El camí costaner més versàtil

Després d’una llarguíssima sequera, per fi vam tenir una temporada de pluges. El refrany popular català Pel maig, cada dia un raig la va encertar, per sort, de ple. Però ara tot apunta que el temps s’estabilitza i que torna el sol, amb unes temperatures de certa caloreta: meteorologia ideal per a una ruta costanera. Caminada i capbussada, somni humit de diumenge.

Seguint la línia costanera de tren hi ha diverses recomanacions. Una molt popular, amb unes vistes increïbles, és la GR-92, 22a etapa, 1a part, de Garraf a Sitges. Vaja, el camí de ronda. A WikiLoc, la Viquipèdia dels excursionistes, pots trobar-la pas a pas. ¿Per què és tan popular? Va de platja a platja (Garraf-Sitges, o al revés, com vulguis fer-la) i creua l’escarpat litoral oferint vistes increïbles. Per exemple, el mirador del puig de Sant Antoni, amb una panoràmica de Sitges, o l’ermita de la Trinitat, un peculiar monument de roca amb vistes al mar.

La continuació del camí de ronda, la 2a part de la 22a etapa, és encara més fàcil. Va de Sitges a Vilanova i la Geltrú, nou quilòmetres amb una altitud màxima de 29 metres. Ni una gota de suor. A més, a diferència de l’anterior etapa, en aquesta les cales i platges estan distribuïdes per tota la ruta, així que pots fer un perfecte descans de platja en qualsevol moment.

Notícies relacionades

L’esplendor de La Molina a l’estiu

La croqueta de macarrons només és l’inici

De la GR-92 també en destaca la 8a etapa, que va de Begur a Palamós. Pura Costa Brava. Aquesta ruta, com les anteriors, no és circular, així que compte: hauràs de fer anada i tornada. Tot i que la ruta comunica els dos municipis costaners, moltes persones no la completen, sinó que caminen un tros i passen el dia en alguna de les moltes cales i platges que la componen.

Per acabar, una ruta facilíssima, accessible amb tren i que en dues hores te l’has acabat. És la de Tamarit a Altafulla, un camí de platja i amb petites muntanyes (el desnivell a penes arriba als 50 metres), amb punts d’interès com el castell de Tamarit, que té una platgeta als peus per fer una capbussada amb vistes monumentals. D’aquí surts amb moltíssim metratge per a stories.