El pi roxburghii de la Diagonal

'Pinus roxburghii', espècie originària de l’Himàlaia, és una conífera tan estranya als nostres jardins que no té ni tan sols un nom comú consolidat. Aquest notable exemplar situat en un parterre de la Diagonal, en l’encreuament amb Numància, és l’únic de Barcelona, almenys de mida ressenyable, i a tot Catalunya només compta amb un parent similar al Jardí Mar i Murtra de Blanes.

Desconec com un arbre tan poc habitual a les col·leccions botàniques europees va arribar al seu emplaçament actual, on hi ha també pins d’altres espècies i cedres, però el cert és que s’hi ha adaptat a la perfecció, un fet sorprenent si es té en compte que el seu hàbitat natural és muntanyós i amb monsons a l’estiu. El pi és un exemplar encara jove (2,05 metres de perímetre de tronc i uns 16 metres d’alçària) i d’aspecte saludable, malgrat estar una mica tort.