¿On s’ha rodat "Jo mai mai", el nou gran èxit juvenil de 3Cat?

El millor que es pot dir del treball de Mónica Bernuy a Jo mai mai, com a Alcarràs, és que és gairebé invisible. La directora d’art ha convertit Can Guilla, una masia del segle XIX situada "entre les Franqueses i la Garriga", com ens xiva ella mateixa, en una perfecta casa de colònies que abans no era allà. L’únic que tenen de semblant és el nom: les Guilles, homenatge a l’original.

"Quan hi vam arribar no hi tenia res a veure", ens explica Bernuy sobre l’escenari principal del nou èxit juvenil de 3Cat (amb un notable 16,3% de share en la seva estrena dilluns, dia 22).

"És com un conjunt d’edificacions, però el nucli és una casa senyorial, que va ser la que més vam modificar. Vam treure’n un munt de mobles antics i vam intentar imaginar on podíem ubicar els espais més habituals d’una casa de colònies: les clàssiques habitacions amb lliteres, el menjador, la cuina. Dues grans sales ens van servir per a les habitacions i el menjador. I allà on hi havia una cuina antiga, amb poc més que una pica, vam muntar una cuina industrial que tampoc existia". A més, van remodelar-ne les cavallerisses i van ambientar la zona de la piscina.

Al principi de la sèrie, la Mai (Claudia Riera, de Les de l’hoquei), una noia una mica perduda, es planteja anar-se’n al Canadà per començar una (altra) nova vida, però el seu pressupost és a prop del zero. Torna a la llar familiar, és a dir, les Guilles, amb intenció de demanar un préstec, però el seu pare (Pere Ponce) li proposa més aviat un intercanvi: pot pagar-se el viatge treballant allà durant l’estiu com a monitora. És al que es dedica el David, un vell conegut de la Mai encarnat per Miki Núñez. Curiosament, els banys allè on comencen a ser més que vells coneguts no estan situats a les Guilles, ni tan sols a les Franqueses: van trobar el que necessitaven al parc mediambiental de Gualba, on es van rodar, a més, tots els exteriors d’un capítol.

Després d’acceptar l’oferta del seu pare, la Mai queda al càrrec del grup dels grans, una diversa col·lecció de personatges amb rostres tan carismàtics i prometedors com els de Maria Morera Colomer (Libertad) i Joel Cojal (Fácil). En el primer episodi, els més atrevits s’escapen a les festes majors d’un poble no identificat: "Figaró-Montmany", m’explica Bernuy. El concert de txa-txa-txa del qual marxen els nois es desenvolupa a la plaça major d’aquest poble, "en la qual no hi havia terrassa ni res; vam haver de posar-hi l’escenari, cadires i taules perquè tingués una mica més d’aparença de festa major".

Notícies relacionades

Personal, desitjable i a bon preu

Nits de molt art a l’Eixample

La música és un personatge més de la sèrie, sobretot a mesura que van passant els episodis, ja que els moments musicals (o videoclips, com diu Bernuy) esdevenen cada cop més evidents i exagerats, menys integrats en l’acció. "Hi ha un moment en què celebren una festa de pijames a la nit, una nit del terror. N’hi ha un als banys en què es transformen molt amb la llum i cors roses. Per a un altre [moment] vam transformar l’habitació de les lliteres. Ja ho veureu".

El sí que veurem, això segur, és el pròxim llargmetratge que traurà Carla Simón, en el qual Bernuy tornarà a figurar com a dissenyadora d’art. Romería, aquest cop rodada a Vigo, "està ambientada en l’any 2004 i conté algun flashback dels anys vuitanta", informa Bernuy. "Aquesta vegada sortirem de la qüestió realista i serem una mica més oníriques". Com a mínim és intrigant.