El millor paisatge del món és a Xerta, segons l’escriptora i periodista Laia Viñas

Tenint en compte la importància del paisatge deltaic a les seves novel·les Les closques (premi Documenta de narrativa 2020) i Aquí baix o la determinació amb què exerceix el periodisme territorial a A Prop, estranya ben poc que Laia Viñas (Xerta, 1997) tingui com a amagatall favorit un idíl·lic racó del seu poble natal i no qualsevol cafeteria de moda de Barcelona o alguna altra gran ciutat catalana.

"La Peixera és un racó que coneix tothom i agrada a tothom", ens explica Viñas. "És just al costat de l’embarcador. Fa una petita baixada i et situa al costat del riu. És objectivament molt bonic, especialment a la tardor, quan cauen les fulles i tot el passeig entre el riu i el canal es torna ocre i marró. Podria haver triat qualsevol lloc per on passi el riu, estar a la seva vora és una de les coses que més m’agraden, veure com baixa, especialment a l’hivern i si va ple".

Quan li vam proposar participar en aquesta secció, va tenir clara la seva elecció en temps rècord. "Tinc una amiga amb qui sempre baixo allà i un dia em va dir que era el lloc que més li agradava del món. Em va fer pensar i crec que també és el meu. Potser és exagerat, però dubto que hi pugui haver un paisatge millor, amb el riu, les muntanyes de fons, el bosc de ribera...".

El seu lloc favorit del món no és, sigui com sigui, el seu despatx ideal. "Em costa molt escriure a l’aire lliure", assenyala. "A tot estirar prenc notes al mòbil si tinc alguna idea o escolto una frase que m’agrada, o una paraula, el que sigui. Però no soc massa d’emportar-me una llibreta i treballar sota un arbre o en un banc del passeig. És una cosa una mica curiosa, però només escric si no soc a l’exterior. Dins d’estacions de tren o metro no hi ha problema. Necessito un sostre, no sé per què. Per llegir em passa el mateix. No m’emporto llibres a la platja perquè sé que preferiré no llegir-los", continua explicant.

Sigui com sigui, el riu, la desembocadura i el Delta han tingut protagonisme a la seva obra literària, sobretot a Les closques. "Créixer i viure en un poble a la vora de l’Ebre em fa fixar-me en coses que d’altres no veuen, òbviament. L’entorn en el qual ens criem ens condiciona i inspira de maneres que no podem quantificar, però ho fa, i molt", reflexiona sàviament.

Viñas va viure a Xerta fins que amb 18 anys se’n va anar a Barcelona a estudiar. "Però tornava al poble cada cap de setmana i per vacances; no vaig sentir mai que perdés la connexió, al contrari. Llavors em vaig adonar que aquesta idea que tens de petit que al poble no passa res i a la ciutat passa tot, no té cap sentit". A l’acabar-se la pandèmia, va aprofitar per tornar i crear, conjuntament amb Judit Camacho, A Prop, mitjà digital ebrenc amb el focus posat en la cultura i l’art. "Treballo totalment des de les Terres de l’Ebre i les recorro de dalt a baix, i m’encanta", afirma.

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

Ofici de periodista

Sense plans concrets per a un tercer llibre, ara es dedica a (i disfruta amb) l’ofici de periodista. "És el que em permet tenir una feina, ingressos i continuar escrivint quan m’hi puc posar. La part bona de l’assumpte és que, per sort, tinc una feina que m’agrada molt i que em permet conèixer molta gent interessant i molts racons bonics de casa, una cosa que, segurament, em dona idees cada dia per continuar escrivint".