Salvadiscos: el nou santuari del vinil de Barcelona

Després de les salutacions, el cap es balanceja entre melodies dub i baixos seductors. De camí a la barra, el cos s’afluixa i cedeix al ritme. David serveix vermuts mentre recapitula entusiasmat l’encara breu història del local. Ja en són més de 2.000 socis, diu. Per 10 euros formes part d’aquesta comunitat audiòfila tot l’any. Hi ha dies en què s’allarguen les cues per entrar.

El paio reclinat al costat de la màquina ‘pinball’ et dedica un somriure ressacós, però la teva mirada es perd entre la infinitat de cubetes amb discos. La col·lecció pot desconcertar una mica d’entrada, així que amb el primer xarrup prens un temps admirant els detalls. El flotador amb el nom del local destaca entre les caixes de fruita que acullen perles de jazz, hip-hop, funk i mil estils més. Els mobles són escandalosament fins i retro. Flipants les tauletes i sofàs dels setanta d’aires Kubrick, aquest taulell com a taula de ‘dj’, el banc de fusta que emergeix de la lluna del local, i el petit reservat amb fons de paret verda.

També són tot elegància els cartells de cada sessió, emulant la funda d’un disc en destacats colors. El d’avui, especialment marcià, promou els ritmes subtils que ens subministra Elena, àlies Me No Pause. Des del seu col·lectiu L’Electra organitzen una vegada al mes les Sessions Vermutants, nou hores de música des del migdia fins a la nit. Beats contagiosos i tardeig amb tapes. De fet, Salvadiscos sosté una programació diària de dimarts a diumenge. La seva agenda inclou concerts, xerrades, projeccions, xous audiovisuals, ràdio en ‘streaming’, i tallers de producció musical i tècnica de ‘dj’. Aquí se signifiquen per l’alta cultura musical. La seva parròquia és gent entesa, però també hi arriben neòfits. En aquesta comunitat, qualsevol soci està convidat a posar-se darrere dels plats, per amateur que sigui. 

Aquests dos nois amb pinta de ‘nerds’ s’arrosseguen per terra, inspeccionant minuciosament cada disc. El plaer electrosuau t’abstreu i et quedes embadalit contemplant les caràtules glorioses d’àlbums imponents que decoren les parets: ‘Jazzmatazz’, l’‘Screamadelica’ de Primal Scream, i fins i tot ‘Joe Le Taxi’ de Vanessa Paradis. Definitivament, cal fer lliscar els dits per aquestes cubetes.

Els solcs de l’atzar

Notícies relacionades

Besalú, la joia medieval

La fira més antiga de la Península té gust de formatge

Salvadiscos neix de les visites als mercats ambulants dels seus membres fundadors, Jordi Ribe i Salva. Van acumular tants vinils que van haver de llogar un local. Al posar música, la seva botigueta underground era plena de gent a vessar durant tot el dia, una mica com els habituals de l’estanc de Harvey Keitel a ‘Smoke’. Per això la idea de muntar una associació cultural en què la gent pogués prendre alguna cosa i les activitats es multipliquessin en sessions amb ‘djs’ quilòmetre 0. L’edifici familiar de Salva a la plaça de Santa Madrona es va convertir en el temple per a aquesta diàspora gloriosa de tardes i nits de jazz, boogie, reggae, soul, i fins i tot electrònica experimental.

A fora un gosset derrapa entusiasmat amb la seva pilota en sintonia amb l’aparador del ball que es pot veure pel gran finestral. La tarda es tanca mentre els ‘beats’ per minut determinen cada batec. L’ambient és alegre i vaporós. Els addictes al ‘groove’ es deixen portar, sacsejant-se absorts davant la cabina, en un plaer melòman infinit. El disc continua girant.