El centre cultural on Júlia Colom se sent com a casa a Barcelona

De pocs artistes musicals es fan documentals abans que publiquin el seu primer àlbum, però justament això va passar amb la cantant i compositora mallorquina Júlia Colom, protagonista del film Sempre dijous (premi al millor documental nacional al festival In-Edit del 2020) abans de debutar discogràficament en llarg amb Miramar (2023). Per sort, aquest esperat àlbum va estar a l’altura de les expectatives: el seu equilibri entre el folklore atàvic i una modernitat subtil, o entre la memòria i l’observació de l’aquí i ara, va captivar tant fans expectants com neòfits.

Colom va arribar a Barcelona fa gairebé una dècada per estudiar (cant, especialitat de jazz, al Taller de Músics) i ha viscut a mig camí entre l’illa i la seva ciutat d’adopció des d’aleshores. ¿Està pensant a establir-se més aquí? "És el dilema de tot mallorquí", em contesta l’artista. "Ara que ha sortit Miramar té més sentit que mai que estigui a Barcelona. Cada dia faig coses relacionades amb el meu projecte. Tinc aquí el meu equip. A més, a Mallorca s’ha dedicat tant espai al turisme que la cultura ha quedat reduïda a una cosa de la qual no es pot viure".

Quan necessita sentir-se com a casa, la nostra entrevistada acudeix al (nou) Espai Mallorca (plaça de Vicenç Martorell, 1), centre de promoció i difusió de la cultura balear que respira amb força gràcies a l’esforç d’entregats voluntaris; organitzen concerts, exposicions, projeccions, teatre, conferències, debats, presentacions de llibres o tallers com el de ball de bot, a què Colom pretén apuntar-se ben aviat: "És un ball popular de les illes Balears", explica. "Em sembla increïble que no sàpiga ballar-lo. Sempre que hi vaig està ple de gent ficada en això i me’ls quedo mirant amb enveja".

El primer concert que Colom va fer a Barcelona, encara sense disc a la vista, va ser precisament a l’Espai Mallorca. "Tenia només tres cançons; la resta eren només versions". Recorda alguna experiència formativa, com el visionament (el febrer de 2019) de Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a les nostres illes, un tema amb el qual està "molt sensibilitzada". Guarda amb fervor algun souvenir del lloc: "El meu germà em va regalar una antologia de poemes de Blai Bonet comprada allà i és un llibre que m’agrada molt".

Enmig d’un centre barceloní cada vegada més pensat per al turista anglòfon, aquest espai és un veritable amagatall per a Júlia. "Perquè t’atenen en català i també pels preus", apunta. "Al final sempre m’hi passo allà una estona quan he de fer gestions per la zona. No em ficaré en un SandwiChez o alguna cosa així. És com el meu oasi del centre de Barcelona".

Notícies relacionades

La vida de Prat de la Riba vista a la seva casa natal

El punt més perfecte de la Torre d’Oristà, segons la gran promesa del folk Ferran Orriols

La llegenda de Miramar continua a Miramar live, epé en directe desdoblat en un curtmetratge en el qual Colom torna a Mallorca per interpretar tres temes en tres situacions: a casa, en un trajecte amb cotxe i en un directe electrificat i a l’aire lliure. "Tot i que havia tret un disc molt orgànic, em venia de gust que la gent pogués tenir una experiència més de música tocada i gravada en el moment", explica sobre el llançament.

El que arribi després... ja es veurà. Ella no té cap pressa a llançar un altre disc llarg, sinó que prefereix "estar centrada en el seu dia a dia, disfrutar de l’àlbum publicat i del simple fet de fer música". Espera, a més, que els seus fans tampoc tinguin pressa: "Tinc una filosofia una mica romàntica. M’agradaria tenir un públic que no entengui la música com una cosa d’un sol ús. La música és una cosa infinita, que no es gasta. És un art perfecte justament per això".