Tallers per aprendre a fer olor a Barcelona

«Aquesta és una olor més plana», «aquesta rodona», «molt circular», «jo diria densa», va deixant anar Iruela perquè els assistents, que estan provant diferents essències naturals per trobar les olors que volen en el seu perfum, es vagin acostumant al vocabulari. Tot i així, requereix temps aprendre’s tot aquest nou lèxic. Ho demostra la Ruth, que, incapaç de recordar un adjectiu més adequat per descriure l’olor de la seva colònia, conclou que el seu perfum «fa olor de... Varón Dandy».

«Si no us agrada com queda, tranquils, es pot ajustar», assegura, donant a la Ruth altres essències per eliminar aquest «tuf de mascle», com el descriu. «Prova amb un toc balsàmic», li diu, mentre li passa un pot amb encens i mirra. Fa tan bona olor que no és estrany que els Reis d’Orient creuessin mig món per entregar aquest ‘souvenir’. Al seu costat, una parella agafa un pot d’«essència afustada», però no senten res. «¿Hauríem de fer-nos una PCR?», fan broma. No fa falta saltar una alarma: «És una olor amb una nota asimptomàtica. Un 2% de la població no pot sentir-la», els explica.

Notícies relacionades

Girona culmina les fires

Els millors plans per a la Castaween

Però, malgrat la broma, acaben de recordar-li per què estan tan d’actualitat aquests tallers, la següent edició dels quals se celebrarà el pròxim dijous, 22 d’octubre (amb reserva prèvia a través de la seva web, o xarxes socials): «l’olfacte sempre ha sigut el sentit més ignorat, tot i que és el primer que tenim i ara que la Covid amenaçava de treure’ns-el, hem tornat a valorar-lo». Per a ella, perdre l’olfacte no només seria una tragèdia laboral, també personal. Assegura que les olors són la seva passió, i se li nota: en parla amb més il·lusió que el coronel d’‘Apocalypse now’ amb el napalm matutí. «L’olor ens evoca records preciosos, per això és tan important entrenar l’olfacte», reconeix.

Tots coincideixen, mentre es posen nostàlgics: «L’olor de cap de nadó», «de plastificar els llibres del col·le», «d’estiu». Aquest és, precisament, una altra de les feines d’Iruela. A més dels cursets i de la seva marca de perfums, fa fragàncies a mida (que poden sortir per uns 800 o 1.000 euros). Per exemple, la que va dissenyar per a «un poble sencer, buscant una olor que resumís els records olfactius dels seus habitants». O altres de tan rares com la colònia de velocitat, la de tomaquera, la d’olor transparent, la de luxe, o fins i tot la de cambra fosca, encàrrec de Mario Vaquerizo. Ell és només un dels molts famosos amb els quals ha treballat, com Bisbal o Eva González, tot i que ells van demanar «una olor més corrent». Per sort.