Patis i terrasses encantadors amb menjar top a BCN

Ja comença a picar la primavera. El forn sí que està per a rosques. Barcelona es desemmandreix, es despilota, es prepara per al seu esport favorit: l’arribada del bon temps. Ara és el moment de gaudir dels patis i les terrasses, perquè d’aquí a un parell de mesos la canícula socarrimarà coronetes a tot arreu. Aprofitem els primers rajos de sol, assaborim la brisa primaveral, traiem ingents quantitats d’efectiu, ja que, per a la pròxima apagada, les terrasses de tots aquests llocs ens acolliran amb els braços ben oberts.

Una noia i un soldat

El berenador de BCN

Només Grup Confiteria podia emprendre el repte de tornar-li a la ciutat un dels seus racons més icònics. Semblava que la Font del Gat (passeig de Santa Madrona, 28) estava desintegrant-se en la memòria dels barcelonins, però després d’un rentat de cara exquisit i un poliment conceptual necessari, l’espai es reivindica com a punt de trobada que mola per a la temporada primavera-estiu. I torna a posar al mapa el regne de Montjuïc.

Destaca l’espai obert, embellit per la frondositat dels jardins de Laribal, amb la font felina observant la bohèmia, i una deliciosa selecció de taules i cadires de fusta. La idea és recuperar l’essència de berenador popular de la Font del Gat i, de passada, posar en valor les fontades que s’hi celebraven antigament. Per això, cultura i gastronomia conflueixen en una proposta viva i en perpetu moviment, amb actuacions musicals, còctels, arrossades dominicals, tardejos de metxa llarga, vermuts mogudets, sessions de DJ, sopars temàtics, cine a la fresca i el que sorgeixi. Diables, han pensat fins i tot en els velljoves i han habilitat un espai per jugar a la petanca. La Font del Gat ha tornat en gran i és per a tothom. Visca Barcelona.

Ostres com pans

Asfalt i posidònia

La meva primera presa de contacte amb aquesta casa va ser l’estiu passat a Maó. Amb Menorca va començar tot. Qui m’hauria dit que, uns mesos després, em trobaria un altre Oysters Menorca (Madrazo, 54) en ple barri de Sant Gervasi. Un salt de perxa sobre el Mediterrani perquè els barcelonins disfrutem de l’exquisit marisc, el caviar i els platets mariners que figuren en el DNI del restaurant.

Les ostres són l’obertura estrella; provo un assortiment amb peces franceses, holandeses i irlandeses inapel·lable, la festa del iode. En els mariscos cuits, el cranc reial amb maionesa de wasabi, les gambetes (algunes amb ous dins) i els caragols de punxes són inversions potents, però guanyadores. Destacable l’apartat de pastes marineres. Anxoves, caviar o escopinyes. Opció c. Espaguetis amb escopinyes molt apetitoses, senzilles, amb fresques pinzellades cítriques. Volen.

Gaudeixo amb el variat de peixos fumats i el brioix de gamba, i li reconec el mèrit al tàrtar de tonyina, amb llavors de wasabi i amb un amaniment pujat. Fora del restaurant, en un còmode replà situat a la vorera muntanya de l’assossegat carrer de Madrazo, es troba la terrassa, una trinxera de luxe amb taules i cadires altes en la qual la biosfera de l‘upper xarrupa mol·luscos, caviar i xampany a la fresca, mai millor dit. Es veu a venir que a l’estiu hi haurà cops de colze per ocupar aquesta terrasseta entrellaçada quànticament amb la millor illa del món. Idò.

Hola DON Pepito

Tapes amb metxa

Novetat grossa en ple centre de Barcelona. Es diu Traca (Casp, 1) i esquiva els maldecaps, tan sols vol omplir la teva taula de tapes, platets o guisats reconeixibles i, si escau, seduir-te amb modestos tot i que precisos esclats d’atreviment. Els cuiners Adrián Gimeno i Miquel Sardà posen sobre les tovalles el nostre receptari popular, però juguen amb les seves pròpies cartes. D’allà en surt un pepito de vedella amb carn en reducció de Pedro Ximénez i un ou ferrat que el converteix en un visionament per a majors de 18 anys.

Els surt molt bé la truita de patata, cremosíssima, amb ceba. L’esqueixada amb cítrics, nyam. Les croquetes de pernil i pollastre compleixen amb escreix. Boníssima la tripa. Una cuina comprensible, divertida i efectiva que pots assaborir en una de les terrasses interiors més encantadores del centre de la ciutat. És enorme, és a l’interior de l’Hotel ME i deflecta amb gran dignitat el sarau de Plaça Catalunya i voltants.

Mediterrani moral

Arrossos a Port Vell

Imagina’t la qualitat de Casa Amàlia (Moll d’Espanya, 5, 2a planta), amb l’afegit d’unes vistes al mar i un airet salat que és capaç de ressuscitar tots els assassinats per la xafogor barcelonina. Al Maremagnum, a tocar del Time Out Market, es troba el segon restaurant d’aquesta escuderia. Sí, és lluny del mercat de la Concepció, on es troba la llegendària casa mare, però aplica exactament el mateix rigor culinari i compromís amb el client. I amb un mirador al Port Vell que et permetrà respirar oxigen fresc i veure alguna gavina robant xips als turistes. Casa Amàlia és el jugador somiat per Hansi Flick: constant, treballador, amb toc i qualitat. Seria estrany visitar el temple i no combregar amb els seus arrossos: sempre bons, sempre poderosos, entre els millors que hi ha a Barcelona.

La rosta, tallada a talls fins, és un altre vici pel qual podries perdre el cap. El tac de costella i els cabdells amb anguila, tots dos totalment in. Les croquetes de pernil de gla amb trossets no se les salta ni un cangur. ¿De postres? O demanes el celebèrrim flam de la casa o la senyora Amàlia t’esbroncarà en somnis cada maleïda nit fins que esmenis l’error.

Fideus a la fresca

Japó casolà

La terrasseta-jardí que té Kasa Hanaka a la Vil·la Urània (Saragossa, 29), al barri de Sant Gervasi, és un caramel. Especialment si tens en compte com de bé (i barat) es menja en aquest espai japonès especialitzat en cuina casolana i rebosteria japonesa. Bols reconfortants de fideus udon amb producte de temporada, estofats deliciosos, tapes japoneses molt ben resoltes, dolços irresistibles...

Doncs resulta que Kasa Hanaka ha crescut i ha obert un altre restaurant al casal Mas Guinardó (plaça de Salvador Riera, 2). El mateix menjar, la mateixa qualitat i un al·licient gairebé més apetitós que els seus dorayakis: una terrassa-mirador realment espectacular, per disfrutar de la seva cuina japonesa sense pretensions, però, això sí, amb unes vistes fantàstiques de Barcelona.

L’hora del pati

Carn a pes

Ha firmat un pacte amb el diable: passen els anys, però Filet (Mallorca, 251) continua igual. Amb peces de carn que pots demanar a pes, al teu gust. És un dels pocs restaurants carnívors que et permeten consumir porcions individuals, és a dir, menjar sol, i això m’encanta. Però de res serviria això sense un excel·lent producte, que és precisament el que manegen.

Notícies relacionades

El temps s’atura a Beget

Cita per conèixer l'essència del Berguedà

A Filet se centren, doncs això, en el filet. I deixen que tu decideixis totes les altres coses: gramatge, raça, punt i cuinat. És important no deixar escapar l’steak tàrtar un dels hits del local, per començar. I no tenir-li por a les salses i acompanyaments, especialment a aquest pil-pil de pebrots de piquillo.

El millor és que pots disfrutar de les carns de Solomillo en un dels patis interiors més espaterrants de Barcelona. Una illa urbana embolicada en vegetació que no sembla viure en la mateixa realitat que la resta de l’Eixample. El pati de Solomillo és un regalet per a l’ànima. I no només allarga durant les hores de sol; a la nit es converteix en un reducte fresc, tranquil i carregat d’encant: ideal per a cites o parelles d’aniversari. Que ningú oblidi que el restaurant està integrat a l’Hotel Alexandra i els llits són tremendament còmodes. M’ho ha dit un amic.