La Barcelona pandèmica d’‘El mal invisible’

És una cosa que serveix tant per a produccions locals com, sobretot, foranes: quan toca filmar Barcelona, se’ns posa la mirada turística i idíl·lica. Però aquesta no era una possibilitat amb la sèrie El mal invisible (acabada d’estrenar a TV3 i 3Cat), creació de Lluís Arcarazo (Goya al millor guió adaptat per Salvador Puig Antich), inspirada en el cas real de l’assassí en sèrie que va acabar amb la vida de tres sensesostre en els temps del confinament pandèmic.

«Durant aquells dies, la ciutat s’havia convertit en un espai summament trist i, al mateix temps, fascinant, que podia ser l’escenari ideal per a un thriller», ens explica el mateix Arcarazo. «Quan vaig llegir les notícies tan terribles d’aquelles morts, vaig tenir la idea d’escriure una sèrie sobre un assassí que es comporta com un virus. Com un virus que mata tots els que no es poden confinar. I d’uns policies que miren d’atrapar aquest virus abans no contagiï terceres persones».

Aquests policies són el sergent Quique Molina (David Verdaguer), un home difícil –un més–, amb un conegut menyspreu per les normes. Quan la seva més reglamentària companya Marga Muñoz (Ángela Cervantes) torna de la farmàcia real Laguna 24 Horas i li diu que no hi havia gel ni mascaretes, només guants, Molina no sembla pas gaire afectat. Però el que més sorprèn d’aquest true crime ficcionat és que es presti la mateixa atenció als personatges dels sensesostre amenaçats, aquella mena de persones que en altres ficcions no tindrien ni tan sols nom propi, ni personalitat, ni anhels, ni esperances, encara que siguin llunyanes.

En aquesta coproducció del Grup Mediapro i 3Cat, el primer mort apareix al passatge de Simó, mentre que el segon assassinat es produeix als voltants de L’Auditori, com va passar amb la primera víctima de l’assassí real. Els indigents es reuneixen en un menjador social localitzat en la sèrie «a la part del darrere de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina».

Naus del carrer de València

La investigació condueix Molina i Muñoz cap al Poblenou a la recerca d’un possible culpable que es coneix com a Filldeputa. «Les naus on viu es van localitzar al carrer de València», diu Arcarazo. «És una antiga estructura industrial i la gent d’art va fer una intervenció molt potent a l’hora de vestir-la tota per ajustar-la al que demanava la història». Muñoz, sempre atenta als protocols, s’indigna després que Molina detingui el sospitós «per la puta cara» i se l’emporti a declarar (sense lletrat) a una comissaria «recreada a les oficines de Cilsa a la Zona Franca», apunta Arcarazo.

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

En contrast amb la manera de viure dels sensesostre, el cap dels Mossos, encarnat per Àlex Brendemühl, té una existència més que còmoda «en una urbanització de Sant Cugat», assenyala l’entrevistat. També la podria haver tingut Molina, però el seu matrimoni li fuig entre les mans i és tan sols gràcies al gos tan espavilat que té que no s’acaba bevent aquella innecessària ampolla de vodka.

Sense fer-nos gaires espòilers, el creador i coguionista de la sèrie apunta cap a altres llocs importants on transcorrerà l’acció en els següents episodis: «Algunes escenes es desenvolupen al Raval. També veurem la Fira de Barcelona convertida en l’aeroport. Montjuïc com si fos Sant Cugat. I, després, uns quants carrers del Poblenou, i també de Nou Barris». Seran imatges fosques d’una Barcelona que «esperem que sigui irrepetible», com assenyala amb encert el mateix Arcarazo. n