Joe Jackson, repòquer retrospectiu

Joe Jackson va emergir a finals dels 70 com a jove prodigi de la new wave, però aviat va començar a allunyar-se de la seva pròpia ombra i a canviar d’estil gairebé amb cada disc. Dimecres, dia 24, recuperarà material de cinc d’ells (un per cada dècada en què ha estat actiu) en la seva actuació a la sala Barts, un dels ‘hits’ del festival Grec d’aquest any. Recordem aquest repòquer d’àlbums.

'Look sharp!' (1979).

Jackson es va estrenar el 1979, als 23 anys, amb aquesta col·lecció d’impactants cançons pop, entre les quals, el ‘hit’ gelós 'Is she really going out with him?' i altres favorites de vells fans com 'One more time' i 'Look sharp', de la que pel que sembla passa en aquesta gira. Tan brillant com el repertori era la portada, aquesta fotografia de Brian Griffin amb els 'winklepickers' blancs de Jackson il·luminats per una franja de llum (a l’artista li va semblar fatal que no se li veiés la cara). Estel·lar debut seguit, només uns mesos després, pel no menys imponent 'I’m the man'.

'Night and day' (1982)

Després del reggae 'Beat crazy' (1980) i el jazz 'Jumpin jive' (1981), Jackson va abraçar el sophisti-pop en què molts consideren la seva obra cabdal. Cançons elegants, amb injeccions contagioses de jazz, R&B, salsa o funk, sobre temàtiques de vegades gens seductores. Si l’artista va continuar pujant en popularitat, va ser en part gràcies a la MTV. Els vídeos de 'Real men' i, sobretot, 'Steppin out', tots dos obra de Steve Barron, són clàssics de l’època. El de 'Breaking us in two' era pitjor i va fer que Jackson es resistís a rodar vídeos, la qual cosa va perjudicar la seva carrera.

'Laughter and lust' (1991)

A finals dels 80 van arribar els experiments amb la clàssica i la composició per a cine. Però a començaments de la següent dècada, va voler demostrar que encara era un gran compositor de cançons pop, tot i que aquests bombons poguessin ser enverinats: 'Hit single' és un ‘hit’ (però no single d’èxit) sobre la insuportable lleugeresa del ‘hit’. El millor tema del disc, no obstant, no és seu, sinó de Fleetwood Mac: 'Oh well', de la que s’atreveix a fer una versió tropical.

'Rain' (2008)

Notícies relacionades

Joe Jackson: "La meva meta és fer cançons que siguin per sempre"

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

Fora per motius estètics o pressupostaris, Jackson va decidir aquí gravar només amb la seva secció rítmica de sempre, el bateria David Houghton i el baixista Graham Maby, que continua acompanyant-lo de gira. Va resultar un notable disc de pop jazzy amb tocs cabareters en la veu, potser per estar gravat a Berlín. Per Jackson, és un dels millors que ha fet. En els directes actuals, sigui com sigui, no respecta la seva atrevida essència i afegeix guitarra a les cançons.

'Fool' (2019)

"No podria haver fet aquest disc el 1979. No havia viscut prou", ha dit Jackson sobre un disc entorn de l’equilibri entre tragèdia i comèdia que defineix les nostres vides. Pèrdua i amistat, alienació i riure s’entrellacen en un repertori amb alguna cosa de síntesi de totes les èpoques musicals de l’autor. Singles com 'Fabulously absolute' o 'Friend better' remeten a l’essència tensa dels 70, mentre que 'Alchemy' sembla sortida de 'Night and day' i d’altres trasllueixen ambicions clàssiques. Tot Jackson, en definitiva.