La meva nòvia em va deixar al Bar Alegria i no em van voler donar el llibre de reclamacions

L’últim que algú espera quan va al Bar Alegria és que la seva nòvia el deixi després de quatre anys de relació. Vaig acudir a aquest lloc atret per la promesa que a dins tot era felicitat i diversió, que els mals sentiments no tenien cabuda entre les seves quatre parets, però una cosa és la publicitat i, desgraciadament, una altra de molt diferent és la realitat. La Marisa em va fer seure en una taula de la cantonada i, sense cap rastre d’alegria, em va exposar els motius pels quals hauríem de deixar de veure’ns. Atònit davant del que estava passant, de seguida vaig exigir als cambrers que em portessin el llibre de reclamacions, però es van negar a fer-ho al·legant que «no es podien ficar en una relació de parella». Vergonyós.

N’hi ha molts que creien que se n’havia anat, que no el tornaríem a veure, que potser havia canviat i s’havia reformat. N’hi ha d’altres que asseguraven que el Rubèn mai havia sigut tan dolent com diuen, però l’única realitat és que aquesta setmana el Rubèn hi ha tornat. Per sort li ha tornat a caure la màscara, a aquest personatge. En lloc d’entregar l’informe de comptes a les 11.30, com sempre s’ha fet, l’ha entregat a les 11.15 al·legant que el cap d’equip s’havia expressat malament. Així que, a partir d’ara, tots els que no entreguem els informes amb 15 minuts d’antelació quedarem com uns ganduls davant dels caps. Fas molt de mal, Rubèn.