, 60), els paladars més espantadissos tenen el clàssic amb pernil dolç de Duroc i formatge emmental: mai falla. Els que venen a jugar, gaudiran de la creativitat del Joan a través de joies com el biquini de pollastre a l’ast, amb formatge gouda i allioli de poma al forn, o el biquini Deli Beef, amb vedella a baixa temperatura, salsa pesto i gouda. Aprofita per menjar-te el biquini del mes de maig, amb pernil fumat, formatge edam, ceba caramel·litzada i maionesa de wasabi, ja que el del juny ja està escalfant a la banda amb un farcit de porchetta, pesto i mozzarella que promet donar espectacle.

Golososamorosos

Gelats i Ensaïmades

Notícies relacionades

El monestir de Poblet, convertit en un gran plató

Cardona celebra la seva relació amb la sal

Un bon vivant professional sap deixar sempre una mica d’espai, per molts tiberis que li posin per davant. En aquest sentit, les postres són una cosa sagrada i el gelat, també. Mentre el president Donald Trump devora cubetes de McFlurry, servidor agafa la via oposada per fer una mica de cua a la sucursal que la gelateria Delacrem (passeig de Sant Joan, 59) té al passeig barceloní. Tradició italiana i producte local de gran qualitat. Sabors ben bojos com per exemple el iogurt amb safrà, l'albercoc amb romaní... S’entén que la gent faci cua i s’acumuli sobre la vitrina de vidre com els zombis de Guerra Mundial Z. Busca qualsevol gelat amb fruita de temporada i les llepades seran còsmiques. I no tinguis por dels experiments; fa poc en vaig provar un de gloriós de litxi amb mandarina i roses.

En una altra dimensió, a l’altre costat del mateix carrer, palpiten les llegendàries ensaïmades d’una de les meves fleques favorites a Barcelona, el forn Bertrán (passeig de Sant Joan, 76), en dansa des de principis del segle passat, que es diu aviat. Discos amb més pols que el nas de Tony Montana. Una massa esponjosa, amb un punt greixós, amb o sense cabell d’àngel. Sabors com els d’abans. Em flipa aquest dolç. És una ensaïmada vintage, que té gust a la teva infantesa i et taca de blanc fins l’ànima. No deixis escapar tampoc la coca de forner, una altra especialitat obligatòria en aquesta fascinant cripta.