Roba sense gènere: ni Víctor ni Victoria

L’edició nord-americana del ‘Vogue’ va provocar temps enrere una d’aquests episodis que comencen amb sospirs i ulls en blanc i acaben amb comunicat de disculpes quan se li va acudir acomodar a la portada la model Gigi Hadid i el seu nòvio de llavors, Zayn Malik, dient ximpleries com que ells també abraçaven la fluïdesa de gènere –aquest desafiament a la bastida de normes que tradicionalment han dividit el masculí del femení– perquè ¿saps? entre les coses sens dubte meravelloses que s’intercanviaven també hi figurava la roba. 

Ai. A l’escriptor Jacob Tobia li va faltar temps per llançar una flamarada recordant que –a diferència d’aquella sessió en què el més rupturista era que ella portava xandall i ell, un vestit estampat amb plomes de paó– l’experiència dels que transgredeixen les normes de gènere «rares vegades és tan divertida i glamurosa». I per desgràcia tenia raó: les estadístiques recorden amb tossuderia que, per exemple, més de la meitat dels menors LGTBI pateixen assetjament escolar.

Afartament davant estigmes mil·lenaris

Tot i així, és clar que hi ha un canvi cultural en marxa que també està curtcircuitant des de baix la indumentària. Un estudi recent de la Universitat de Califòrnia apuntava que gairebé el 30% d’adolescents entre 12 i 17 anys no se senten dins dels paràmetres del que toca quant a sexualitat i identitats. I és precisament aquest afartament davant estigmes mil·lenaris –l’androgínia, per exemple, té una documentada història a l’inframon del que és respectable– un dels pressentiments que bateguen amb força al carrer i la passarel·la, que sens dubte ha mossegat aquest os i de moment no pensa deixar-lo anar.

Notícies relacionades

Un encreuament de camins

Entre l’ou farcit i el cubanito

Hi ha, per exemple, les línies de H&M o les col·leccions de Maison Margiela i d’MCM, que ha col·locat dalt del seu pas la cantant Billie Eilish, superfenomen generacional que llueix chándals peluts i sol dir que a ella els mandats de gènere –que modelen des de com vestim fins què cosa desitgem– li sonen a ‘ancien régime’.

Tot i així, caldrà veure quin recorregut té el proclamat ’genderless’ sobretot en la indumentària masculina, en què, malgrat l’esmena general que al seu dia van llançar David Bowie o Boy George, tot el que sona a femení és encara tabú per aquella idea tan tòxica i estesa per la qual ser home significa bàsicament a) no ser gai i b) no ser dona.